
Aquesta és la frase que, fa uns diumenges, una jove de la nostra església va pronunciar mentre feia una presentació de la seva estada en un centre obert per a menors amb discapacitat i nens i nenes en situació de vulnerabilitat social.
El centre es diu Sekeleka i està situat a Macia (Moçambic). Ella havia fet una estada de tres mesos com a final de la seva carrera i, per tant, va tenir l'oportunitat de veure i entendre el treball que es fa en el centre en favor dels més desvalguts.
Mentre anava explicant els diferents projectes i les necessitats que hi ha, va pronunciar aquesta frase: «Al món passen moltes coses, però en coneixem poques». Ella feia referència a les dificultats per poder ajudar aquests nens i les famílies, no tan sols per la realitat social d'aquell país, sinó també a causa d'uns aiguats que havien provocat unes inundacions devastadores a la zona. Aquí, evidentment, no es va publicar com a notícia.
Perquè, de fet, és exactament així: al món passen moltes coses. La pregunta que jo em vaig fer en aquell moment és: per què només ens assabentem d'algunes i de manera molt punyent? Per què els mitjans de comunicació en el nostre context tan sols estan interessats en algunes?
És evident que no podem conèixer-les totes, però no deixa de ser cert que hi ha molta intencionalitat en aquells que decideixen què és notícia i què no. És cert que avui hi ha molts canals i que alguns es mantenen com els veraços. El sorprenent és la focalització en algunes coses i la manca en altres.
Jo, amb aquest senzill article, també tinc una intencionalitat: animar-te a veure i escoltar més enllà del que els mitjans de comunicació transmeten, doncs passen moltes més coses al món i sovint més importants del que pensem.
Hi ha molt més dolor i molta més alegria de la que escoltem.
T'animo a revisar el que escoltes i el que no escoltes.
Article publicat inicialment a Catalunya Religió, el 27 d’octubre de 2026.