Com compartir la teva fe a l’escola o a la universitat?

Com compartir la teva fe a l’escola o a la universitat?

Després de quatre anys, acaba la meva etapa universitària, i amb ella el contacte diari amb moltes persones. Tant l’escola com la universitat són espais on es comparteixen experiències amb gent molt diversa, i això ens obre una porta també per al testimoni.

Inseguretats

Podem pensar que potser aquest no és el millor entorn per compartir de la nostra fe, que en general a la gent jove no li interessa el tema de la religió, o inclús que ens poden arribar a veure “rarets” i a apartar-se o fins i tot riure’s de nosaltres.

Tot això són coses que poden passar, i passen, però no per això ens hem de tancar a voler donar a conèixer aquesta part de nosaltres. A la societat en general hi ha oposició i incredulitat, sempre n’hi ha hagut, i actualment sembla que la gent té la ment més oberta i que accepta les diferències, però sovint això no s’aplica al cristianisme.

Doncs bé, el no ja el tenim. La negativa de la gent a escoltar res que tingui a veure amb Jesús o la Bíblia la tenim molt present. Ara bé, les generacions de joves i adolescents actuals, han sentit gaires vegades a parlar de Déu? En general, pel que jo he pogut veure, se sap molt poc de qui va ser Jesús, del que creiem i de les diferents branques del cristianisme que hi ha actualment.

Per tant, a la mínima que algú veu que una persona hi entén del tema, ja genera un interès! Sigui positiu o negatiu, el fet que algú sàpiga que som cristians, ens dona peu a parlar-li de Déu.

Convicció i confiança

Primer de tot, cal tenir sempre present i estar convençuts que el que creiem és rellevant no només per la nostra vida, sinó també per la de les altres persones. El missatge de Déu és un missatge d’amor i d’acceptació dirigit a tothom, no ens ho podem quedar per nosaltres. Hauríem d’anhelar que tothom pogués arribar al Pare i experimentar la seva estima.

En segon lloc, cal no cohibir-nos. Podem pensar que no som ningú per explicar als altres qui és Déu, que no en sabem suficient o que si ens fan alguna pregunta complicada ens quedarem en blanc. Però, com ja hem dit, la nostra generació sap ben poc de Déu, i en general la imatge que en té és exclusivament la que s’ha donat des de les escoles o la televisió, sovint esbiaixada. 

Així doncs, hem d’estar segurs que el mínim coneixement que tinguem sobre la Bíblia ja és molt superior al dels nostres companys i amics. I estar confiats en el fet que no estem sols, l’Esperit Sant pot parlar a través de nosaltres si el deixem. No t’ha passat mai que has parlat a algú de Déu, i has respost a coses que a vegades ni pensaves que sabies?

Com ho faig?

Però, com començo una conversa sobre Déu? No és molt forçat. No sempre. A vegades el simple fet de portar una samarreta amb una frase o imatge de quelcom relacionat amb Déu, de portar un collaret d’una creu, o de penjar un story d’un verset ja atrau l’atenció de les persones. En el meu cas, que no vol dir que passi així amb tothom, gairebé sempre que he parlat de Déu amb els meus companys de classe ha estat perquè m’han preguntat directament.

En aquests casos… cal tenir memoritzat el meu testimoni per poder començar a “evangelitzar”? Jo soc del parer que no. Potser un primer contacte amb què és el cristianisme no requereix que els expliquis la teva vida i conversió. Potser només volen conèixer quatre pinzellades del que creus. I per això és necessari tenir-ho clar tu mateix/a.

Ara bé, es pot donar també la situació que aquella persona o persones realment vulguin saber-ne més i vulguin conèixer per què tu creus això, i com tu veus Déu i la relació que hi tens. Pot ser que no sigui immediat, a vegades trobem oportunitats de compartir de Déu al cap d’uns mesos o inclús anys de conèixer algú. I no tots tenim testimonis impressionants, amb experiències que ens han canviat la vida d’un dia per l’altre. Si el tens, genial! Comparteix-lo. I si no, genial també! Comparteix-lo. A vegades explicar amb senzillesa i claredat un procés de coneixement de Déu i de construcció d’una relació amb Ell també pot resultar fascinant.

Per tant, per compartir la fe amb companys i amics, la qüestió és no viure-ho amb vergonya, sinó com una cosa natural, que forma part de qui jo soc i que em sento afortunada de poder compartir i parlar amb la gent del meu entorn. Déu ens donarà oportunitats per fer-ho, sapiguem aprofitar-les i gaudir-les!

Comparteix
Comenta

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *


Sabem que aquest és un moment difícil per a moltes persones de la nostra ciutat i fins i tot dins de la familia de la nostra Església. Com església, volem apropar-nos a tu amb l’amor que ve de Jesucrist. 

Si necessites qualsevol assistència física, espiritual, o emocional com a resultat del brot COVID-19, si us plau fes-nos saber i ens posarem en contacte amb tu.

Necessito suport