Culte 07 de novembre de 2021 (streaming)

Culte 07 de novembre de 2021 (streaming)

Aquí tens el vídeo complet de la retransmissió en directe del culte del dia 07 de novembre de 2021, i les notes de la predicació a continuació: “Les meravelloses promeses de Déu – La guia de Déu.” Andreu Dionís

La guia de Déu”- Les meravelloses promeses de Déu”, amb Andreu Dionís | 7 de novembre 2021

Molt bon dia!

Abans de començar,  una pregunta:

Quants de vosaltres us heu sentit perduts alguna vegada en la vostra vida? – M’encanta que els joves encara no han tingut aquesta experiència.

Quants heu perdut unes claus, o una cosa que no trobàveu?

Quina sensació heu tingut quan estàveu perduts? Potser una mica d’angoixa...Desconcert?

Què haguéssiu donat per tenir la solució, o un bon guia al vostre costat?…

Jo crec que tots nosaltres hem experimentat – ho demostrem aixecant la nostra mà-  la sensació d’estar perduts, de no tenir guia.

Per a la gent jove, dir que abans m’havien GPS’S, …i hi havien mapes. I no us podríeu imaginar la de discussió que hi havia un cotxe, perquè el que conduïa: “digue’m”, i l’altre, mirant el mapa, “què vols que et digui”. Gràcies a Déu van venir el GPS’s. De vegades són punts geogràfics, de vegades també es la natura. Alguns fa més de 20 anys que caminem per la natura, i hem de fer una confessió: nosaltres mai ens perdem. Mai, mai, sempre innovem, busquem camins nous per mig de la bardissa, de vegades, però no ens perdem.

De vegades no són experiències enmig de la natura, són experiències vitals, i potser són les més ens afecten. Experiències que tenen a veure amb la nostra existència, amb la nostra vida. On tenim que prendre decisions, on les circumstàncies, de cop, s’han capgirat. S’han tornat complexes, on s’ha fet fosc i de cop, no veiem el que tenim al davant.

De vegades, ja no és no veure el que tenim al davant  – no sentir-nos guiats –  si no de vegades, també és la sensació que tenim de sentir-nos guiats per coses que entenen que no ens fan bé, que entenem que són complexes.

Quanta gent viu a la seva existència guiada pel dolor de les ferides, guiada pel passat, guiada per una situació que en el passat em va marcar.

Quanta gent viu la seva existència guiada per situacions que tenen a veure amb l’acceptació. La vida està guiada per la recerca de l’aprovació, de l’estima dels altres.

Quanta gent viu la seva existència i la seva vida, orientada i guiada per obtenir coses, per obtenir realitats materials.

I potser, no són les forces més potents que tenim, o més positives, però certament orienten la nostra assistència. De vegades voldríem trencar, sortir, i no sabem on està la porta perquè el girar aquesta realitat.

Aquest matí parlarem de de la proposta que ens fa l’evangeli. De la proposta que ens fa Jesús, la proposta que té a veure amb el Déu d’Israel. Y que si es caracteritza per alguna cosa, és precisament pel fet de que és un Déu que es dona a conèixer, que no jugar a amagar. Que no té en la seva perspectiva – en la seva metodologia- la voluntat de que aquells que el cerquen estiguin perduts. Abans al contrari, que l’esser humà tingui la capacitat de trobar orientació en Ell.

Per a mi aquest és el gran dilema aquest matí, i si vull parlar i si us vull deixar una idea clara, és que Déu és digne de credibilitat. Que amb les seves promeses i la seva Paraula, vol acompanyar-nos, vol orientar-nos, vol guiar la nostra assistència.

Avui dia hi ha moltes fonts a les que donem credibilitat per orientar la nostra assistència. Hi ha gent, inclús, que llegeix els horòscops. Recordo que em van explicar en un diari, com feien els horòscops:

  • aquesta setmana et toca a tu
  • però, si jo no entenc d’això
  • és igual. Tu posa i vés fent 

Hi ha gent que se’n refia d’això. Hi ha gent que mirar els estels. L’endevinació per guiar el present i el futur, ha  estat al llarg dels segles una eina.

Més moderat és, que hi ha gent que guia la seva assistència amb una cosa que es diu influencers.

Us sonen? Instagram, Facebook, etcètera. No vull anar a anatemitzar les xarxes socials, ara bé, sempre dic en broma i mig en serio, “…Jesús va dir: dejando la redes le siguieron” “quien tenga oídos para oír, oiga.”

Alguna gent guia la seva assistència – perdoneu- amb la ment dels guionistes de les sèries més destacades,  i apassionen, i hi han coses que frapen i que atrauen. Però al final, qui acaba influenciant en la teva vida és la imaginació d’uns guionistes i d’uns narradors, que et marquen.

Davant tot això, en aquest matí jo vull recordar-vos a aquells que creieu, i potser a aquells que no creieu, o no heu tingut, o no heu obert la expectativa, o la pàgina de la fe en la vostra existència, que en Jesús, Déu es revela. Es revela d’una forma clara, i vol, i es compromet a donar a llum, a donar guia, a la teva existència. Que no a juga amagar, i que en les cruïlles de la vida, siguin quines siguin. Sigui, potser, la malaltia, sigui els estudis, la família. Déu es compromet a orientar-te acompanyar-te i a guiar-te.

La Ruth ha llegit unes promès precioses, i permeteu-me que les que les recordem en un segon, perquè la primera cosa, que ens crida l’atenció, és que el seu compromís és ferm: 

“Aquesta és la meva promesa la mantinc i la compliré” “Aquesta és la meva paraula, aquesta meva promesa, la mantinc i la compliré”

I quina és la seva promesa? …conduiré als cecs per camins que no sabien

Qui no ha estat cec alguna vegada?  …pel dolor, per la ignorància, per no entendre el futur.

Diu que ens guiarà per rutes desconegudes:

“…canviaré tenebres per i llum, canviaré terreny escabrós per via plana”,

És a dir, hi ha  una voluntat ferma de guiar, de acompanyar, la nostra existència. Especialment en les situacions més fosques, quan no tenim llum, quan no veiem, i quan el camí es fa més complicat i escabrós.

Per a mi és molt important marcar aquesta paraula.

Anem endavant, anem endavant! perquè la seva Paraula i la seva voluntat, no només és fer-me, sinó que és una voluntat que Ell ha revelat, que ell ha donat a conèixer. Jo diria amb dos nivells molt específics:

  • Hi ha una voluntat general. Ell vol que tots els homes vinguin  a salvació. Estem d’acord? Ell vol que visquem una vida impulsada pel seu Esperit. Estem d’acord?

Hi han coses a la Paraula de Déu, a la Revelació, que ens orienten i ens guien, i que “no cal ser enginyer” per endevinar, per conèixer.

  • Després hi ha una revelació, o una guia, que potser és a on a tots nosaltres de vegades ens costa més, que és la dimensió més personal, més particular.

[Tinc aquí a joves] Les tres grans decisions de la nostra existència:

  • Què vull ser quan sigui gran?
  • Amb vull compartir la meva vida?
  • A qui dono crèdit de fe en la meva existència: la vocació, els estudis, el compromís.

Decisions múltiples. I conforme va l’edat, aquestes decisions es van multiplicant, van creixent, i al final la vida és constantment prendre decisions.

És en aquest àmbit on podem recordar. Normalment no ho veiem, però jo vull recordar que la relació i el compromís de Déu amb nosaltres per guiar-nos en aquestes decisions, està una mica vinculat a la meva capacitat de fe – de donar crèdit al que ja sé. És a dir, jo no haig d’anar a la Bíblia i no haig de pregar intensament, per aprendre que haig de perdonar. Ho sabem que hem de perdonar, o aprendre que hem d’estimar el proïsme, està claríssim. Si no faig, si no obeeixo, si no tinc en compte allò que ja sé, potser se’m farà més difícil esbrinar allò que no sé. M’explico?

Per conèixer la voluntat de Déu, cal cercar-lo, cal comprometre’s i cal avançar en allò que ja sabem. En allò que sí sabem de la seva voluntat. La seva voluntat és que el serveixi, la seva voluntat és que perdoni, la seva voluntat és que estimi al proïsme, la seva voluntat, etcètera, etcètera. Aquesta la sabem, i en la mesura que em comprometo en allò que sé, és molt més fàcil rebre la guia, l’ajuda i la direcció en allò que no sé.

Hi ha una voluntat ferma, i una revelació general, hi ha una necessitat de guia específica per a la  nostra existència.

La seva metodologia és progressiva. La Ruth dels llegit un verset de Proverbis (4.18), que assimila aquest coneixement de Déu i aquesta guia, com la llum de l’aurora, la llum de l’albada. Que va creixent fins que el dia és perfecte.

Segur que tots, algun dia heu matinat i he començat el dia a les fosques i heu vist com, poc a poc, aquesta llum fins que surt el sol, i veiem tota la natura o tota la realitat aclarida.

Déu sol treballar de forma progressiva. Alguna gent pregunta:

“Bé.. i perquè Déu no m’explica de cop quin és el seu projecte per la meva existència?…Perquè no em fa la foto complerta?…Potser seria més fàcil per a mi, i més fàcil par ell. Potser tindria menys feina”

Deixeu-me que us digui tres coses, que potser us ajudaran a pensar perquè no ho fa:

  1. La primera és perquè, probablement no tenim la capacitat d’entendre-ho tot de cop.

Com eduquem els nens? Els hi ensenyem àlgebra el primer dia, ho comencem per altres matèries? Els hi donem un bistec? o els hi donem llet materna i després farinetes? Provablement, Déu no ens dóna tot de cop, perquè no tenim la capacitat d’entendre-ho. I potser també, perquè no sabem si allò que veurem, no ens agradarà.

[La meva filla em fa fotos amb una APP d’aquestes, que et fan una foto i he presenten com seràs de gran. L’heu vist alguns joves? I lo que lo que veo no me gusta!]

Mireu, a la Bíblia, …us recordeu de Jonàs? Déu li va dir la seva voluntat clara, li va dir que volia d’ell,  i què va fer? “hasta luego Lucas”

Primera raó: “No necessàriament tenir la foto completa, és garantia de que jo veuré i faré allò que entenc, o vull”

  1. La segona raó té a veure, també, amb la nostra capacitat inesgotable de voler arreglar les coses a la nostra manera.

Us en recordeu d’Abraham? Us en recordeu de Sara? Us en recordeu que Déu fa una promesa: “Escolta’m, amb tu beneiré totes les nacions”  I passa el temps, i sembla que allò trigava una mica. I passa més temps i al final Sara diu: “Noi, fem alguna cosa, que això va malament” Provablement, la nostra impaciència i la nostra capacitat creativa de redreçar el projecte de Déu, és una de les raons per les quals Déu no ens dona la foto completa.

  1. Però una tercera – i per a mi és la més essencial i la més important- és que Déu està més interessat en la nostra dependència al mig d’aquests processos – amb la nostra fe- que en qualsevol altra cosa. Déu esta més interessat en la nostra fe, en la nostra capacitat de dependre d’Ell, de confiar en Ell amb aquests processos, que en qualsevol altra cosa. La Bíblia ens diu, que sense fe és impossible agradar Déu. I la Bíblia ens diu, que en aquest món i en aquest espai, caminem per fe, no per vista. Matthew Henry va dir “la fe és per aquest món, la vista serà pel món proper” És a dir, Déu no ens fa la foto perquè vol que depenguem  d’Ell pas a pas. Que ens  aferrem a Ell, que confiem en la seva Paraula, i que exerciten fe al mig de les cruïlles de la nostra existència.

Una promesa ferma, Aquesta és la meva Paraula. Una metodologia progressiva

Anem a veure ara quins són els instruments que Ell utilitza per ajudar-nos,  per guiar-nos com persones, …com a persones, com a comunitats, com a famílies…

  1. Hi ha una premissa -la primera seria: ens guia pel seu Sant Esperit [avui no entrarem, perquè tindrem una reflexió monogràfica d’això, però no vull posar primer] Ell ha promès guiar-nos. Que el seu Esperit ens guiarà et tota la veritat, que no estem sols, que ens acompanya. I aquest Esperit, sobretot, ens porta i ens guia a la Paraula. 

On puc trobar la guia de Déu per la meva existència? a la seva Paraula, a la Bíblia.

És preciós el text que Pau escriu als tessalonicencs (1 Ts 2.13) …donem gràcies a Déu incessantment, perquè, quan vàreu rebre la paraula de Déu que ens heu sentit predicar, l’acollíreu, no pas com a paraula humana, sinó tal com és en realitat, paraula de Déu que actua eficaçment en vosaltres.

Quan necessito prendre decisions, quan necessito esbrinar cruïlles, necessito tornar, o necessitem tornar la Paraula de Déu. Necessitem reconèixer que és el llibre per excel·lència. Que Déu ha parlat i ens ha donat a conèixer de forma molt essencial, i molt especial, la seva voluntat amb la seva Paraula.

Ho dic amb respecte, hi ha gent que pensa i creu que té “línia directa” amb el cel – i nosaltres la tenim amb la pregària i la tenim per mitjà del seu Esperit. Però la voluntat de Déu, el que Ell vol, els principis, estan revelats a la seva Paraula. No hi ha altre revelació. Diu l’Apocalipsi Ai del que afegeixi a aquesta revelació alguna cosa.

La Bíblia, ja sé, no et dirà si signes amb aquest, o amb aquest altre. Si t’has de casar amb aquest, o amb aquest altre, si has desenvolupar la teva carrera professional aquí, o allà.

La Bíblia no és un mapa. Però la Bíblia és una brúixola, i el seu nord indica sempre la veritat. Et donarà, i ens dona, els principis que hem de tenir consideració a l’hora de prendre decisions. Ens apunta cap al nord veritable.

La seva voluntat està a la Paraula. I en la mesura que són capaços de contrastar la nostra necessitat, de posar la nostra cruïlla, la seva Paraula ens donarà, i ens dona, principis per avançar, per créixer, per prendre decisions en la màxima saviesa possible.

Això vol dir que ens hem de apropar la Bíblia amb  humilitat. Amb capacitat de observació, de reflexió. Ens hem d’apropar amb una actitud de reconeixement. Com he dit abans: Potser és l’únic llibre. Molts llibres informen, alguns llibres reformen, només la Bíblia transforma.

Tot just celebraven aquests dies – diumenge passat- i parlaven de Luter i de La Reforma, i de la magnitud i la revolució què va significar redescobrir el poder de la Paraula. Aquest poder estar al nostre costat.

Apropar-nos amb humilitat, apropar-nos amb reverència. Deixar que el Senyor ens instrueixi, ens ensenyi. Diu que tota l’escriptura és útil per … ensenyar-nos que és la veritat,  fer veure allò que està malament,  corregir-nos… És a dir,  la seva Paraula pot instruir-nos, ens pot orientar quan hem sortit del camí, ens pot mantenir en el camí, i ens pot sostenir com a persones en aquestes decisions.

Hi ha un verset i una cançó que és… “la teva Paraula els meus peus il·lumina el camí”

Us heu fixat que no diu “el focus il·lumina la carretera”, o “il·lumina l’autopista”?

La teva Paraula a on?… als peus. Pas a pas, pas a pas. No són unes “llargues” – a nosaltres ens agradem les “llargues”- són “curtes”. És com quan anem de nit – amb el frontal–  no veus tot el bosc, veus el que tens al davant. Aquesta és la seva promesa: Déu ens guia per la seva Paraula.

Aquí la primera reflexió: Li donem credibilitat?

  • La seva Paraula és dins les fonts, que deixem que influeixin  la nostra existència?
  • La seva Paraula forma part del nostre dia a dia?

No parlo de fer exegesis,  ni parlo de fer estudis de tres hores. Però en una cultura on tenim tantes veus, tantes paraules, és molt important donar crèdit a la Paraula de Déu. I donar crèdit vol dir donar espai, escoltar-la, tractar d’obeir-la i de viure-la. 

Déu t’ajudarà i et guiarà mitjançant  la seva Paraula

  1. En segon lloc, Déu utilitza circumstàncies per guiar-te i per ajudar-te. Déu utilitza les circumstàncies, el teu dia a dia, la teva realitat, la teva gestió diària, l’utilitza per orientar-te i per guiar-te.

Hi a una promesa preciosa potser – tots la tenim en ment-  a Romans, …sabem que als que estimen a Déu, totes les coses ajuden a bé…, als que estimen a Déu… totes les coses, i quan diu totes les coses, vol dir les bones i les no tant bones. Però en totes Déu capaç de treballar, Déu és capaç de fer, i Déu és capaç de complir el seu propòsit, i la seva promesa de guiar, de conduir, d’acompanyar.

De vegades les circumstàncies no són allò que volem. Veig aquí gent que ha passat la Covid complicada. Penso en gent, que no està avui aquí, que tot just ha sortit divendres d’un “exercici” de Mútua, d’estar dies i dies. Crec que cadascú de vosaltres podria aixecar la demà i dir: Mira, he passat per una circumstància complexa, ho estic passant per una circumstancia Ja complexa, que no li acabo de trobar la llum al final. Família, fills, economia, feina, fe… Déu treballa en circumstàncies, i les circumstàncies negatives també sumen. Requereix de fe, i ens capacita i ens dona paciència, si li demanem.

Com a comunitat, els que coneixeu el procés d’aquest edifici, sabeu, i els que no, us ho explico molt ràpidament. Sabeu quan temps van trigar en poder construir aquest edifici? – No físicament, sinó tot el procés-  més de deu anys. Vam experimentar, el que jo dic, “la sensació de l’ambar”. Unes circumstàncies, que dèiem:

  • Senyor, sí això és la teva voluntat, sisplau, Vamos vamos,… si no és la teva voluntat, …aquí sobrem.

I va ser un …Espera’t.

  • Senyor, que volem anar cap aquí. Tenim aquesta visions. Entenem que ens has posat una visió de servei a la ciutat, a la comunitat, integral, d’unitat…

Passa un any, i no passa res, i passen dos anys i Sí, si!…s’obre una llum,

  • Tindrem un terreny aquí!…

Vinga, tot contents a veure el terreny. Passen tres anys i ara allò es cau, …Deu anys, us podeu imaginar?

En el camí de la insistència i de l’experiència, la gent et fa confiança

  • …Esperem!

A l’any cinc

  • Vols dir que l’esteu entenem bé això?

A l’any sis

  • Tenim aquí un terreny, perquè no edifiquem aquest terreny?… Tot molt humà

Perquè us explico tot això? perquè Déu treballa amb les circumstàncies, encara que jo no les entenc. Us puc dir com Pastor, i puc parlar amb nom de l’equip de lideratge que va gestionar aquest procés, que també miràvem al cel, i dèiem, …Senyor, que no l’acabem d’agafar… 

Però el Senyor estava treballant. Avui esteu aquí, això és una realitat. Només amb xifres – encara que són fredes- allò que tenien de ser quaranta-nou, o que eren quaranta-nou  (milions de pessetes antigues) en aquest temps, que nosaltres no entenien que passava, en aquest no entendre allò què està passant i allò que està fent Déu [és només la part potser econòmica – però ajuda a entendre que Déu segueix complint el seu propòsit] es va multiplicar per deu. Si avui estem aquí i podem gaudir d’aquest edifici, d’aquesta instal·lació – i la glòria és per Déu, no per nosaltres- això és real perquè vam poder travessar per les circumstàncies que no acabaven d’entendre. Però que Déu estava treballant, estava proveint i estava consolidant, i estava fent coses. 

Això vols fer una paraula de ànim pels que esteu al túnel. Déu segueix treballant, encara que no acabis d’entendre el que està fent a la teva existència, Ell la està guiant. La seva Paraula és fidel. De vegades “veiem el tapís per la part del darrere” – sabeu que en els tapissos de fils, pel darrere estan tots els nusos- I de vegades es toca veure la vida només des de la “part de darrere” i veiem els nusos, i són incapaços de veure el que Déu està teixint pel davant.

Déu guia per les circumstàncies. Estigues atent, llegeix, no tenim prou saviesa, necessitem l’exercici per apropar-nos a Ell i demanar-li capacitat, saviesa per encaixar allò que em toca viure i que no conec.

La seva Paraula, les circumstàncies…

  1. I en darrer lloc, Déu ens guia per mitjà de persones i per la comunitat.

És fantàstic, Déu ha donat, i ens regala, la saviesa i l’experiència de persones distintes, diferents, que creiem en Jesús que tenim aquest punt i aquest denominador comú, i que podem enriquir-nos. Déu podia haver triat qualsevol metodologia – per això és Déu- però ha triat que la nostra maduresa,  el nostre creixement, la nostra vivència de fe,  passi per la nostra relació amb germans.

A la Bíblia hi ha una paraula que es diu Alelon “unos a otros”, apareix moltes vegades.

Jesús dissenya i s’acompanya d’un grup de persones. No dissenya, i Ell coneixia els essenis,  allà al desert, al Mar Mort, no opta per aquests, opta per la comunitat. I Jesús ens diu que ens instruïm, que ens estimulem els uns als altres, cap a l’amor i les bones obres. …Encamineu-vos els uns als altres, dirà Colossencs.

En el seu disseny podem gaudir de quelcom tan especial com és l’ajuda, la guia i l’experiència  dels germans. El teu germà fa camí amb tu, fa camí amb nosaltres, i és un regal preciós de vivència d’experiència. Potser ha  passat per on jo estic passant ara. Potser el dolor, potser l’experiència, potser la vivència… diu la Paraula que és per consolar-me, però també per guiar-me.

Crec que hem de fer una reflexió: de vegades pensem i vivint la vida només amb la dimensió personal, particular… tenim un regal preciós, tenim germans, tenim molta saviesa acumulada, tenim moltes experiències, tenim moltes vivències. La Paraula ens diu que les aprofitem, que mitjançant les persones ens instruïm, en els orientem, ens guiem, ens consolem. Déu, si em permeteu, utilitza allò més proper. Utilitza allò que podem veure, que podem tocar, que podem abraçar, que ens pot consolar, que ens pot donar la seva perspectiva propera.

Déu utilitza persones, i la comunitat és font de guia als germans.

No sé com en quina “cruïlla” estàs. No sé quina és la teva realitat personal. No sé si tens davant teu decisions, o muntanyes del decisions a prendre. No si estàs lluitant amb un futur, o potser amb forces que et guien, del passat, què vols deixar que marxin i que no et guiïn.

Vull recordar-te en aquest matí, siguis creient o no siguis creient:

  • Que Déu té un compromís ferm en guiar aquells que el cerquen. Déu té un compromís ferm, és la seva Paraula, la diu, la referma i la compleix.
  • Que Déu fa de forma progressiva, en la mesura que són capaços de refiar-nos d’ell, de dependre d’ell. Ell va revelant les dimensions que talment ens interessant més, que és la nostra pròpia existència, les nostres pròpies decisions personals. Ell es compromet, i ho fa de forma progressiva. Que Déu t’ha donat, ens ha donat, la seva Paraula.
  • Que a la Bíblia tenim la força, la brúixola, l’orientació. Que amb el seu Esperit que la vivifica, podem entendre, podem comprendre. Que orienta i vol orientar la nostra existència, la seva Paraula. 
  • Què Déu utilitza les circumstàncies, sàpigues llegir-les. Si més no, quan nos les entens, sàpigues portar-les als peus de Déu i demanar saviesa ajuda, presència, resiliència, perquè pots estar convençut que Déu esta treballant amb elles.
  • I recorda que Déu et guia pels germans. Tens persones, tens experiència acumulada, tens gent que, no per res, per la cronologia, per l’edat, per la experiència, et pot acompanyar, et pot ajudar amb la teva cruïlla.

Aquesta és la meva promesa, diu el Senyor, i la mantinc.

Us desafio, em desafio a mi mateix,

  • Com anem amb la Paraula? Llegim moltes coses eh! Però hem de llegir la Paraula.
  • Com anem amb les circumstàncies? deixo que em sotmetin? O sóc capaç de posar-les davant Déu?
  • Com anem amb el diàleg amb els germans? És molt important la comunitat, és molt important! M’estic menjant els marrons jo sol, o puc comptar amb la saviesa dels altres? 

Reflexionem!

Comparteix
Comenta

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *


Sabem que aquest és un moment difícil per a moltes persones de la nostra ciutat i fins i tot dins de la familia de la nostra Església. Com església, volem apropar-nos a tu amb l’amor que ve de Jesucrist. 

Si necessites qualsevol assistència física, espiritual, o emocional com a resultat del brot COVID-19, si us plau fes-nos saber i ens posarem en contacte amb tu.

Necessito suport