«A tu, Titus, fill veritable en la fe que tenim en comú, et desitjo la gràcia i la pau de part de Déu Pare i de Jesucrist, el nostre salvador.»
Titus 1:4, BCI
La carta a Titus és un dels llibres menys coneguts del Nou Testament, però conté un ensenyament profundament rellevant per a la vida cristiana. Per descobrir alguns dels seus tresors, hem de parar atenció a dos elements que Pau repeteix de manera intencionada.
El primer apareix ja en la salutació inicial de la carta. Després de presentar-se i explicar la missió que ha rebut, Pau s’adreça a Titus desitjant-li «la gràcia i la pau de part de Déu Pare i de Jesucrist, el nostre salvador».
Has notat alguna cosa diferent?
Els qui estan familiaritzats amb les cartes de Pau reconeixeran que normalment utilitza una fórmula semblant: «gràcia i pau de part de Déu, el nostre Pare, i del Senyor Jesucrist». La trobem, amb petites variacions, a Romans, Primera i Segona als Corintis, Gàlates, Efesis i moltes altres cartes.
En canvi, quan escriu a Titus, Pau no anomena Jesús «Senyor» en la salutació, sinó «Salvador». I no es tracta d’una elecció aïllada. Al llarg de tota la carta, el títol «Salvador» apareix repetidament, mentre que el terme «Senyor», tan habitual en els escrits de Pau, no ocupa el lloc que esperaríem.
Això és significatiu. Pau parla constantment del senyoratge de Jesucrist en la resta de les seves cartes. Fins i tot en una carta tan breu com la de Filèmon anomena Jesús «Senyor» diverses vegades. A Titus, però, insisteix una vegada i una altra a presentar-lo com a Salvador.
Jesús és el nostre Salvador.
Per què Pau posa tant d’èmfasi en aquest títol?
La resposta apareix quan descobrim el segon element que es repeteix al llarg de la carta: la crida a fer el bé.
Pau insisteix en aquesta idea en diferents moments:
- El responsable de la comunitat ha de ser acollidor i amic del bé (Titus 1:8).
- Els qui afirmen que coneixen Déu, però el neguen amb les seves obres, no són capaços de fer res de bo (Titus 1:16).
- Titus ha de ser en tot un exemple de bones obres (Titus 2:7).
- Jesucrist s’ha entregat per formar un poble apassionat per fer el bé (Titus 2:14).
- Els creients han d’obeir les autoritats i estar disposats a tota obra bona (Titus 3:1).
- Els qui han cregut en Déu han de procurar dedicar-se a fer el bé (Titus 3:8).
- Els cristians han d’aprendre a distingir-se per les bones obres i respondre a les necessitats reals (Titus 3:14).
Fer el bé. Fer el bé. Fer el bé.
Una mica d’història
Titus havia rebut la missió d’organitzar i enfortir les esglésies de Creta. L’illa tenia una reputació difícil. Pau cita fins i tot un dels seus propis escriptors, que afirmava que els cretencs eren mentiders, males bèsties i golafres ociosos.
En un context marcat per l’engany, els excessos i la manca de domini propi, Pau demana a Titus que ensenyi els creients a viure d’una manera diferent. L’evangeli s’havia de fer visible en la vida de les persones que havien estat transformades per Crist.
Per això la carta conté tantes crides a fer el bé.
Pau, però, sabia que no n’hi havia prou amb viure correctament. També era fonamental fer-ho per la motivació adequada.
Algunes persones pensen que hem d’obeir Jesús únicament perquè és el Senyor i té autoritat per castigar-nos si no ho fem. Encara que Jesucrist és certament Senyor i governa sobre totes les coses, la por del càstig no és la motivació central de l’obediència cristiana.
Allò que transforma el nostre cor és la seva gràcia.
Obeïm perquè aquell que és Senyor també s’ha acostat a nosaltres com a Salvador. No fem el bé per aconseguir que Déu ens salvi, sinó perquè ell ja ens ha trobat amb la seva misericòrdia.
Aquesta és la raó per la qual, en una carta tan centrada en la conducta, Pau destaca especialment l’obra de Jesús com a Salvador. Ens crida una vegada i una altra a fer el bé perquè ens recorda una vegada i una altra que Crist ens ha salvat.
L’obediència cristiana no neix del terror, sinó de l’agraïment.
Salvats per a una vida nova
Comprendre aquestes dues claus ens permet entendre el missatge central de la carta a Titus.
Jesús vol que el seu poble visqui d’una manera diferent. Però no es tracta simplement de semblar diferents o d’adoptar una identitat religiosa. Crist vol formar un poble entregat al bé.
Segons Titus 2:14, Jesús s’ha entregat per nosaltres per rescatar-nos de tota maldat, purificar-nos i fer de nosaltres el seu poble, «apassionat per fer el bé».
La gràcia no és un permís per continuar pecant. És la porta d’entrada a una vida nova.
No som salvats per les nostres bones obres, però sí que som salvats per viure fent el bé.
Aquest ensenyament apareix amb una claredat especial a Titus 3:3-8. Pau recorda que nosaltres també vivíem desorientats, esclavitzats per desigs desordenats, dominats per la malícia, l’enveja i l’odi. Però es van manifestar la bondat i l’amor de Déu, i ell ens va salvar.
No ho va fer per les obres justes que nosaltres haguéssim realitzat, sinó per la seva misericòrdia. Ens va renovar per mitjà de l’Esperit Sant i ens va justificar per la seva gràcia, perquè poguéssim viure amb l’esperança de la vida eterna.
Després de resumir l’evangeli, Pau afegeix que els qui han posat la seva confiança en Déu han de procurar dedicar-se a fer el bé.
Pots llegir el passatge complet a Titus 3:3-8, BCI.
La mateixa seqüència apareix a Efesis 2:1-10:
- Érem morts a causa del pecat.
- Déu va actuar mogut pel seu gran amor i la seva misericòrdia.
- Hem estat salvats per gràcia, no per les nostres obres.
- Hem estat creats de nou en Jesucrist per realitzar les bones obres que Déu havia preparat per a nosaltres.
Pots llegir el passatge complet a Efesis 2:1-10, BCI.
Les bones obres no són l’arrel de la nostra salvació, sinó el seu fruit.
No fem el bé perquè Déu ens estimi. Fem el bé perquè, quan no ho mereixíem, Déu ens va estimar i ens va salvar per mitjà de Jesucrist.
Per això necessitem recordar constantment la història del Salvador. Com més bé comprenguem la seva gràcia, més profundament desitjarem viure d’una manera que reflecteixi la seva bondat.
La veritable obediència no consisteix a intentar guanyar-nos el favor de Déu. Consisteix a respondre amb tota la nostra vida al favor que ja hem rebut.
Jesús és el nostre Salvador. I precisament perquè ens ha salvat, podem aprendre a viure fent el bé.
Adaptació d’un fragment de «The Compass» («La brúixola»).