I el descans espiritual, per quan?

I el descans espiritual, per quan?

Fa cosa d’un parell de dies, en un d’aquests talent show que fan en un canal de TV català veterà i molt ben conegut per les velles generacions com ‘la meva’, vaig quedar, no sé si impactat o més aviat sorprès, en escoltar d’una de les participants que ella era una noia jove, i realment ho era, catòlica i que anava a missa cada dia. I la frase textual que va dir va ser: si la gent va cada dia a pilates o a ioga, jo per què no puc anar cada dia a missa?

Raó no n’hi faltava, a aquesta noia. Però aquesta frase em va sorprendre més que no pas que després cantés una versió en català d’una cançó molt coneguda entre les generacions joves protestants.

Records de petit

Al matí següent de veure aquest programa, i després de deixar els meus fills al casal d’estiu, vaig aprofitar per passar per davant l’església del poble (la veritat és que no em vaig desviar gaire del camí, tot s’ha de dir). I allà davant, em vaig parar tot recordant aquella noia i recordant també els moments en els que havia estat, de petit, a l’església del poble.

De fet, sempre recordaré aquell silenci i com a l’hora de la missa, mentre el mossèn anava compartint l’homilia, jo m’abstreia i observava aquelles imatges de sants i, sobretot, la imatge de Jesús clavat a la creu (haig de dir que n’hi ha que són molt gores).

Fatiga física i fatiga emocional vs fatiga espiritual 

I des de llavors fins avui no paro de donar-li voltes al mateix: si en moments de fatiga física o estrès necessitem parar i desconnectar, per què no ho fem també en moments de fatiga espiritual? Potser el motiu és que tenim consciència d’atendre el nostre cos, la nostra ment i, a vegades les nostres emocions, però mai atenem un altre aspecte del nostre ésser que és la part espiritual.

He sentit molt a dir que com a éssers humans tenim 4 dimensions: la física, la mental, l’emocional i l’espiritual. Hi ha altres especialistes que diuen que només són 3, que l’espiritual no deixa de ser l’emocional, però aquí no vull entrar en debat.

De fet, diuen els experts que qualsevol afectació en una d’aquestes dimensions afecta o pot afectar les altres. L’exemple més conegut i bàsic és quan estem nerviosos (emoció) sentim un pessic a l’estómac (físic). Per aquest motiu, segurament, estan molt exteses aquestes pràctiques saludables que tenen com a objectiu ajudar-nos en el benestar tot cuidant l’equilibri en aquestes dimensions. Però m’he fixat que sempre s’enfoquen en 2 o 3 de les 4 dimensions. Endevines quina es deixen? Sí, l’espiritual.

Pau li recorda a Timoteu sobre la cura espiritual


El més interessant de tot plegat és que aquest exercitar el cos i la ment no és que sigui una moda vinguda arran de la pandèmia. El que és curiós de tot plegat és que sembla que és una pràctica que ja ve des que l’ésser humà és humà. I així ho recordava Pau a un noi jovenet de l’època que es deia Timoteu (sí, no és un dels noms més posats en els darrers anys a Catalunya). Pau li deia: exercita’t en la devoció a Déu, doncs encara que l’exercici del cos serveix per alguna cosa, la devoció a Déu és útil per a tot. (1 Timoteu 4:7-8)


Pau li recorda a Timoteu que sí, que l’exercici i la cura del cos és bo, però que l’exercici i la cura espiritual també ho és. I pel que veig, si Pau li ha de recordar això a Timoteu, deu ser per dos motius. El primer motiu, perquè Pau ho considera de màxima importància. El segon motiu, ja sigui perquè se’n recordi o no Timoteu, com a mínim li ho recorda perquè sàpiga que és important. És com quan diem als nostres fills: recorda de rentar bé les dents. I ells responen: siiii, ja ho sé! I, no sé tu, però jo llavors afegeixo: doncs si ja ho saps, fes-ho!

L’importància d’una bona alimentació i activitat espiritual

Ja fem bé de seguir les recomanacions de l’OMS en relació a una bona alimentació i activitat física. I de fet, no sé tu, però molt sovint veiem cartells i anuncis que ens ho recorden. Ja sigui de l’OMS, del CAP o del DIR perquè t’apuntis al gimnàs. Però, qui ens recorda sobre l’importància d’una bona alimentació i activitat espiritual? I no només això, sinó, també, en quin moment ens parem i dediquem uns minuts a descansar física, mental i espiritualment?

Perquè com tot entrenador diu als seus seguidors: l’exercici és profitós si va seguit d’una bona recuperació. I d’entrenadors físics i emocionals n’hi ha molts, però entrenador espiritual només me’n ve un al cap, i que justament també diu el mateix: necessites descansar, així que descansa!

El nostre gran entrenador, Jesús, ho va dir en una frase: veniu a mi tots els que esteu cansats i agobiats, que jo us donaré repòs. (Mateu 11:28). Si estàs cansat, reposa i descansa. No només el cos i la ment, sinó també l’ànima. Si estàs cansat i agobiat, reposa i descansa l`ànima.

Admiro aquesta noia que us comentava al principi, perquè ella sí que recorda i aplica que cal exercitar l’ànima. I, en cap moment ho va dir, però jo si me la trovés pel carrer li preguntaria el mateix que em pregunto a mi mateix i que també et pregunto a tu: i tu, què fas per reposar l’ànima?

Comparteix
Comenta

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *


Sabem que aquest és un moment difícil per a moltes persones de la nostra ciutat i fins i tot dins de la familia de la nostra Església. Com església, volem apropar-nos a tu amb l’amor que ve de Jesucrist. 

Si necessites qualsevol assistència física, espiritual, o emocional com a resultat del brot COVID-19, si us plau fes-nos saber i ens posarem en contacte amb tu.

Necessito suport