El Déu que proclamem dialoga

El Déu que proclamem dialoga

…com el fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir
Marc 10:45
Us vull fer ateus de les falses imatges de Déu. Per avançar hem de deixar de creure en pseudoimatges de Déu. Ell ha volgut revelar-se i ajudar l‟home a entendre qui és i quina és la seva voluntat. És amb nosaltres, no coneix límits espacials ni temporals. No preocupen tant les imatges de fusta com les mentals; rere una imatge hi ha una conducta, imatges que es poden convertir en càrregues.
Quina imatge tenim de Déu? Pot ser la d‟un avi bonàs, que no exigeix; un d‟infantil que no et serveix pels problemas d‟adult; un quiosc on hi vaig de tant en tant; un Deú aspirina que si em calma ja està bé; un caixer automàtic, que si en saps el codi esperes respostes; un parallamps que només recordes quan tens l‟aigua al coll; una travessa que pots encertar o no; un Déu oblidadís, sempre ocupat; un tabú, fascinant i perillós; un enemic de la ciència; un patró dictador; el que aigualeix la felicitat; una energía cósmica però ningú personal? Us vull fer ateu d’aquestes imatges!
El Déu que proclamem dialoga, es relaciona, no és llunyà, distant ni sever. En concepcions paganes, els déus són gelosos i cal tenir-los en pau; no els interessa el dolor humà. El Déu de Jesús es defineix com d’amor; només el cristianisme fa aquesta definició. Déu és llum, és bo i va morir per nosaltres. És tendre, plora i es commou; no és estàtic ni indiferent. Déu cerca comunicar-se; està disposat a perdonar més que a castigar. El Déu de Jesús no es serveix de l’home, serveix a l’home.

Predicació del 4 de març
Andreu Dionís

Add Your Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *