Una visió cristiana planteja als joves una situació de vida d’allò que és bo o dolent

Oriol Solé


ORIOL SOLÉ (Barcelona, 1984)

Responsable de joves de l’Església Evangèlica Unida de Terrassa.
Llicenciat i màster en Enginyeria en Telecomunicacions.
Casat el 2013 amb la Laura.
Molt pendent de Twitter.
Poc destre aparellant mitjons.

Un verset:
      Si tenemos qué comer y con qué vestirnos, démonos por satisfechos

1 Timoteo 6:8

Cal trencar mites. Hi ha qui diu que els joves mai són un públic passiu. Tot i que ho sembli. Són allà, en aquella indefinició que neix des d’una senzilla consulta a un diccionari. Què vol dir ser jove? De poca edat, llegim. Res més? Mirem la idea de joventut, potser més agosarada. Edat que se situa entre la infantesa i l’edat madura. La cosa no millora. Hi ha, però, una accepció, amagadeta ella, que ens parla de energia, vigor, frescor. Això comença a moure’s. I ho arrodonim amb un període d’existència en ple desenvolupament. Si donem un cop d’ull al despatx de l’Oriol Solé observem diferents espais de treball, des d’un parell de taules on organitzar i escriure fins a una altra de treball buida, passant per un racó de sofàs atrotinats on trobar-se amb grupets de joves. Energia, desenvolupament, edat en transició, farcida de dubtes, de riscos, de decisions i, fins i tot, de certa invisibilitat. L’Oriol ens planteja el repte d’encarar-los, de fer sentir la seva veu i copsar la seva fe en Jesús
com a eina per moure’s en un entorn ple d’emocions i alegries, però també d’addiccions, de famílies trencades, de crisi, d’assetjament o de rols que es poden adoptar, simplement, per seguir la pressió de grup.