El Sant Sepulcre (2a part)

El Sant Sepulcre (2a part)

Continuem el nostre descobriment d’aquest lloc de veneració per uns, controvertit per altres, per la seva autenticitat… 

L’anàstasi

Deixem la Pedra de la Unció a l’esquerra i arribarem al lloc que dona nom a la Basílica: el Sant Sepulcre. Ens trobem a una gran rotonda, l’anàstasi (resurrecció en grec), envoltada de pilars massius i coronada amb una gran cúpula.

Malgrat aquest nom, gairebé tot aquí està centrat en la mort de Jesús i no en la seva victòria sobre la mort. Arreu t’envolta la riquesa invertida en la decoració: or, marbre… art que contrasta amb la senzillesa de la vida de Jesús, a qui es venera. 

I et fa preguntar-te: hem substituït a Déu per tot això tangible? Són els “vedells d’or” de la nostra època? O és la forma de donar reconeixement a Déu? D’oferir-li el millor? Aquesta resposta és personal i cadascú l’ha de respondre honestament davant de Déu.

Som lliures gràcies a això!! Preu pagat, esclavatge vençut. Jesús no va ser només “un bon home”, era Déu que es va fer com nosaltres per ensenyar-nos com viure plenament i oferir-nos una vida eterna més enllà de la mort.

L’edicle

Al centre hi ha una mena d’edificació de pedra: l’edicle (edifici o temple petit). A dins hi ha el que es creu que va ser la tomba de Jesús. La llum que entra per la cúpula sembla que vulgui centrar-se aquí, a la raó que s’aixequés tot el que ara ens envolta.

Foto de Noemí Mas

Foto de Noemí Mas

Originalment, això formava part d’una massa rocosa que Constantí va fer eliminar a banda i banda per a deixar la tomba com una mena d’illa, i la va cobrir amb una estructura que s’ha hagut d’anar renovant i, fins i tot, canviant degut al pas del temps, guerres i incendis. El que veiem ara va ser construït pels ortodoxos grecs després de l’incendi de 1808, substituint el que els franciscans havien edificat al s. XVI. Avui en dia se’ns fa difícil imaginar com devia ser quan Jesús va ser sepultat.

L’ambient aquí és un altre cop intens i únic. Sents una barreja de nervis i incredulitat, però et commous inevitablement si ets conscient de l’alta probabilitat que aquest “sigui el lloc” i que estiguis a punt d’entrar-hi... Mateu 27:59-60.

En determinades èpoques de l’any les cues són llarguíssimes. Millor anar-hi ben d’hora al matí o cap a l’hora de dinar. 

El Sant Sepulcre

Quan el monjo ortodox grec ens ho indica, entrem al Sant Sepulcre contenint la respiració i amb la ment lluitant amb el “és realment aquest el lloc, o no ho és?”.

Imatge de www.primeroscristianos.com

Imatge de www.primeroscristianos.com

L’interior es divideix en dues petites cambres. La primera se’n diu de l’Àngel, fent referència al qui va anunciar a les dones que Crist havia ressuscitat (Marc 16:5). Al centre, hi ha un pedestal que conté el que podria ser una petita part de la pedra rodona amb què es va segellar el sepulcre. Es diu que aquesta pedra es va conservar sencera fins a la destrucció de l’any 1009.

La segona cambra és el Sant Sepulcre pròpiament dit. Hem d’ajupir-nos una mica perquè l’entrada és baixa. Som a dins, al lloc de “peregrinació” de milions i milions de cristians d’arreu del món!!!

Els ornaments que hi ha, com en tants altres llocs “sants”, trenquen amb la senzillesa original de la cambra. A la dreta trobem una mena de banc elevat cobert amb una llosa de marbre: aquí probablement van dipositar el cos de Jesús… aquí probablement va ressuscitar!!!

Ens sorprèn la petitesa del lloc i, sobretot, de la llosa de marbre. Això és degut a la superposició de recobriments que redueix l’espai interior.

Durant la restauració de l’any 2016, quan van aixecar la llosa en van trobar una altra de marbre gris del s. XII (obra dels croats, evidentment) i, a sota d’aquesta i a uns 35 cm de l’actual nivell del terra, un banc tallat a la mateixa roca que hi ha dins del revestiment. Això demostra que on som ara era realment un “sepulcre excavat a la roca” (Mateu 27:59).

A l’esquerra veiem una mena de finestra que mostra la roca original. El terra original segurament és sota les actuals lloses, tot i que no s’han aixecat per a comprovar-ho.

Tombes excavades a la roca, interior de la Basílica. Foto de Noemí Mas

Tombes excavades a la roca, interior de la Basílica. Foto de Noemí Mas

Normalment, no ens hi podrem estar gaire estona per la gent que espera fora. És l’hora de sortir…

Controvèrsia

És sabut que l’autenticitat d’aquest lloc genera controvèrsia. Podem apuntar algunes de les conclusions de l’estudi fet durant la restauració i que coincidirien amb el text bíblic:

  • Es tracta d’un sepulcre tallat a la roca (Mateu 27:59).
  • L’entrada era petita i calia ajupir-se per a entrar-hi (Joan 20:5)
  • Els àngels que va veure Maria eren “asseguts al lloc on van posar Jesús” (Joan 20:11-12)... evidentment damunt d’un lloc prou elevat per a seure, com el banc original que s’ha descobert. A Marc 16:5 diu que el jove del vestit blanc era “assegut a la dreta”, al lloc on aquí tenim el banc.

Un dels arguments dels contraris a l’autenticitat del lloc és que hauria d’estar fora de les muralles de la ciutat, tal com s’esmenta a Joan 19:20; a més, no era permès enterrar ningú a dins de les ciutats. Però recordem que la muralla actual de la Ciutat Vella de Jerusalem és del s. XVII en la seva major part, per tant, no pot servir com a referència. 

En canvi, totes les evidències arqueològiques demostren que el lloc on som ara quedava fora de la ciutat al moment de la crucifixió de Jesús. Uns anys després es va construir la nova muralla que ampliava la zona protegida.

Sense entrar en més detalls, el “rival” del Sant Sepulcre, la Tomba del Jardí, es troba fora de les muralles actuals i és a un lloc que concorda amb la descripció feta a Joan 19:41: una tomba excavada a la roca ubicada dins d’un hort. És un lloc realment especial on pots trobar grups d’arreu del món donant culte a Déu, cantant himnes que tu coneixes i cantes en la teva llengua… El nostre Déu és universal, Déu de tots i d’arreu.

Aquesta tomba ajuda molt a fer-te una idea de com devia ser l’entorn “natural” del sepulcre de Jesús. Malgrat tot, es tracta d’un sepulcre excavat segles abans de la mort de Jesús i reutilitzat posteriorment.

Per acabar, citarem a Dan Bahat, exarqueòleg de la ciutat de Jerusalem, referint-se al Sant Sepulcre, “no hi ha cap altre lloc que pugui ser presentat com l’autèntic amb igual certesa i, a més, no tenim cap raó per a dubtar d’ell en aquest sentit”.

A més del que us hem descrit, la Basílica del Sant Sepulcre conté diverses capelles dedicades a fets històrics i tradicions, passadissos, túnels subterranis, portes sempre tancades i llocs amagats i oblidats amb el pas dels segles. 

Tot això, a banda de la importància que té pels seguidors de Jesús, la fa única i especial. Nosaltres ho deixarem aquí, necessitaríem molts més articles per abastar-ho tot!

Comentaris