Estima al teu enemic

Imagino que aquest títol, avui en dia, és més que radical i sorprenent, perquè és completament contracultural.

Crec que, tan sols donant una ullada ràpida a les notícies diàries en qualsevol dels canals i les xarxes, i en el nostre propi entorn, prenem consciència que és una afirmació massa dràstica, massa difícil, massa utòpica i gairebé impossible.

L’home és un llop per a l’home

Vivim en un món ferit i malalt, ja que, com deia Hobbes, “homo homini lupus est”, l’home és un llop per a l’home. I és que l'odi i el menyspreu pel que pensa o diu l’altre, des de la política a les ideologies o a l'activisme, aflora constantment i de forma més agressiva, malgrat l'esforç per una educació empàtica i emocional o políticament correcta.

I potser creiem que, amb els avenços culturals i tecnològics i les convencions internacionals, hem avançat molt. Però la realitat humana és persistent, i, lluny de gestionar les relacions buscant el consens i la pau, sembla que la via més ràpida és el menyspreu i l’odi a l'altre. 

I ens carreguem de raons i conviccions per defensar la nostra visió i anar contra l’altre. No, no es tracta de no poder denunciar el que no és correcte, sinó de com ho fem.

L’odi i el menyspreu tan sols porten violència i dolor.

Una crida diferent

Per això, aquest discurs tan contracorrent de Jesús, que trobem en l'Evangeli de Mateu: “Estimeu als vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen.”

Segurament no tenim el poder per canviar els grans conflictes del món... o sí? Però sí que tenim el poder de canviar com veiem i tractem les persones, malgrat que no ens agradi com elles ens tracten a nosaltres.

I és precisament estimant els nostres enemics. No hi ha res més poderós que pregar pels qui ens volen mal, ja que la pregària canvia la visió que tenim de l'altre.

Òbviament, aquesta opció és tan sols per als valents que estan disposats a fer un canvi efectiu en el seu entorn.