CRISI EXISTENCIAL - Gaby Fernández

"Em dóna tranquil·litat saber que Jesús va venir a fer el que jo no podia"

Gaby Fernández

GABRIELA FERNÁNDEZ RUBIO (Linares, Jaén, 1942) Ha viscut a Linares, València, Barcelona, Alemanya, Bèlgica i Terrassa. Parla català, castellà, alemany i francès. Li fascina reciclar roba. I millor si és de colors ben vius. Vital i vitalista. Jubilada. Va treballar amb gent gran, àmbit que segueix cuidant des del voluntariat. Un verset:       Aixeca't al davant de l'ancià i honora els seus cabells blancs; així reverenciaràs el teu Déu

Levític 19:32

Imaginin un vagó de tren de Jaén a València. Amb un centenar de vaques que una família grangera amb cinc fills trasllada tot fugint d'una sequera terrible. Segona meitat dels anys 40 del segle XX. Repeteixo, imaginin unes seqüències que emeten un flaire a escena de pel·lícula. La Gabriela Fernández, la Gabby, era una de les cinc criatures, que tot just iniciava una vida farcida de nomadisme: Jaén, València, Barcelona, Alemanya, Bèlgica (durant 20 anys!) i Terrassa formen el seu paisatge de vivències. Però també la fe en un Déu que, segons ella, "dóna possibilitats a tothom" i en una forma d'entendre el món que inclou desprendre's del brogit i d'allò superflu per centrar-se en les vides dels demés, especialment en les de les persones més grans i, sovint, potser arraconades en una societat que no valora com caldria conceptes com saviesa i experiència. Els seus ulls espurnegen a cada racó de casa seva, ja sigui resseguint l'explosió de vida de les flors que hi té, fitant objectes que guarda com a records de persones que ha estimat (i l'han estimat) i jugant amb la saltimbanqui gossa Chica. L'Organització Mundial de la Salut parla d'un envelliment actiu que inclou participar i un empoderament de la gent gran en el seu entorn. La Unió Europea parla de convidar els avis a seguir jugant un rol important. Les cultures africanes parlen de l'ancianitat com el lloc on hi viu la saviesa i diuen que un país sense avis savis és com viatjar durant una nit sense lluna. Déu parla d'aixecar-nos davant de l'ancià i d'honorar els seus cabells blancs. I la Gabby parla de treball, de dignitat, de sortir a la vida i de cultivar, com fa amb les flors, l'optimisme.