Ens cal una paraula d’alè

Ens cal una paraula d’alè

“mantinguem ferma la fe que professem”
Hebreus 4:14
Hebreus va adreçada a persones a punt de tirar la tovallola en el seu seguiment a Jesús. Quin lloc ocupa Crist davant les pressions? Ens cal una paraula d’alè, d’esperança. Hebreus ens parla del sacerdoci de Jesús. Hebreus no és una carta, és un sermó escrit abans de la destrucció del temple de Jerusalem. Vol donar ànim en moments complicats. Teniu neguits?

CONTEXT HISTÒRIC: què els passava?
1. Pèrdua d’esperança en el retorn de Jesucrist.
2. El pas del temps: és una segona generació que ho viu com un element de desgast.
3. L’enyorança d’una religió cerimonial: eren jueus, educats a Temple, amb ritus, imatges, olors, estètica.
4. Cruïlla entre judaïsme i cristianisme: no hi havia distancia, però es comença a crear.
5. Hi ha pressió familiar, emocional.
6. Veuen com l’Evangeli creix entre els no jueus, que fins i tot comencen a dirigir les comunitats cristianes.
7. Persecució: pateixen les conseqüències de la seva opció de fe.

QUIN ÉS EL PROPÒSIT?
Confirmar en la fe; Exhortar en la maduresa; Demostrar la
superioritat de l’Evangeli, i Proclamar les virtuts de Jesucrist.

Predicació del 29 d’abril
Andreu Dionís

Add Your Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *