I David va ser rei a Israel: Final de la fugida

Seguiu amb nosaltres a David, els seus 600 homes i les seves famílies, al llarg del darrer tram de la seva esgotadora fugida. Després d’anys d’amagar-se, vivint a dins de coves o enmig del desert; patint per les seves vides i sempre a la defensiva, el pla de Déu es compleix i l’escollit arriba a ser rei, unifica el país i converteix Israel en una gran nació.

No sabem del cert quants anys va durar tot plegat, però probablement van ser poc menys de… 10 anys!  

Recordem que som amb el grup de fugitius a Ein Gedi, un oasi a tocar de la Mar Morta. Allà David va tornar a perdonar la vida a Saül quan aquest va entrar a la cova on eren amagats. Aquest “se’n va tornar a casa seva i David, amb els seus homes, va pujar al seu refugi” (1ª Samuel 24:23).

Tot seguit, al capítol 25 de 1ª de Samuel, ens trobem amb la mort de Samuel: profeta, darrer jutge d’Israel i mentor de David. L’enterren a Ramà que, com dèiem al segon article de la sèrie “DAVID, D’HEROI A PROSCRIT”, molt probablement seria a l’actual an-Nebi Samwill, una ciutat àrab entre Ramallah i Jerusalem i on hi ha una mesquita/sinagoga amb la possible tomba del profeta.

No se’ns diu al text, però és d’imaginar que David no va poder anar a l’enterrament. En canvi, va “baixar al desert de Paran” (1ªSamuel 25:1). 

El desert de Paran

Paran?…Ens sona aquest nom? Surt fins a 9 cops a l’Antic Testament, com a desert i com a muntanya. En comentarem 3 a títol d’exemple:

1. Allà va viure Ismael després de ser expulsat per Sara i Abraham, quan vivien a Beerxeba (Gènesi 21:20-21). 
2. A Paran va acampar Israel per primer cop quan Déu els va fer sortir del Sinaí durant l’Èxode (Nombres 10:11-12 i 12:16). 
3. Des d’allà van sortir els 12 exploradors -Caleb, de la tribu de Judà, entre ells- que Moisès va enviar a Canaan (Nombres 13:2-3 i 25-26). 

…I fins a 6 textos més!

Així doncs ens trobem amb David a un desert anomenat Paran. On som realment? Podem localitzar-nos al mapa? Vegem-ho...

• Un dels textos que ens dona una pista clara és Nombres 13:17. Aquí Moisès dona instruccions als exploradors de Canaan. Els diu “pugeu pel Nègueb…”. Si havien de passar per aquí per arribar a Canaan i el poble venia del Sinaí, el més lògic seria que el desert de Paran fos al sud del Nègueb; entre aquest i el Mar Roig. En aquest mapa podem veure-ho:

• Una altra pista ens la dona 1ªReis 11:15-18. Aquí se’ns recorda que el rei David va vèncer els edomites, però un membre de la seva reialesa va escapar a Egipte. De camí cap allà, “van marxar de Madian i arribaren a Paran...”. És a dir, que Paran estava entre Madian (Land of Midian a la imatge) i Egipte. 

En l’actualitat, a aquesta zona hi ha un anomenat Nahal Paran (“torrent Paran”). Es tracta d’un “riu sec” que només porta aigua en la temporada de pluges, tot i que les seves aigües subterrànies proveeixen als habitants d’una petita localitat anomenada igualment Paran,....que viu fonamentalment de l’agricultura! És realment meravellós veure com, enmig del desert, aquesta gent és capaç de crear camps i camps de conreu. 

Malgrat tot, els noms no venen d’antic: les autoritats de l’actual estat d’Israel els van anomenar així sota el convenciment de que la zona és realment el Desert de Paran.

(El Nahal Paran)(Imatge de Wikipèdia)

Tot i que sembla bastant evident que no hi hauria dubtes ni controvèrsia, hi més teories respecte a la seva localització. Entre elles una que el situa al Sud de Madian, concretament a la zona on actualment hi la ciutat àrab de...La Meca (!). Es tracta d’una tradició àrab i islàmica, que afirma que Ismael va fixar la seva residència on actualment hi ha la primera ciutat santa dels musulmans. Les muntanyes properes es van denominar Faran (Paran) degut a que allà, segles abans, hi hauria viscut Paran, un dels fills d’Amalec, net d’Esaú (Gènesi 36:10-13) i pare dels amalequites, enemics recurrents d’Israel i dels quals en parlarem en aquest article.

A la següent imatge podeu fer-vos una idea de l’enorme distància que hi ha entre la primera teoria i la islàmica.

 

Maon, Carmel…i Abigail: Una pausa enmig de la fugida

Així doncs, ens quedarem amb la primera de les teories, que afirma que el Desert de Paran era al centre de la península del Sinaí. Només així tindria sentit que anés a demanar ajuda (menjar, etc.) a un tal Nabal, que era “molt ric” i nascut a Maon… (1ªSamuel 25:2-3). D’aquesta ciutat ja en vam parlar al darrer article (“DAVID, DEL DESERT AL PARADÍS D’EIN GEDI”), on deiem que s’han trobat les seves restes arqueològiques al lloc anomenat Tel Maon, a dins de la zona de Cisjordània. Se’ns diu que aquest senyor, descendent de Caleb (recordem: un dels exploradors enviats per Moisès a Canaan) era a Carmel on sembla que hi vivia (v. 40). Doncs resulta que, 2km al nord de Tel Maon, en l’actualitat hi ha una vila àrab d’uns 5.000 habitants anomenada…Al Karmil!!! 

Aquestes coses rarament són coincidències, per tant ja podem situar al mapa aquest Carmel (que no té res a veure amb el Mont Carmel, a Galilea) i probablement no ens equivocarem. Devia ser una vila important pels hebreus del s. X aC, donat que va ser aquí on Saül va anar a fer-se erigir una gran pedra per a commemorar la seva victòria contra els amalequites (1ªSamuel 15:12).

Els fets que van tenir lloc aquí acaben amb Abigail, “l’assenyada i bella” vídua de Nabal, casada amb David i afegint-se al grup de fugitius. Per cert que, molt a prop de Tel Maon, actualment hi ha un petit assentament jueu que porta el nom d’aquesta dona: Avigail (en aquest cas amb “v”). 

Ja hem comentat algun cop que és força habitual, quan et mous per Israel, trobar pobles de nova creació que porten el nom d’un personatge o lloc bíblic de l’entorn. Quan te’ls trobes anant en cotxe per les carreteres del país, és impossible no emocionar-se; obrir la Bíblia, llegir el text corresponent …i deixar volar la imaginació!

El que passa tot seguit (1ª Samuel 26) té lloc a la mateixa zona, concretament a Zif i el tossal d’Haquilà, indrets que vam analitzar i localitzar també al nostre anterior article. En quant a Guibà (v.1), en vam parlar a “DAVID, D’HEROI A PROSCRIT”. Us convidem a llegir-lo! Tant sols recordar que era on vivia Saül i, com a rei, hi tenia el palau.

Siclag, final de la fugida (1ªsamuel 27-30)

Fart de fugir i veient que algun dia cauria en mans del rei Saül, perquè ni tant sols es podia refiar dels seus compatriotes -que repetidament el delataven- David va decidir refugiar-se “al país dels filisteus” (27:1) i va marxar a Gat…

Al mapa anterior podem veure el recorregut que faríem avui en dia a peu entre Al Karmil i l’antiga Gat (al marcador vermell, lloc arqueològic Tell es-Safi), passant per Hebron. Més de 18 hores de caminada.

Travessarem una de les zones més fèrtils i boniques d’Israel. Anirem des de les zones altes de les muntanyes de Judea, on hi ha Hebron, fins la shephelah, la zona baixa que hi abans d’arribar a la franja costanera. 

Avui en dia el paisatge és amable i variat: camps de conreu, turons amb boscos de pins (en la seva major part resultat de la reforestació del s. XX)…a banda d’alguna ciutat en plena expansió, a la zona jueva. També us hem comentat alguna vegada que, viatjant per aquestes zones -com també per Galilea- un té la sensació de ser a casa; l’entorn, les olors i els colors són com els nostres. Això fa que, com deia un conegut nostre, Israel sigui acollidor i et faci sentir bé.

Doncs bé, som a la ciutat filistea de Gat (sobre aquesta ciutat podeu consultar https://www.unida.es/blog/david-dheroi-proscrit). Aquix, el seu rei, ja coneixia David de quan el va fer fora del seu país pensant-se que era boig (1ªSamuel 21:11). Aquest cop el va acollir i fins i tot, li va regalar una ciutat per a que hi visqués tranquil.lament i no li compliqués la vida: SICLAG.

Siclag, probablement no ens soni gaire,… què en sabem?.

1. Els filisteus mantenien el nom cananeu de les ciutats que van conquerir, però el nom de Siclag té un origen diferent: grec. La raó és que va ser fundada per ells mateixos que, en ser un dels “pobles del mar”, provenien de l’illa de Creta, segons Amós 9:7 i Jeremies 47:4 (Caftor seria Creta).
2. No era una de les 5 ciutats principals filistees (Ecron, Gat, Ascaló, Asdod i Gaza) i, com es desprèn del text bíblic, era a la zona controlada pel rei de Gat.
3. També segons el 1er llibre de Samuel, va passar a mans israelites de forma pacífica. Van ser els amalequites els qui la van saquejar i incendiar aprofitant que David i els seus guerrers eren amb les tropes filistees per a lluitar contra Israel (1ª Samuel 30:1 i 28:1-2). Els amalequites eren descendents d’Amalec, un dels nets d’Esaú, germà bessó de Jacob (Gènesi 36:15-16). 
4. Parlant de la tribu de Simeó, a Josué 19:5 i 1ª Cròniques 4:30 se’ns diu que Siclag era una de les seves ciutats i hi vivien fins al regnat de David. Convivien amb els filisteus?. Era una altra Siclag?...Encara no ho sabem.
5. David hi va viure poc temps: menys d’1 any i 4 mesos, que va ser tot el que va estar en territori filisteu (1ªSamuel 27:7).
6. La ciutat va quedar permanentment en possessió dels reis de Judà (27:6).

On era Siclag?. S’han trobat les seves restes?...Doncs sembla que si!!... El lloc arqueològic Khirbet al-Ra’i és, segons els darrers descobriments, el millor candidat per a ser la “primera ciutat de David”. Trigarem més de 4h en arribar-hi a peu des de Tell es-Safi (Gat):
 

Al mapa veureu que Khirbet al-Ra’i (antiga Siclag) -marcador vermell- es troba entre Qiryat Gat i les ruïnes de Lachish. El primer és una ciutat moderna i no té res a veure amb la filistea Gat, que ja veiem que es troba més al nord.

Malgrat alguns detractors, el lloc compleix força requisits per a ser l’antiga Siclag. Resumint:

• S’han trobat estris de metall i pedra similars als descoberts a d’altres llocs filisteus.
• Damunt de les restes filistees hi ha el que queda d’un assentament rural del s. X aC (és a dir, de l’època de David), amb recipients d’argila inequívocament jueus.
• Hi ha l’evidència de destrucció per un foc massiu durant l’ocupació jueva, que concordaria amb el que van fer els amalequites (1ª Samuel 30:1-2).

Final de la fugida

Mentre David i els seus s’estaven a Siclag, els filisteus van combatre contra els exèrcits d’Israel al nord del país: la Vall de Jizreel. D’aquesta preciosa zona ja en vam parlar als nostres articles sobre Galilea.

El desenllaç de la batalla va ser desastrós pels hebreus que fins i tot van perdre Saül, el seu rei, i tres dels seus fills (inclòs Jonatan, amic de David). Aquests fets van tenir lloc concretament a les muntanyes de Guilboa (1ªSamuel 31:1-7). 

(Les muntanyes de Guilboa)(Imatge de www.private-tours-in-israel.com)

David i els seus, que havien estat rebutjats pels filisteus per a lluitar a favor d’ells, van tornar a Siclag. La van trobar saquejada i incendiada pels amalequites, i amb tots els seus habitants segrestats. En una ràpida operació van rescatar-los (1ª Samuel 30) i, en tornar, van ser informats de la derrota d’Israel i la mort de Saül gairebé tots els seus hereus. 

Després del dol, David va consultar el Senyor i va pujar a la ciutat d’Hebron amb tota la seva gent. 

L’actual Hebron és un d’aquests llocs que mereixen una visita. Seria complicada, això si, per qüestions de seguretat ja que és dins de Cisjordània i amb moltíssima i constant tensió. En algun article posterior hi dedicarem més atenció però, de moment dir-vos que avui en dia hi podem veure les suposades tombes de, agafeu-vos…: 

• A l’actualment anomenada “Cova dels Patriarques” (antiga Cova de Macpelà,   Gènesi 23:19)
  • Abraham i Sara.
  • Isaac i Rebeca.
  • Jacob i Lea.
• A una altra tomba, molt més petita però no gaire lluny d’allà:
  • Ruth, besàvia de David.
  • Jessè, pare de David.

 

…”allà (a Hebron) anaren a trobar-lo els prohoms de Judà i ungiren David com a rei de Judà” (2ªSamuel 2:4).

 

Tampoc llavors ho va tenir fàcil, perquè immediatament va haver de lluitar contra els qui no el volien com a governant. Va vèncer i es va convertir en sobirà de tot Israel…Però, com s’acostuma a dir, aquesta és ja una altra història.

Què us han semblat aquests articles dedicats als primers fets del rei David? Si no coneguéssiu la resta de la seva història, us imaginaríeu que podria arribar a ser el que va ser?

Gràcies pels vostres comentaris! Com sempre, ens llegim d’aquí a 2 mesos!

 

REFERÈNCIES:

• www.bibleplaces.com
• www.jewishvirtuallibrary.org
• www.alchetron.com
• www.wikipedia.org
• www.biblearchaeology.org
• www.timesofisrael.com
• www.patheos.com
• www.armstronginstitute.org
• www.ancient-origins.net
• www.ferrelljenkins.org
• www.abc.es

 

Foto principal: @Djampa