No robis!

D'ençà que era una adolescent, procuro nedar cada dia una estona. És quelcom que m’agrada i em relaxa. Sovint, quan em canvio i penjo la meva roba, observo que les perxes són diferents. Avui escoltava la persona que s’ocupa de la neteja i l’ordre del vestuari comentar amb una altra usuària que havia de posar més perxes perquè desapareixen. No es trenquen, senzillament algú se les emporta!

Reflexió sobre el robatori quotidià

El meu fill és infermer d’urgències en un dels hospitals públics del país. Pocs dies després de començar a treballar, no tenint un armariet on guardar les coses, es va trobar a faltar el seu necesser, on portava, entre altres coses, el fonendoscopi!

Recordo fa uns anys comentar amb el gerent d'un restaurant de menjar ràpid que, en els locals de la mateixa marca en altres països, hi havia trones per als bebès. La seva resposta va ser: "Aquí també, fins que m’he cansat d'anar rere aquells clients que se les enduen!"

No sé per què, en aquests i molts altres detalls quotidians, hem esdevingut una societat molt laxa, on moltes persones s’han convençut que això no és robar.

La realitat de robar

Però la definició de robar és: apropiar-se indegudament d'allò que és propietat d’altri.

Malgrat aquesta definició, sembla fàcil convèncer-se interiorment que aquestes accions, que generalment no tenen cap conseqüència, tampoc tenen gens d'importància. Ans al contrari, és com si fos de llestos aprofitar l’ocasió.

És així com deixem de veure els principis que regeixen la base de la convivència humana, com el "No robis", per pensar que això senzillament és canviar les coses de lloc.

NO ROBIS.
Èxode 20:15

Artice publicat inicialment a Catalunya Religió, l'11 de febrer de 2025.