David: De Betlem a la Vall d’Elah

Fa temps que teníem al cap dedicar una sèrie d’articles al rei David, el gran rei d’Israel i avui dia encara la persona més admirada —i probablement idealitzada— per l’actual poble jueu. Estem convençuts que ha arribat el moment, així que… som-hi!

David, fill de Jessè, on i quan el situem?

A Betlem, entre els anys 1040-970 aC. Va ser una persona cabdal a la història d’Israel i, com a iniciador de la nissaga d’on naixeria Jesús i molts més motius, també pels cristians.

Tant és així que el seu nom és mencionat més de 1.100 cops (!) als llibres que conformen la Bíblia. Tot i això, incomprensiblement, cap a la dècada dels anys 80 del segle passat van començar a aparèixer estudiosos que negaven que hagués existit realment, donat que no s’havien trobat proves arqueològiques que ho demostressin.

Així doncs, no podia ser considerat més que un mite o personatge literari com ara el nostre cavaller Tirant lo Blanc o l’heroi romà Hèrcules. Però, com que els arqueòlegs no s’estan quiets, a principis dels anys noranta es va descobrir al nord d’Israel l’anomenada Estela de Tel Dan, una pedra de basalt negre erigida per un dels reis arameus i datada al s. IX aC.

En ella hi ha una inscripció en la qual el rei (molt probablement Hazael, 2 Reis 12:17) se sent orgullós d’haver “matat dos reis poderosos”: un d’Israel (Jehoram) i un altre de Judà (Ahazià), d’aquest es diu específicament que era... de la Casa de David.

 

(Fragment de l’estela de Tel Dan on s’han ressaltat els caràcters on hi ha escrit “casa de David”)( www.biblicalhistoricalcontext.com)

 

No entrarem a coentar els dubtes sobre l’exactitud d’algunes dades que el rei arameu va fer escriure, probablement degut a l’ufòria per la victòria, però el que queda clar és que David va ser real, va ser rei i va quedar en la memòria dels pobles que envoltaven Israel.

David va ser el segon rei d'Israel, després de Saül, que, tot i les grans expectatives de ser un gran líder pel poble, va fracassar degut a les seves mancances de caràcter (manca d'integritat, deshonestedat, no reconèixer els seus errors...) portant-lo a anar pel seu compte deixant de banda Déu.

En el declivi de Saül, el Senyor va començar a treballar preparant el seu successor, David. Ningú no l'hauria triat a priori com a líder (ni tan sols el seu propi pare!), no tenia una gran posició ni influència, però el que Déu buscava era el que David va demostrar en la coneguda  “història” amb Goliat: la seva incondicional confiança en Déu.

Ara ja podem refer les passes de David per la seva terra… comencem.

BETLEM (originalment beit-lehem, que vol dir “casa de pa”)

David va créixer aquí, en una petita vila de les muntanyes de Judea que antigament —al temps dels cananeus, probablement— s’havia anomenat Efrata. Aquest és el motiu pel qual a la Bíblia de vegades apareixen els dos noms (Betlem Efrata) i als nascuts allà se’ls diu que eren efratites (1 Samuel 17:12).

Que es faci menció del seu antic nom ens ajuda a diferenciar-la d’una altra població amb el mateix nom: Betlem de la regió de Zabuló, cap al nord del país.

“Però tu, Betlem Efrata, massa petita per a ser comptada entre les famílies de Judà…” Miquees 5:1.

Aquestes paraules es corresponen fil per randa amb la realitat: Betlem devia ser tan petita i irrellevant que no apareix ni a la llista de… 90 (!) pobles i ciutats assignades a la tribu de Judà durant el repartiment de la terra (Josuè 15:20-61), ni a la de 17 de Nehemies 11:25-30, a la tornada de l’exili a Babilònia. Literalment, “massa petita per a ser comptada”. Ara bé, tot i la seva petitesa, va ser l’escenari de fets realment remarcables:

• Gènesi 35:19. És la primera menció que se’n fa. Raquel mor durant el part de Benjamí i és enterrada per Jacob a prop de Betlem. Al lloc —o, com a mínim, allà on la tradició ho afirma— actualment hi ha un santuari/sinagoga que és el tercer més sagrat del Judaisme, després d’allà on hi va haver els Temples de Jerusalem i de la Cova dels Patriarques, a Hebron. Es pot visitar, però amb moltes precaucions per qüestions de seguretat.

(La”Tomba de Raquel” a principis del s. XX) (www.wikipèdia.org)
 

(A la dreta, l’entrada actual a la “Tomba de Raquel”. A l’esquerra el mur antiterrorista construït a principis del nostre segle XXI per Israel) (www.biblewalks.com)

• La història de Rut “la moabita” i Booz va tenir lloc a Betlem i els seus voltants. Allà es van conèixer, casar i viure els besavis de David.

La història de Rut i Booz és digna del millor guió de Hollywood. Comença amb una família israelita que es veu forçada a emigrar a Moab (a l’actual Jordània i enemic d'Israel ja des de temps immemorials), per una difícil situació econòmica del lloc on viuen.

Les dificultats continuen per a la família amb la mort del pare i els dos fills, casats amb dones de Moab, una d'elles Rut. La lleialtat d'aquesta la mou a acompanyar la seva sogra de tornada cap a Israel.

Apareix un nou personatge, Booz, honest i generós, que viu d'acord a com Déu ens demana viure, i protegeix les dues dones, assumint la seva responsabilitat com a parent proper. Finalment, es casa amb Rut, formant una família i Noemí, la sogra, recupera el goig de viure.

A banda del final feliç, aquesta història ens mostra com seguint el disseny de Déu, ajudar-nos els uns als altres, les situacions i relacions es restauren. Déu ens mostra una forma de viure la vida plenament.

• Allà va néixer el protagonista d’aquesta sèrie: David, rei d’Israel. A Betlem també va ser ungit com a rei d’Israel pel profeta Samuel (1 Samuel 16:13).
• I, per descomptat, a Betlem (de Judea) va néixer Jesús, el Messies (Mateu 2:1), tot i que alguns ho posen en dubte argumentant que no hi ha evidències que la vila estigués ocupada al s. I dC.

Què ens en diu l’arqueologia?

A banda de la Bíblia, la referència escrita més antiga que s’ha trobat és una butlla (un segell imprès en una peça d’argila) on hi ha el nom de Betlem. Data dels segles VII o VIII aC i es va utilitzar per a segellar la taxa fiscal d’un enviament de mercaderies cap a Jerusalem.

Les excavacions han posat al descobert restes d’activitat i ocupació humana continuada, que van des del s. X aC, passant pel període romà i fins a finals del bizantí (s. VII dC). Això inclou el s. I dC, resolent la polèmica que, com dèiem abans, alguns estudiosos fan córrer sobre el lloc real del naixement de Jesús

En aquell temps, Betlem era encara una petita vila de tan sols 300 habitants, igual d’irrellevant que mil anys enrere i d’on, malgrat que va ser profetitzat, probablement ningú esperava que vingués el Salvador (un altre cop Miquees 5:1-4).

Com és la Betlem actual?

(Imatge de Google Maps)

Molt breument, la petita vila s’ha convertit en una ciutat de majoria àrab a la zona administrada per l’Autoritat Palestina, que compta amb uns 30.000 habitants. Ha crescut tant que gairebé arriba a tocar Jerusalem, avui dia la ciutat més gran d’Israel.