Acabem a Jerusalem, la ciutat de David

Acabem a Jerusalem, la ciutat de David

Aquest és el darrer episodi sobre “els llocs del Rei David”, seguint els nostres “Recorreguts per Israel”. Visitarem dos llocs molt emblemàtics per al poble hebreu: Gabaon i, finalment,...Jerusalem!.

A l’article anterior (Hebron, primera capital del regne de David) vam ser a la primera capital del regne de David, quan després de la mort de Saül, només la tribu de Judà va donar suport a la successió que Déu havia establert. En aquelles circumstàncies, els exèrcits dels dos bàndols van anar a trobar-se a una ciutat anomenada Gabaon, concretament a la “cisterna” on s’emmagatzemava l’aigua de pluja (2 Samuel 2:8-13).


En aquell lloc hi va haver una “baralla” en què van participar 24 joves (12 per bàndol) que probablement volia evitar una guerra... El resultat va ser l’absurda mort de tots ells i, per tant, no va servir de res, i la guerra civil va començar a Israel.


És per això que som a...

Gabaon

Les preguntes que ens fem primerament són: sabem on era aquesta ciutat, i podem anar-hi avui en dia a visitar-la? Doncs les respostes són: rotundament sí a la primera i, un “sí amb complicacions” a la segona.
Ho expliquem.

Gabaon es va identificar de forma “científica” a mitjans del segle XIX amb l’actual Al Jib, una vila àrab d’uns 5.000 habitants dins de la zona de Cisjordània -sota el govern de l’Autoritat Palestina- que es troba a tan sols 10 km al nord-oest de Jerusalem. Ho va fer Edward Robinson, un nord-americà a qui es considera el fundador de l’arqueologia bíblica i que, entre d’altres, va descobrir el túnel de Siloè o d’Ezequies i l’arc de Robinson (aquest, que formava part d’un aqüeducte, és a tocar de la part visible del conegut com a “Mur de les Lamentacions”), a la Ciutat Vella de Jerusalem.
Si volguéssim anar-hi des de Jerusalem, el millor seria fer-ho per carretera, amb un guia contractat i vehicle amb matrícula “palestina”. Si sortim de la Porta de Damasc, prendrem la carretera 60 i, passant molt a la vora del conegut barri de Sheikh Jarrah (on fa un temps hi va haver molts conflictes per unes disputes entre àrabs i jueus relacionades amb la propietat dels habitatges), arribarem a Al Jib en tan sols mitja horeta.

Des d’allà podrem veure, no gaire lluny, l’edifici que suposadament conté la tomba del profeta Samuel, al Nebi Samuel National Park. D’aquest lloc ja en vam parlar a David, d'heroi a proscrit.

Les excavacions arqueològiques no van començar fins a l’any 1950 amb dues conclusions:

  1. La ciutat havia estat força gran, concordant amb el que diu Josuè 10:2.
  2. Es van trobar diferents fragments de ceràmica amb la inscripció “GB’N LMLK” (“Gabaon, pel Rei”), que confirmaven la seva identificació. Recordem que en l'hebreu antic escrit es prescindia de les vocals.

Possiblement Gabaon sigui un d’aquells llocs que queden en segon terme a la nostra “memòria bíblica”, però hi ha quaranta-tres (43) motius per a tenir-lo present... perquè quaranta-tres (43) són les vegades que apareix a la Bíblia. I és que en aquest lloc, ara oblidat i descuidat, van passar fets importants a la història d’Israel.

Ja hem comentat la “baralla a la cisterna", doncs aquí teniu més dades que ens mostren la rellevància d’aquesta ciutat:

  • Durant la conquesta de Canaan, aquesta va ser l’única ciutat que no va ser conquerida per les armes, sinó que, amb un engany, els gabaonites van aconseguir un pacte amb Israel (Josuè 9). Segons Josuè 11:19, a Gabaon hi vivien hivites. En canvi, segons 2 Samuel 21:2, eren amorreus. Malgrat tot, els dos pobles eren “germans” i descendents de Canaan, fill de Cam i net de Noé (Gènesi 10).

  • Va ser aquí on, en una batalla precisament per defensar els gabaonites, Josuè va demanar: “Sol, atura’t a Gabaon...”. I el Senyor va fer aturar el Sol fins que Israel va vèncer, segons s’explica a Josuè 10:12-14, d’acord amb l’avui perdut “Llibre del Just”.

  • Després de la conquesta de Canaan, la ciutat va quedar al territori de la tribu de Benjamí (Josuè 18:25), però es va entregar a la tribu de Leví (Josuè 21:17). Aquests darrers no els va tocar cap territori al sorteig, sinó ciutats disperses entre les altres tribus, tal com Déu havia ordenat a Moisès.

  • El mateix rei Saül era descendent de Jeiel, segons 1 Cròniques 9:35, fundador de Gabaon... No sabem com fer quadrar això amb l’origen cananeu de la ciutat, la veritat. Potser ens podeu ajudar als comentaris!

Els gabaonites van obtenir del rei David el “privilegi” de penjar set (7) homes de la descendència de Saül, com a venjança per l’intent d’aquest d’eliminar-los, malgrat el pacte que havien signat amb Josuè (2 Samuel 21:2). A Saül només li va sobreviure un mascle: Mefibóixet, únic fill de Jonatan. Com a curiositat, segons el Targum Sheni (una mena de reedició en arameu del llibre d’Esther), Mardoqueu i la reina Esther eren descendents de Mefibóixet i, per tant, del rei Saül. A la suposada “tomba d’Esther i Mardoqueu”, a l’Iran, hi ha una placa metàl·lica amb la seva genealogia.

(Mausoleu de Mardoqueu i Ester, Iran) (Imatge de www.mideastcenter.org)

  • El rei Salomó va oferir sacrifici a Déu a Gabaon abans d’haver acabat la construcció del Temple, perquè, malgrat que l’Arca de l’Aliança era a Jerusalem, a Gabaon hi havia el que quedava del tabernacle de l’Èxode i l’altar del sacrifici (2 Cròniques 1:3). I aquí mateix va tenir el famós somni en què demanava saviesa al Senyor en lloc de riqueses i poder (1 Reis 3:4-14).

  • El fals profeta Hananià, oponent de Jeremies, era un gabaonita (Jeremies 28:1).

Si en van passar de coses aquí...

La cisterna de 2 Samuel 2:13, on va tenir lloc la lluita que comentàvem, és al sud de l’actual vila. Potser teníem la imatge que es tractava d’una mena de piscina… Doncs no. La realitat ens presenta un pou d’uns 30 metres de profunditat, amb una escala lateral en espiral que té una barana de protecció. I tot excavat a la roca!.
Avui en dia es troba en un estat lamentable d’abandonament i és ple de deixalles... Aquí en teniu una imatge:

(Escala de la cisterna de Gabaon en l’actualitat)

I fins aquí aquesta escapada a Al Jib (Gabaon)!

Acabada la guerra civil, totes les tribus van reconèixer David com a rei de tot Israel i, de sobte, ens trobem amb aquest text... 2 Samuel 5:6... “El rei, amb els seus homes, emprengué la marxa sobre Jerusalem,...”.

Seguim les seves passes i tornem a...!

Jerusalem

David i el seu exèrcit devien trigar unes vuit (8) hores en arribar-hi des d’Hebron. Si van anar-hi de forma directa, devien seguir les carenes de les muntanyes de Judea. Passarien ben a prop de Betlem i probablement s’aturarien a la muntanya que hi ha abans de la Vall de Gehenna, on avui en dia hi ha el barri d’Abu Tor, que és al sud de la Ciutat Vella. Des d’allà, les vistes són espectaculars i, si mai se us passa pel cap comprar una casa a Jerusalem, és un bon lloc per a fer-ho!

El nou rei ja coneixia la ciutat que volia conquerir: recordem com a 1 Samuel 17:54 se’ns diu que, després d’haver matat Goliat, va portar el seu cap precisament a Jerusalem… Potser, algun dia, en alguna excavació, apareixerà un crani més gran del compte... Qui sap! Sobre aquest fet teniu més informació al primer article d’aquesta sèrie (David: de Betlem a la Vall d’Elah).
Per cert, semblaria que David ja devia tenir decidida la seva conquesta, perquè va ser el primer que va fer quan va unificar el regne!

Fundada per Melquisedec uns 1.000 anys abans, la ciutat era a tocar del mont Moriah, el lloc on Abraham va portar el seu fill Isaac per a ser sacrificat. A banda del significat que això tenia per als hebreus, era un lloc estratègic: envoltat de tres valls profundes i muntanyes, amb una font d’aigua inesgotable (el Gihon) i situada entre Judà, Benjamí i les tribus del nord...

Aquí teniu una recreació del que seria la zona abans que s’hi construís cap ciutat: