El dia més trist de l’any

El dia més trist de l’any

Es veu que hi ha una fórmula pseudomatemàtica per mesurar i determinar que el tercer dilluns de gener és el dia més trist de l’any. Fórmula que va fer pública el psicòleg Cliff Arnall cap a principis dels 2000 i que va portar al fet que aquest dia se li posés el nom de Blue Monday (el Dilluns trist).

Tenint en compte que això ho publica un psicòleg, sembla que hagi de tenir tot el fonament científic del món. Suposo que el mateix que deu tenir en el món anglosaxó dir que els divendres 13 són els dies de menys sort de l’any, i així ho va corroborar el món científic en aquell moment: no hi ha fonament científic per tal afirmació.

Els paràmetres de la fórmula

En qualsevol cas, i lluny de fer cap judici sobre aquesta fórmula, cadascú de nosaltres en pot treure les seves pròpies conclusions, tenint en compte alguns dels paràmetres de la fórmula: factor climàtic, deutes adquirits durant les festes de Nadal i els diners cobrats o que es cobraran al gener, temps que ha passat des de les festes de Nadal, l’incompliment dels reptes de l’any anterior i baixa motivació.

Traient el paràmetre del factor climàtic, i tenint en compte els paràmetres econòmics, no us recorda al conegut concepte “La cuesta de enero” i als infinits articles escrits sobre “Cómo afrontar la cuesta de enero”?

Tres tipus de paràmetres: climàtic, econòmic i personal. Paràmetres que podem controlar o, si més no, posar de la nostra part, que ja sabem que el climàtic necessita més mans a part de les nostres. Però en qualsevol cas, són elements sobre els quals podem prendre accions i no deixar-nos portar pel dramatisme.

El paràmetre climàtic

El paràmetre climàtic, en l’estudi, es refereix a la tipologia de clima de la regió. Només cal contextualitzar l’estudi. Aquest estudi es va fer al Regne Unit, i ja sabem que allà per aquesta època el clima no és tan agradable com el de les nostres latituds. 

Ara bé, sí que és cert que cada cop més persones, sobretot joves, comencen a patir angoixa climàtica, o ecoansietat: angoixa generada per la por al futur en termes climàtics. Clar, en el moment de l’estudi, aquest concepte no es coneixia, per tant, podem dir que el dia més trist de l’any, ara per ara és encara més “xungo” que en el moment que va sortir el concepte Blue Monday.

Bromes a part, en termes de climatologia del lloc on vius, només cal acceptar el clima que hi ha: si fa fred, doncs ja se sap que a l’hivern fa fred; si fa boira, ja sabem que és zona de boira; si plou, beneïda sigui l’aigua.

Ara bé, en termes d’emergència climàtica sí que cal posar-hi de la nostra part. I en aquest tema és ara que sembla que tothom en parla, però crec que les persones que han entès una mica el plantejament de Déu saben que el tema climàtic és un tema crucial des del principi dels temps. 

Només cal llegir el primer capítol de Gènesi, on Déu encomana a les persones a gestionar l’entorn. El tema és que ens va deixar conduir el cotxe, i nosaltres el vam estampar no a la primera corba, sinó al primer fanal. Quina gestió fem a nivell local, a casa, de recursos com l’aigua, els residus…? És més, ens plantegem quin impacte sobre el nostre entorn té tot allò que adquirim i la forma en què ho adquirim?

El paràmetre econòmic

El paràmetre econòmic és senzill d’entendre però difícil d’aplicar, i un bon català ho sap molt bé: “No estiris més el braç que la màniga”. De fet, no deixa de ser el mateix concepte arrel que l’anterior: quina gestió dels recursos estic fent?

Cal generar tantes despeses en regals i menjars només pel fet de ser “Nadal” (ho poso entre cometes, perquè ja vaig dir el què en relació amb el Nadal)? Si haig de generar tanta despesa perquè no me’n queda cap altra, quin pressupost tinc?

El paràmetre personal

El paràmetre personal: l’incompliment dels reptes d’any nou i la baixa motivació. Què diria el Dr. Goleman sobre aquest punt? Podríem dir que necessitaríem millorar en intel·ligència emocional.

El que és curiós d’aquest “dia tan trist” és que, segons l’estudi, hi ha un component moral: hi ha un penediment pels excessos realitzats durant les festes nadalenques. I jo em pregunto, si cada any es parla d’aquest dia: no serà que mai escarmentem? 

És més, no serà que el senyor Cliff Arnall el que volia era ajudar a la gent perquè avalués les seves accions i que a l’any següent no es repetissin? O sóc massa ingenu en creure amb la capacitat analítica de l’ésser humà sota la influència consumista?

Personalment, crec que hem perdut de vista en tot moment allò que és important de veritat. Que hem perdut el nostre referent. Però el referent de veritat. El referent que va dir molt en relació a tots aquests paràmetres de la famosa fórmula.

Em refereixo a Jesús. Que igual que els va passar a les persones que van conviure amb ell, ràpidament oblidem les seves paraules i/o moltes vegades, ni tan sols no les oblidem, és que mai les hem escoltat.

Comparteix
Comenta

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *