Donar consol implica posar-se en el lloc de l’altre

Donar consol implica posar-se en  el lloc de l’altre

“por medio de la consolación con que nosotros somos consolados por Dios”
2ª Corintis 1:4

Sabem que necessitem consol, però no sempre el que ens han ofert.  I això ens genera un sentiment contradictori. Tots volem ser consolats, però no sempre és fácil donar i rebre’l; intervenen massa sentiments alhora. Cadascú de nosaltres parteix de premisses diferents i volem consolar els altres com voldríem que ho fessin amb nosaltres.

Cal aprendre a respectar la diversitat. Hi ha qui espera ser visitat quan està ingressat, però hi ha qui vol que ningú no el visiti. I les dues opcions són correctes i respectables.

Consolar significa cridar algú perquè doni suport a un altre. Hem d’estar disposats a compartir allò que ens passa per rebre consol. L’acció? L’oració. La conseqüència? El testimoni públic. Sense l’obra de l’Esperit Sant en la nostra vida, és impossible acceptar l’obra del Crist. Amb tot, sovint ens costa sentir l’Esperit Sant a prop; no depèn dels nostres sentiments, sinó de creure en la promesa de Jesús de ser sempre al nostre costat.

El consol és per ajudar l’altre, no per fer-me sentir millor a mi. Implica
posar-se en el lloc de l’altre i pensar en què li pot servir d’ajuda.

Predicació del 18 de novembre
Ruth Giordano

Add Your Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *