El patiment t’apropa o t’allunya de Déu?

Fa algunes setmanes vam tenir una activitat de joves a l’església, on vam poder veure junts la pel·lícula "the Shack", “La cabaña”, basada en la novel·la de William Paul Young. No vull fer cap spoiler, així que simplement diré que tracta d’una persona que ha de fer front a situacions traumàtiques que ha patit al llarg de la vida.

Després de la pel·lícula ens van plantejar una qüestió molt interessant: enmig del patiment, t’apropes o t’allunyes de Déu?

Com reacciones davant del patiment?

Com en Mack, el protagonista de la història, tots hem passat per situacions complicades al llarg de la vida, fins i tot algunes es podrien considerar traumàtiques. Se’ns presenten situacions dures, que requereixen el nostre esforç però que som capaços de superar-les. Però també ens trobem amb situacions que estan fora del nostre control, que no podem solucionar amb els nostres recursos o habilitats.

I en general, aquestes situacions no ens deixen indiferents respecte a la nostra relació amb Déu. En ambdós casos, especialment en el segon, és possible que el perdem de vista. Podem pregar, llegir la Bíblia, buscar-lo de tot cor però no obtenir cap resposta, o almenys cap que sigui fàcil. I la nostra fe es pot debilitar.

Com li passa al protagonista, en situacions d’adversitat és fàcil tancar-se en un mateix i veure únicament el propi patiment. Podem pensar que Déu ens ha abandonat, o inclús culpar-lo de permetre que succeeixin coses com aquestes a la nostra vida.

I ens creiem que Déu ja no és al nostre costat, o ens plantegem si realment mai ha actuat en favor nostre.

I Déu, què hi pinta?

Però cal que recordem quina és la naturalesa de Déu. No és un déu distant, que ens observa des de la llunyania. És un pare amorós, que ens estima, que ens ha creat i ens ha fet lliures perquè escollim, perquè prenguem decisions diàriament, i perquè prenguem també la decisió de seguir-lo o no.

I independentment de les nostres decisions, ell ens promet que sempre hi serà. Vol el nostre bé, es preocupa per nosaltres i desitja que confiem en ell i puguem experimentar la seva força, el seu amor, la seva compassió.

No ens dona una resposta directa al problema del mal, o del patiment. Ens ha fet lliures, i això implica que ens equivocarem, que farem mal i que ens en faran, però hi serà per curar-nos les ferides, si nosaltres el deixem.

La Bíblia no menteix sobre el dolor. Hi trobem múltiples exemples de persones que el van experimentar, començant per Adam, passant per Job i… no ens oblidem de Jesús! Déu mateix es va fer humà i va experimentar el dolor en la seva persona.

La Bíblia no ens diu que ens estalviarem el dolor, però ens ofereix consol enmig de la tribulació. I si fem front als problemes amb Déu al nostre costat, serem capaços de reaccionar amb més força, i amb una perspectiva que per nosaltres mateixos poques vegades tenim.

No hi ha cap problema que sigui més gran que Déu, i nosaltres no ens trobem sols per fer-hi front.

Conclusió

Així doncs, analitzem-nos, i comprovem si en les situacions de patiment al llarg de la nostra vida ens hem apropat o allunyat de Déu. Sigui quina sigui la resposta, que la propera vegada que ens hi trobem siguem capaços de mirar-lo a Ell.

El Senyor és bondadós, és un refugi en el dia de l’aflicció, i coneix els qui confien en ell.

Nahum 1:7