Anem al centre d’Israel. Josuè 7-11

Jericó ha caigut, tot seguit vindran Ai, Gabaon, Maquedà, Libnà, Laquix, Hebron… On eren aquestes ciutats? S’hi han trobat restes arqueològiques? Les podem visitar? Com és actualment el centre de l’actual Israel?

Una fotografia del centre

Després de destruir Jericó, Israel va afrontar la conquesta del que havia de ser el centre del seu futur territori. Aquí us presentem 2 mapes: l’Israel actual i el de fa 3.400 anys, amb la zona central de la qual parlarem encerclada en vermell.

Imatges de Crisisgroup.org i BibleStudy.org

Quan recorres avui dia aquesta zona no la trobes especialment “bonica”. No obstant, t’adones del “miracle” dels boscos de pins mediterranis que es veuen, plantats des de la independència d’Israel, i els conreus de tot tipus a la zona controlada a tots els nivells per l’estat d’Israel, però probablement res que pogués engrescar-nos a un viatge per a conèixer-ho.

Llevat d’alguna excepció (com ara Hebron), és una de les zones del país on la tensió pel “conflicte” gairebé no es percep. El ja enquistat enfrontament entre palestins i jueus, és a dir, entre els àrabs que ja vivien a la zona abans de la guerra d’independència del 1948 i els jueus (alguns dels quals —pocs— també vivien a Palestina abans d’aquesta guerra, tot i que curiosament no se’ls anomena “palestins”) és molt més evident a altres llocs: Jerusalem Est, Nablus (l’antiga Siquem)... són exemples de les conseqüències de les tres guerres que aquesta terra ha patit des del 1948.

Això sí, a la “zona jueva” veus soldats joves —nois i noies— per tot arreu que van o venen de casa seva en actitud relaxada. Si vas en transport públic pot ser que al teu costat s’assegui un d’ells a l’autobús, amb el fusell descarregat a la mà, i s’adormi plàcidament. 

No saps què pensar: si patir o no, si adormir-te també o no… Al final, el millor és el que fa la resta de passatgers: tranquil·litat aparent. El que veus i el que en dedueixes és el que hi ha: els diferents nivells del conflicte formen part del paisatge d’Israel i la tensió es porta per dins, malgrat sigui quotidiana. 

Una altra cosa és a les zones de l’Autoritat Palestina (anomenada Cisjordània): zones A, B i C amb cap, poc o total control per part de l’estat israelià, fruit dels fracassats Acords d’Oslo de 1993; prohibició a uns i altres d’entrar a segons quines zones… Per diferents motius (parlar d’això no és el propòsit d’aquest article), la vida a Cisjordània és complicada. 

Com a turistes, mai no sabem si ens trobem en risc o no, si serem objectiu terrorista o ens veuran com a fons d’ingressos. A alguns llocs millor anar amb un guia (Hebron, Betlem...), a d’altres no caldria (Ramallah).

Evidentment, aquesta és una fotografia extremadament petita, superficial i personal del que el visitant veu actualment.

Doncs bé, en aquesta zona central del país, el primer objectiu dels hebreus va ser la petita ciutat d’Ai, a uns 23 km al nord-oest de Jericó. Representava superar un desnivell de més de 1.000 m creuant una zona muntanyosa i gairebé desèrtica… Amb el que els espies el van informar, Josuè va enviar-hi només 3.000 soldats, que van ser derrotats amb el resultat de 36 hebreus morts en la batalla. 

El nombre de caiguts no sembla especialment gran, oi? En canvi, “Josuè i els ancians d’Israel es van esquinçar els vestits...” (Josuè 7: 6-9). Després de “resoldre” un problema intern que els havia portat a la desfeta (v. 1 i 10-26), Déu li diu a Josuè que és al seu costat i que, amb tot l’exèrcit, torni a atacar Ai. Aquest cop la conquereixen i destrueixen, deixant-la en ruïna per sempre (Josuè 8:28).

Anar pel nostre compte quan ens sentim forts vs. anar agafats de la mà de Déu.

Tornar a intentar-ho, malgrat el primer fracàs, perquè són les instruccions de Déu.

Ai, la petita gran desconeguda

Així devia ser Ai segons el que s’ha pogut trobar a les excavacions més recents. (Fotograma d’un vídeo d’Associates for Biblical Research)

La primera referència d’Ai la trobem a Gènesi 12:8. Era, doncs, a l’est de Betel i no gaire lluny. A Josuè 7:2 es confirma la seva localització. Actualment alguns identifiquen Betel amb la palestina El Bireh i Betaven amb l’actual Baytin, situades a uns 4 i 5 km del centre de Ramallah, l’actual capital de Cisjordània, cap al nord-est. Tot i això, i malgrat les excavacions continuen, encara no s’ha pogut confirmar aquestes identificacions. 

Per què atacar primer Ai? Per la seva localització i gran fortificació (el seu mur era de 4 m d’amplada i uns 14 m d’alçada!) sembla que podia garantir la protecció de Jerusalem d’atacs des del nord. 

El fet és que la seva caiguda va desencadenar una sèrie de moviments que van propiciar la conquesta del gruix de Canaan per part d’Israel.

Durant molts anys, els arqueòlegs creien haver trobat les ruïnes de l’antiga Ai al lloc anomenat Et-Tell (en àrab modern, pila de runes), a uns 3 km a l’est de Baytin. 

De fet, Ai vol dir “la ruïna” en hebreu (llegiu Josuè 8:28). El problema era que, segons el que es va trobar a les excavacions, la ciutat estava deshabitada cap al 1406 aC, que és quan els israelites devien destruir-la segons la cronologia Bíblica. 

Hi ha altres dues propostes d’on podria haver estat Ai, situades molt a prop de la primera: una és al lloc anomenat Khirbet Nysa, amb restes de ceràmica coincidents, però sense que s’hagi trobat encara cap edificació que mostri que hi va haver una ciutat. La tercera alternativa que proposen altres investigadors, i que aportaria les proves arqueològiques que la farien coincidir amb el relat bíblic, és Khirbet el-Maqatir.

Situat a només 17 km de Jerusalem en línia recta, a Khirbet el-Maqatir s’han trobat restes d’una fortalesa que ofereix força arguments per a identificar-la amb Ai. Aquí en teniu un resum:

• Les restes de la porta de la fortalesa, situada al nord. Concorda amb Josuè 8:11, on diu que va acampar “davant d’Ai”, al nord. Al “davant” vol dir, evidentment, enfront de la porta.
• La geografia concorda amb el text bíblic: un exemple d’això és que tot just a l’oest hi ha una vall (Wadi Sheban) que seria perfecte per amagar-hi els 5.000 homes. Aquest i d’altres detalls geogràfics concorden amb Josuè 8:12. En aquesta imatge de la zona podeu veure com és la vall actualment i on quedaria Ai (Khirbet el-Maqatir) (recordeu que el-Bireh és on hi hauria Betel):
  

• Ai era molt més petita que Gabaon (Josuè 10:2). Això es confirma amb les restes de la segona que s’han descobert a l’actual vila palestina d’Al-Jib.
• S’han trobat abundants evidències de destrucció per un incendi corresponents al moment de la conquesta hebrea (1406 aC).
• Després de la seva destrucció mai més es va reedificar, quedant desolada i exposada als elements, tal com s’afirma a Josuè 8:28.

Per tot això podem dir que actualment no hi ha cap altre jaciment arqueològic que pugui competir amb Khirbet el-Maqatir per a ser el lloc on es troben les restes d’Ai, la segona conquesta del poble d’Israel.

L’altar de la muntanya d’Ebal

Josuè 8:30. Tot seguit Josuè construeix un altar a Ebal, muntanya ben a la vora de l’antiga ciutat de Siquem (com dèiem, és l’actual Nablus), tal com Moisès havia manat al poble (Deuteronomi 27:4-8). 

En aquesta imatge actual veiem la vall on es trobava Siquem (Sechem en anglès), també els monts Garizim i Ebal i el Pou de Jacob (Jabcob’s Well a la imatge).

En aquesta zona Abram va acampar per primer lloc quan va entrar a Canaan, a l’alzina de Moré.

Per què havien de pujar fins aquí? De fet, no quedava lluny, tan sols a uns 30 km d’Ai en línia recta. Però no sabem per què havia de ser aquí, si no és per la simbologia del lloc. Vegem-ho:

• Aquí va rebre la promesa per part de Déu que li donaria aquell país a la seva descendència... ara el poble d’Israel, els seus descendents, anaven a prendre’n possessió seguint els passos que Déu els anava indicant... on tot va començar.
• Aquí “va dedicar un altar al Senyor”.
• Jacob va comprar un tros de terra a Siquem i va aixecar un altar dedicat al Senyor. (Gènesi 33:19-20). Aquí se suposa que va excavar el Pou que apareix a Joan 4:5-6 i 12.
  
  
  El Pou de Jacob cap a l’any 1900 i en l’actualitat. Imatges de www.dqhall59.comi www.thenationalnews.com

• Aquí, “al peu de l’alzina que hi ha a la vora de Siquem”, Jacob va enterrar els petits ídols que duien els membres de la seva família a Gènesi 35:4.
• Segons Fets 7:15-16, Jacob “i els nostres pares” van ser enterrats aquí, al sepulcre propietat d’Abraham.
• Josuè 24:32, posteriorment els hebreus van dipositar a Siquem les despulles de Josep.

  

Doncs bé, segons alguns arqueòlegs, aquest seria l’altar que Israel va edificar després de la conquesta d’Ai:

Imatge de www.m.jpost.com
 

Els locals coneixien tradicionalment “el munt de pedres” com “El Barret” (el burnat, en àrab). 

Va ser a finals del s. XX que un arqueòleg israelià va fer el descobriment per a la ciència: pedres no tallades, una estructura que mostra clarament que va ser un altar, ceràmica, un mur baix que l’envolta, una rampa (no escales) per a pujar al lloc dels sacrificis, està situat al mont Ebal (no hi ha dubtes respecte a la identitat de la muntanya), restes òssies d’animals mascles i joves cremats… Tot concorda amb les instruccions donades per Déu a Èxode 20:25-26.

Un detall impactant és que el que s’ha trobat coincideix força amb el dibuix del que va ser l’altar del Segon Temple a Jerusalem, i que apareix a un dels tractats de la Mixnà (la primera compilació postbíblica de lleis orals hebrees, escrita el s. III dC). Aquí el teniu:

Imatge de www.amstronginstitute.org

Quant a la datació, com sempre, hi ha diversitat d’opinions. Uns daten l’estructura cap al s. XIII o XII aC, és a dir, molts anys després de la conquesta d’Ai. 

Ara bé, just a sota del centre hi ha un petit altar circular que alguns arqueòlegs daten justament a finals del s. XV aC… precisament quan Israel va venir aquí a escoltar la Llei donada per Déu. 

També genera dubtes el fet que des de l’altar no es veu el mont Garizim… tot i que alguns diuen que no és el que actualment rep aquest nom… Un altre cop, el temps dirà si aquest és l’altar de Josuè 8.

De moment, ho deixem aquí. Seguirem les conquestes hebrees per Canaan al proper article, per ara simplement voldríem reiterar que per a visitar alguns d’aquests llocs recomanem comptar amb un guia o empresa especialitzada, donat que es troben en zona palestina i en qualsevol moment pot esclatar una situació violenta. 

A tota aquesta zona hi ha gent molt amable, llocs tremendament interessants i bon menjar, però no podem oblidar la realitat del lloc on som.

Fins d’aquí a un mes!

Imatge principal: Recreació de la fortalesa de Khirbet el-Maqatir, dissenyada per Tom Miller per a Associates for Biblical Research.