CRISI DE CREATIVITAT - Lydia Campà

"Quan algú veu que és capaç de crear, té més capacitat d'apropar-se a Déu"

Lydia Campà

LYDIA CAMPÀ BOROBIA (Terrassa, Barcelona, 1950) Mestra. La música és part essencial del seu projecte educatiu. Ja jubilada. Té una filla, l'Anaïs. Ha fundat i dirigit corals com la de l'Institut Torre del Palau de Terrassa. Li fascina el quadre Mere et enfant au Fichy de Picasso. Va ser Terrassenca de l'Any el 2012. Demaneu-li que us convidi a dinar. De debò. Un verset:       Tot allò de bo que et vingui a la mà per fer, fes-ho segons les teves forces

Eclesiastès 9:10

Un bàtik africà farcit de color sembla observar la Lydia Campà des de la seva privilegiada situació al bell mig del menjador, un espai multifacètic que ara esdevé una trobada de trenta persones d'una coral —la Lydia, tot i estar jubilada, encara en dirigeix vàries—, ara una petita sala de concert on acarona les tecles del seu piano. El bàtik és una tècnica prodigiosa d'estampat tèxtil de cotó, no es conforma amb ser considerat un quadre. Com la Lydia, que no n'hi ha prou amb definir-la com a professora. Caldria afegir-hi adjectius com artista, motivadora, rebel, pacient. Creu que la vida sense art "és possible, però inhumana", i per això ha dedicat la vida a treballar una de les característiques que Déu ha traspassat a l'home, la creativitat. La música, especialment el cant coral, és la seva especialitat, però en ella sobrepassa una qüestió purament estètica i de gaudi, esdevenint una eina per educar, per transmetre valors i per dotar d'autoestima, autocontrol i respecte a tothom que s'atreveixi a seguir els seus consells. Educativitat i educabilitat. La Lydia ha fundat i dirigit corals com per parar un tren, va rebre el guardó de Terrassenca de l'Any el 2012, té una veu negra que flirteja amb el gospel i el jazz i és tota una mestra, mai millor dit, a l'hora d'aplicar aprenentatges significatius, amb la creativitat com a eina essencial.