La Paraula de Déu és molt pràctica, dóna per fet que l’home s’equivoca. Davant d’aquesta certesa ofereix un mecanisme per resoldre les diferències: el perdó. La incapacitat de perdonar genera una víctima principal: un mateix. L’Escriptura insisteix no només en haver de perdonar, sinó en com fer-ho.
Se’ns fa difícil perdonar perquè, de vegades, fem raonaments que no s’ajusten a la Paraula, com que si no perdonem ens tornaran a fer mal, perdrem el poder sobre l’altra persona o ja no tindrem a qui assignar-li la culpa. Però, si no perdonem, la ferida no només ens condiciona el present, sinó també el futur. Per això Déu vol que perdonem, perquè és un camí cap a la nostra llibertat i perquè ell ens ha perdonat primer un deute impagable.
El perdó és una forma de realisme. Implica no negar, ignorar o camuflar allò que ens han fet i prendre consciència que, malgrat això, podem renunciar al dret a revenja. És una via unilateral, que no significa tancar el procés de reconciliació. Perdonar és alliberar, treure una càrrega d’una persona.
Predicació del 21 d’octubre Andreu Dionís
Comentaris