L’adoració té a veure amb el dia a dia i la gestió dels neguits

L’adoració té a veure amb el dia a dia i la gestió dels neguits

“…¡nadie puede oponerte resistencia!”
2a Crónicas 20:6
Josafat era un rei jove en un regne dividit. Planifica el territori i aporta un nou sistema judicial: no es jutja davant dels homes, sinó davant de Déu. Manifesta una confiança especial en Déu i interés per l’adoració veritable.
Hi ha una dimensió comunitària de l’adoració, però va més enllà de la música; té a veure amb el dia a dia i la gestió dels neguits. Josafat té davant seu tres pobles enemics. Què fa?:
1- Demana ajut a Déu: la nostra conducta la canalitzen la por i la fe. Tots experimentem por, no tenim totes les respostes. El problema és com la gestionem. Si ens fa reaccionar, benvinguda sigui. A qui recorres? Josafat prega i confia.
2- Creu que Déu pot gestionar la seva situació: cal recordar qui és Déu i què ha fet.
3- Confessa incapacitat per afrontar-la. No tenim el control. Déu beneeix a l’humil. Hem de saber dir: No puc, ajuda’m.
4- Dependre de Déu per salvar-nos. No és una invitació a no fer res; fem la nostra part, però el poder de resoldre és de Déu.
5- Agrair per avançat; quan donem gràcies per allò que no ha passat és un exercici de fe i confiança. Déu ens convida a lloar.

Predicació del 5 de maig
Andreu Dionís

 

Add Your Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *