“Benaurat aquell que s’esforça a lloar Déu tot el dia, bàsicament a través de la seva vida, ja que ens deslliura del rugir de les emocions i està ple del coneixement de Déu”. Evagrio Del Ponto (345-399)
Llegint el comentari del Salm 44, en el meu llibre preferit, El Tesoro de David de Charles Spurgeon, vaig trobar aquesta perla escrita mil set-cents anys enrere.
El que ens mostra, des del meu punt de vista, és que la realitat de l'ésser humà no ha canviat res, seguim presos de les nostres emocions que sovint ens dificulten un bon creixement.
Però si som capaços de centrar-nos a lloar Déu, no tan sols podrem controlar les emocions, sinó que també tindrem un millor coneixement de Déu. Dues coses essencials que porten benedicció a les nostres vides.
El cert és que mentre estem centrats durant tot el dia en Déu, en lloar Déu amb les nostres pròpies vides, accions i actituds, tenim sentit de propòsit a la vida; ens deslliurem de les emocions que solen soscavar el nostre dia a dia i ens porten molta intranquil·litat i inestabilitat, que ens rugeixen en el pensament com un lleó ferotge.
No dic que hem de viure sense emocions, ans al contrari, són reals, necessàries i adequades, però necessitem controlar-les.
Però no sempre en som capaços, ja que estem massa centrats en nosaltres mateixos i en el que sentim, i no ens adonem que és una trampa enganyosa, que ens crea moltes dificultats. Resulta que si ens centrem més en Déu i menys en nosaltres serà molt més profitós.
Curiosament, lloar a l'Etern i gaudir de la seva presència és el millor antídot per superar aquelles emocions provocades pels avatars de la vida que ens poden desestabilitzar. Per això lloar Déu és una gran benedicció.
“En Déu ens gloriarem en tot moment, i el teu nom glorificarem per sempre”. Salm 44:8
Article publicat originalment a Catalunya Religió, el 14 de febrer de 2023.
Comentaris