Hi ha Esperança!

L'advent i Nadal ens venen a recordar que sí que hi ha esperança, malgrat el temps i el clima, el moment històric, la situació social, les relacions internacionals, les relacions nacionals i, o, les relacions interpersonals i familiars.

Doncs és fàcil pensar o experimentar, enmig de la realitat que vivim, que no hi ha esperança pel nostre món, i tots sabem que sense esperança no podem viure ni un minut.

Així ens van les coses: més que viure, sobrevivim, perquè avancem per inèrcia, esperant que les coses, les situacions i les relacions millorin per si soles. Però, mentre el cor humà no canviï, hi ha poca esperança.

Per això, Nadal ens ve a recordar, un any més, que sí que hi ha esperança, i esperança que no enganya ni desencisa.

L’esperança que transforma

És l’esperança en què viuen milions de cristians cada dia, enmig de realitats i circumstàncies ben diferents, des del benestar a la persecució, enmig de l’abundància o de la més gran necessitat, amb dolor o sanitat, en pau o enmig de la guerra…

És l’esperança en la gràcia de Déu, que va irrompre en la història enviant el seu propi fill a fer-se un de nosaltres, naixent en un humil pessebre, morint en una creu, però que va ressuscitar canviant el rumb de la història humana i obrint així una esperança real a la humanitat.

Esperança que no enganya ni desencisa, esperança que transforma el cor i la vida.

Tan sols has d’acceptar per fe la bona notícia de l'evangeli: 

“Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu fill únic perquè no es perdi cap dels que creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.”

Esperança que no enganya ni desencisa, perquè és present i eterna, perquè ens guia en l'aquí i l'ara, però es farà completa i plena en el futur.

Desitjo que aquest Nadal el puguis viure en plena Esperança.

Article publicat inicialment a Catalunya Religió, el 17 de desembre de 2024