Nòmades amb Déu: seguint les passes de Jesús

Tot el nostre món es fonamenta sobre la il·lusió del control, un miratge de seguretat. Pensem que si estudiem fort tindrem un bon futur. Ens assegurem la casa, el cotxe, la salut, i fins i tot la vida! Confiem que els coneixements mèdics ens protegiran de la malaltia, donem per sentat que ens hem proveït d'unes institucions que, més o menys, procuraran la nostra pau i prosperitat. Ens aixequem, doncs, cada matí confiant en aquesta fortalesa que ens hem construït.  

La realitat que ens proposa Déu, però, és força més emocionant. Una mica més incerta, d'acord; però sens dubte més realista. Ell apunta a l'exemple d'Abraham, aquell nòmada que va deixar enrere la seguretat de la civilització i la tranquil·litat dels murs de Babilònia per una promesa. 

Déu va posar davant d'Abraham un camí que calia recórrer, una nova etapa vital en la qual donar gràcies per cada nou matí, per cada dinar, per poder dormir amb tranquil·litat, per cada cançó, per cada foguera, i per cada passa que podien fer. 

La proposta de Jesús és confiar en la seva provisió a cada pas que donem. És deixar a un costat la quimera del control i afrontar la realitat d'un camí d'incertesa però de confiança plena en la seva provisió. El camí serà incert, però Jesús és la veritat.

 

Jesús li respon:
- Jo sóc el camí, la veritat i la vida.
Joan 14:6