Un Nadal sense Crist: el nen Jesús robat a Terrassa

L’altre dia algú va compartir amb mi una curiosa notícia d’un dels diaris de Terrassa: “roben el nen Jesús del pessebre de Terrassa”. Sí, van robar el nen Jesús del pessebre de Terrassa, i es veu que no és la primera vegada que passa. 

Un robatori amb tradició i de pel·lícula

Segons aquell diari, sembla que el robatori és ja una tradició a Terrassa i a altres llocs del món. Es fa cada any. A més, es veu que aquesta vegada les altres figures del pessebre tampoc han pogut escapar del robatori, alguns dies després. 

La veritat és que podríem dir-ne molt sobre aquest esdeveniment, i explicar molts acudits, o fer pel·lícules de riure sobre el mateix. No obstant això, crec que aquest fet té elements suficients per a una reflexió, encara que no del tot profunda, seriosa.

Jesús és el protagonista i la raó de la celebració

Per una banda, Jesús és nen només al pessebre. Va créixer, enfortint-se “en edat i ple de saviesa”, va ser adolescent, jove i després un adult extraordinari. Per altra banda, no va ser robat fa unes setmanes.

Com a protagonista principal del Nadal, és la seva festa d’aniversari el que celebrem, Jesús va desaparèixer d’escena fa 2.000 anys.

Resulta que la nostra societat està més preocupada per les figures del pessebre, i de seguir amb la tradició, que per aprendre i seguir els valors i ensenyaments de Jesús. Aquells valors que realment tenen la capacitat i el poder de canviar-ho tot, de forma positiva, compassiva i amorosa. 

Hem permès que cada any, i no només a l’època de Nadal, sigui una tradició deixar que el consumisme robi el protagonisme dels valors de Jesús. 

Evidentment que el consum no és el problema, i de fet t’animo a consumir, sobretot en aquesta època de Covid-19 que ens ha tocat viure. El problema és que ens oblidem molt ràpidament que Ell és la raó de la celebració. Fa massa anys que ho fem. 

El nen Jesús substituït per altres símbols

No fa setmanes, ni mesos, sinó anys, que el nen Jesús ha sigut substituït per altres símbols com, per exemple, el Pare Noel amb el millor màrqueting del mercat. 

Això ha tingut i té conseqüències ecològiques, conseqüències en la sostenibilitat i conseqüències en la humanitat: triem estar al servei de grans superfícies, físiques o digitals, deixant, com he dit abans, que el consumisme desenfrenat ens faci oblidar, una vegada més, allò que deia Jesús quan deia “Manteniu-vos en el meu amor.” (Joan 15:9).

Sí, perquè permetre que els altres puguin tenir una vida digna, més enllà de treballar sense descans, mentre comprem “al ritme del clic”, també és estimar-los, i també és “mantenir-se en el Seu amor”.

El déu més adorat vol substituir el veritable Nadal 

Reitero, si hi ha un ídol, un déu aclamat aquests dies és el déu del consumisme. Aquest ídol no en té prou amb robar el nen Jesús del pessebre de Terrassa. Va una mica més enllà, i proposa coses curioses com “prohibir la paraula 'Nadal'’” de la celebració a Europa, per un tema d’inclusió.

Crec que aquesta també és una de les conseqüències d’haver robat el protagonisme de Jesús durant aquests segles. Com a societat hem anat apagant elements històrics importants i ens hem oblidat col·lectivament que Jesús, la major expressió del Nadal, és això: inclusió, perdó, esperança, amor i solidaritat.

Conclusió

Per tant, aquest any més que mai, t’animo a celebrar el Nadal amb la gent que estimes, també ho pots fer amb nosaltres si vols, i amb el Crist. Recorda que en aquesta època, com en totes les altres, “les coses més importants no són tangibles”, i no es troben en cap botiga. Estan dins dels cors d’aquells que estimen els altres. 

I ara que el nen Jesús ja no està al pessebre, potser és una bona oportunitat per a recordar el veritable missatge, i què és el que realment celebrem amb el seu naixement. Celebrem la seva presència amb nosaltres, sempre.

La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres».

- Mateu 1:23