Preludi Coral

La lloança és, sens dubte, una part imprescindible dels serveis religiosos cristians des del principi de l’església. En formes molt diverses segons les èpoques, la música ha estat i segueix sent part important pel poble de Déu.

Al llarg de la història la participació musical en els cultes ha variat moltíssim, des dels primers cants monofònics passant per la polifonia contrapuntística i arribant a la lloança moderna, en funció de les necessitats de la congregació, les modes de cada epoca i la formació dels musics.

En un dels moments més innovadors de la historia musical, el segle XVII, s’introdueix a les esglésies una de les formes que han perdurat fins als nostres dies: el preludi.

d1 150x150 Preludi Coral

Durant molt temps la música s’ha utilitzat com a forma de lloança, però sobretot com a una manera amena d’explicar la paraula de Déu a un poble que encara no tenia un accés a la lectura tan habitual com el nostre. Per això, els himnes que es cantaven durant els cultes es reutilitzaven molt poc perquè fossin més atractiu als oients. I si la congregació havia de cantar melodies noves pràcticament cada diumenge, s’havia de trobar la manera de fer-les conèixer amb anticipació.

Utilitzat des de molt abans com a aperitiu musical de concerts i vetllades, el preludi va ser usat per primera vegada a l’Alemanya protestant amb algunes particularitats. De l’estructura dels cultes, organitzats segons un calendari litúrgic molt acurat, on els sermons, el cant coral i la lectura dels passatges bíblics anaven estretament lligats, va sorgir la necessitat d’introduir musicalment a la congregació per tal d’escoltar les melodies que posteriorment serien cantades. Així va néixer el preludi coral.de lloança, però sobretot com a una manera amena d’explicar la paraula de Déu a un poble que encara no tenia un accés a la lectura tan habitual com el nostre. Per això, els himnes que es cantaven durant els cultes es reutilitzaven molt poc perquè fossin més atractiu als oients. I si la congregació havia de cantar melodies noves pràcticament cada diumenge, s’havia de trobar la manera de fer-les conèixer amb anticipació.

El preludi coral es desenvolupava quasi exclusivament a l’orgue, on el músic de l’església improvisava de forma lliure sobre el tema de l’himne del dia. Va ser utilitzat per primera vegada pel músic alemany Dietrich Buxtehude i va arribar a la seva culminació amb els fantàstics preludis corals de Johann Sebastian Bach. Encara al segles XIX i XX músics com Johannes Brahms i Max Reger escrivien partitures en aquesta forma.

d2 150x150 Preludi Coral

Avui en dia, moltes esglésies encara mantenen un preludi musical en els seus cultes, tot i que la seva funció ha variat considerablement: la congregació acostuma a conèixer la gran majoria de les cançons i, per tant, el preludi resta deslligat conceptualment de la prèdica i la resta de la lloança. El seu objectiu acostuma a ser el crear una atmosfera adequada i preparar la gent per la resta del servei.

Christian Cabarrocas