Com puc pregar?

No necessites paraules perfectes

Pregar és parlar amb Déu amb confiança i sinceritat. No és recitar una fórmula màgica ni intentar convèncer Déu amb moltes paraules. Jesús diu que el Pare ja sap què necessitem abans que li ho demanem (Mateu 6:7-8). Podem acostar-nos-hi tal com som: amb gratitud, preguntes, alegria, culpa, dolor o silenci.

Els deixebles també van haver d’aprendre. A Lluc 11:1 van demanar a Jesús: «Senyor, ensenya’ns a pregar». Per això, no saber com començar no és un fracàs; pot ser precisament el començament de la pregària.

El parenostre és una guia

Quan Jesús ensenya el parenostre (Mateu 6:9-13), no dona només unes paraules per repetir. Ens mostra un camí per ordenar el cor:

• «Pare nostre»: ens acostem a Déu amb confiança i recordem que formem part d’una comunitat.
• «Santificat sigui el teu nom»: reconeixem qui és Déu i l’adorem.
• «Vingui el teu Regne; faci’s la teva voluntat»: posem els seus propòsits per davant dels nostres.
• «Dona’ns avui el nostre pa»: presentem les necessitats quotidianes i depenem d’ell.
• «Perdona’ns»: confessem el pecat i aprenem a perdonar.
• «Allibera’ns del mal»: demanem ajuda davant la temptació i tot allò que ens aparta de Déu.

Una manera senzilla de començar

Pots reservar uns minuts, buscar un lloc tranquil i seguir aquests passos sense convertir-los en una obligació rígida:

1. Atura’t: fes silenci i recorda que ets davant de Déu.
2. Adora i dona gràcies: reconeix alguna cosa del seu caràcter i del que has rebut.
3. Parla amb honestedat: explica-li què et preocupa, confessa el que no ha estat bé i demana ajuda.
4. Prega pels altres: porta davant de Déu persones, situacions i necessitats del món.
5. Escolta i respon: llegeix un fragment de la Bíblia i pregunta’t quin pas d’obediència et convida a fer.

Què puc dir en la meva primera pregària?

Pots començar amb unes paraules tan senzilles com aquestes:

Pare, soc aquí. Gràcies perquè em coneixes i m’escoltes. Ajuda’m a conèixer-te i a confiar en Jesús. Perdona allò que he fet malament, guia les meves decisions i ensenya’m a estimar i servir els altres. Que es faci la teva voluntat en la meva vida. Amén.

No cal repetir aquest exemple exactament. Déu no valora l’eloqüència, sinó un cor que s’hi acosta amb fe i veritat.

I si no sé què dir?

Hi ha moments en què el dolor, el cansament o la confusió ens deixen sense paraules. Podem llegir un salm i fer nostres les seves paraules. També podem quedar-nos en silenci davant de Déu. Romans 8:26 afirma que l’Esperit ens ajuda en la nostra feblesa quan no sabem com pregar.

La Bíblia inclou pregàries de lloança, lament, confessió, petició i esperança. Això ens mostra que no hem d’amagar el que sentim. Podem parlar amb Déu amb respecte i, alhora, amb una honestedat profunda.

Déu respon sempre com demanem?

La pregària no és una manera de controlar Déu. Pregar en el nom de Jesús significa acostar-nos-hi confiats en ell i aprendre a desitjar allò que està d’acord amb la seva voluntat. De vegades la resposta coincideix amb el que demanem; d’altres és diferent o ens fa esperar. En tots els casos podem continuar presentant-li les nostres peticions amb acció de gràcies (Filipencs 4:6-7).

Pregar sols i amb l’església

Jesús parla de la pregària en secret, però els primers cristians també perseveraven junts en la pregària (Fets 2:42). Necessitem totes dues coses: una relació personal amb Déu i una comunitat amb qui donar gràcies, intercedir i sostenir-nos.

Si vols aprendre a pregar, pots començar avui amb cinc minuts i un salm. També pots compartir aquest camí amb altres persones a la UNIDA: ningú no ha d’aprendre a seguir Jesús tot sol.