Un Nadal que és molt més que nadales i tradició

Un Nadal que és molt més que nadales i tradició

“A Betlem me’n vull anar, a Betlem me’n vull anar, vols venir tu rabadà? Vols venir tu rabadà?
– Vull esmorzar!
A Betlem esmorzarem (repetim) i Jesús adorarem (repetim)
– Hi ha massa neu!”

La nadala del Rabadà

Qui no coneix la nadala del Rabadà? Sobretot aquells que tenim infants per casa, en aquestes dates no parem d’escoltar nadales com aquesta.

De fet, aquesta nadala no deixa de ser una conversa entre dues persones, una d’elles el Rabadà que, pel nom, entenem que era l’ajudant del pastor. I justament aquest Rabadà no deixa de posar excuses per no haver d’anar a Betlem. Tot i això, malgrat les mil excuses, acaba cedint.

Què van fer els pastors?

Ara bé, i els pastors reals del Nadal de veritat, què van fer?

Segons el text bíblic (Lluc 2:8-20) just en el moment del naixement de Jesús hi havia uns pastors prop de Betlem als qui se’ls va aparèixer un àngel que els va comunicar el següent missatge:

“Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.”

Els pastors, després de l’ensurt i havent escoltat el missatge, van decidir anar-ho a comprovar. Sigui per tafaneria o pel que fos, però hi van anar sense posar excuses. De fet, un cop van arribar a Betlem i van trobar a Jesús, Maria i Josep en un estable, van comprovar efectivament el que els havia dit l’àngel. Amb això diu el text que “els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.”

I fins aquí la història d’aquests pastors anònims. No sé a vosaltres, però a mi després d’aquesta història, aparentment innocent, em sorgeixen moltes preguntes i que justament el text bíblic no em resol. Aquests pastors van escoltar el missatge portat per l’àngel i van comprovar que era cert. Els pastors van marxar de Betlem glorificant i lloant Déu. Però, quan aquest nen va créixer i va començar a fer tot el que coneixem que va fer Jesús, què van fer els pastors? On eren? Seguien creient allò que els va dir l’àngel, que era el Messies, el Senyor? O eren dels que deien que volien que el crucifiquessin?

Enlloc podem trobar la resposta. Però sí que podem trobar la resposta a la següent pregunta: si jo hagués estat un d’aquells pastors, què hauria fet?

I la resposta que em surt és: doncs, no ho sé!

Què puc fer jo ara?

Ara bé, sí que puc respondre a la següent pregunta: què puc fer jo ara?

Puc fer moltes coses, però m’agrada resumir-ho en dos estils:

  1. Viure les ‘festes nadalenques’ com quelcom folklòric i tradicional: menjars en família i regals a dojo. Perdent de vista el sentit real del Nadal.
  2. Viure el Nadal com aquells pastors, lloant Déu i reconeixent que aquell nen que va néixer en aquell dia és qui es convertiria en el Jesús que coneixem. I aquesta és l’autèntica festa.

En més ocasions de les que m’agradaria acabo lluitant per no perdre de vista el segon estil. Per recordar en tot moment que l’autèntic Nadal és molt més que nadales, torrons, grans taules de menjar i regals. Que l’autèntic Nadal, com el seu nom indica, és recordar el naixement del nostre Jesús. De tal manera que podríem dir, fins i tot, que cada dia de l’any pot ser Nadal.

Comentaris