La nostra cursa és obeir a Déu

La nostra cursa és obeir a Déu

“…i llancem-nos a correr sense defallir en la  prova que ens és proposada”
Hebreus 12:1

Hebreus ens vol deixar clar el privilegi d’haver rebut la revelació de Déu. És un missatge de sacrifici definitiu i que, acceptant-lo, siguem salvats i els nostres pecats perdonats.

Què s’espera de nosaltres? Se’ns exhorta a correr una cursa, que no l’abandonem. Quan comences a correr, als deu minuts tens sensació de cansament. La vida cristiana és una cursa, i comporta patiment. Però també és cert que, en grup, correm més del que ho faríem sols. La nostra cursa passa per obeir a Déu.

La nostra revelació també és molt poderosa i l’hem de seguir. Jesús va venir a fer la seva tasca i va patir, però veient la recompensa final. La nostra cursa és seguir-lo i ser com ell. Si hem rebut molt, hem de donar: hem de servir els altres i donar-los amor. Però el pecat ens assetja, ens amenaça i cal fe per seguir el camí.

Hem de desenfocar la nostra perspectiva: un fill, per exemple, és molt més que el dolor del momento del part. Hem de correr: ens cansarà i ens farà patir, però val la pena. I qui ens guiarà será Jesús: estudiant, llegint, orant, congregant-nos. Estiguem alerta, ja que la temptació és molt perillosa. La recompensa, la tindrem en el futur.  Déu és el més important de tots, i això compensa qualsevol esforç.

Predicació del 22 de juliol
Miquel Urrutia

Add Your Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *