Culte 03 d’octubre de 2021 (streaming)

Culte 03 d’octubre de 2021 (streaming)

Aquí tens el vídeo complet de la retransmissió en directe del culte del dia 03 d’octubre de 2021, i les notes del sermó a continuació: “Les meravelloses promeses de Déu - Introducció”: Andreu Dionís.

https://www.youtube.com/watch?v=NxmX2owAOUg

Introducció - Les meravelloses promeses de Déu", amb Andreu Dionís | 3 octubre 2021

Molt bon dia!

Aquest matí encetem una sèrie que te a veure, per a mi, amb allò que és el nucli de la de l'acció de Déu amb l’home.

M'agradaria llegir-vos dos versets:

...mantinguem ferma, sense fluctuar, la professió de la nostra fe, de la nostra Esperança, perquè fidel és el que va prometre.  (Heb.10.23)

I també la 2a de Pere diu 

Ens han estat concedides les promeses més grans i precioses; gràcies aquestes promeses podem fugir de la corrupció que hi han al món provocada pels desitjos terrenals, i [gràcies a aquestes promeses] podem participar de la naturalesa de Déu

Aquesta sèrie es titula “Meravelloses promeses de Déu”

  • Meravelloses perquè són diferents (després entrarem al que són les promeses)
  • Diferents perquè qui les fa no és cap home, sinó és el mateix Déu.

Jo crec que cadascú de vosaltres a transitat - o experimentat- i estic convençut que sabeu el què és una promesa.

  • Us han fet promeses alguna vegada?
  • Heu fet promeses alguna vegada?
  • Us han incomplert promeses alguna vegada?
  • Heu incomplert promeses alguna vegada?

Jo crec que cadascú de nosaltres hem transitat, o estem transitant, per un d'aquests àmbits. Crec que tots sabem el que significa una promesa (tot i que ara el veurem en el context bíblic i en el context teològic) Tots hem rebut promeses, tots, algun cop, hem experimentat que aquestes promeses s'han trencat, s'han esvaït. Cadascú de nosaltres, algun cop, ha fet alguna promesa, i cadascú de nosaltres, algun cop, hem incomplert alguna promesa.

Demà farà 34 anys que jo vaig fer promeses matrimonials.

Al novembre farà 34 anys que juntament amb la meva dona, amb la Ruth, estem pastorejant  aquesta comunitat, i llarg de 34 anys hem escoltat moltes promeses. Hem escoltat moltes promeses i també hem vist resultats, diguem “variables”,  en relació aquestes promeses (Deixem-ho així).

Crec que cadascú de nosaltres, n’és conscient de la vaporositat que hi ha a les promeses, que els homes són capaços de fer - la fragilitat. Per una banda tenim la voluntat, la força, les ganes. Per altre, prenem consciència de la fragilitat, perquè ni tenim al nostre abast el futur, ni tenim al nostre abast la capacitat, ni la força.

I no només és a l’àmbit de parella: promeses polítiques, promeses en el món professional, promeses en el món familiar.

Qui no ha  promès que es portaria bé? 

Qui, quan comença l'any, no s’ha promès a si mateix?: “Aquest any si. La dieta, el gimnàs. Aquest any m’ho prometo”

Inclús en l’àmbit de la fe. Qui no ha promès canvis, per veure de nou la seva fragilitat?.

Tinc una imatge gravada en relació les promeses [ja en les promeses bíbliques] una imatge gravada de la meva infantesa. A casa dels pares (los viejos del lugar lo recordaran) hi havien unes caixetes amb promeses (uns canonets).  I a casa meva se’ns animava, abans de començar la jornada, a agafar una d'aquestes promeses i llegir-les. Jo era un nen, un  adolescent, i òbviament no  tenia la capacitat ni la dimensió de fer un anàlisi profund de això. Però hi havien unes promeses i  havia altra cosa que em cridava molt l’atenció a casa meva, hi havien quadres amb versets i promeses bíbliques. Quadres al menjador de casa i pels passadissos, amb versets de la Paraula de Déu, amb promeses.

Mirat amb retrospectiva, hi han dues lliçons maques per a mi (no les veus quan ets un nen).

  • Però enmig d'una família [penseu que la meva família eren cinc germans, jo era el petit, la iaia... ¡Cinc nanos! Pobre mare meva...] Enmig del que tot això podia significar,  i havia l’interès de què la Paraula pogués marcar el dia a dia. Primera cosa.
  • I segona cosa que he vist en perspectiva, és que hi havia una Paraula que per ells era digna de crèdit, era important. Hi havia una paraula que valia la pena de ser escoltada, que era fiable enmig de la realitat. Aquesta Paraula, aquestes promeses, tenien a veure amb la proposta que Déu fa, i segueix fent a l'ésser humà.

La etimologia de la paraula “promesa” és curiosa, perquè a l’idioma hebreu, pròpiament, no existeix  la paraula “promesa” tal com nosaltres la coneixem. S'utilitza “Dabar” , què vol dir “parlar”, “paraula”. Per expressar el concepte de promesa, està el concepte de benedicció, el concepte d’aliança, el concepte de pacte, de jurament. Ja Josuè (en un verset preciós), quan fa memòria del compromís de Déu, diu no ha de faltar paraula de totes les bones promeses que el Senyor havia fet a la casa d’Israel; totes es varen complir. Al Nou Testament, el que més s'apropa, el concepte de promesa, vol dir “anunciar que es va a fer alguna cosa” “declarar-se disposat a alguna cosa” “donar a conèixer per endavant” La suma de les paraules que hi han en aquest sentit: anunci, declaració, donar a conèixer, a entendre a la Paraula de Déu

Els especialistes han analitzat i diuen, que hi han aproximadament vuit-mil paraules donades, vuit-mil anuncis per endavant del que Déu vol fer, del que Déu explica.

La clau d’una promesa, sabeu quina és?  Què descansa, en qui la fa. En el caràcter i els recursos de la persona que la fa. Si jo us prometo que us ensenyaré física quàntica, no en creieu. Les promeses i la clau de les promeses, és el caràcter i el recursos de la persona que les fa.

Per això, les promeses que estem estudiant “són meravelloses”. Perquè no les fa cap home, perquè no les fa cap persona. Perquè quan ens mirem a nosaltres mateixos, veiem la nostra incapacitat, a banda i banda, de sostenir la paraula, de sostenir promeses. I probablement, aquesta realitat i aquesta decepció general, ens porta a entendre i a posar una distància davant de les promeses, vinguin de qui vinguin.

Ja fa anys, als anys seixanta, a l’àmbit militar dels Estats Units, van encunyar un vocable, un acròstic, VUCA, que té a veure amb l’anàlisi que feien després de la de la “guerra freda”, i definien el temps que els hi tocava viure - ja llavors- com un temps de volatilitat, com un temps d'incertesa, com temps de complexitat i com un temps d'ambigüitat

És important recordar que, malgrat que el nostre context és així, malgrat que estem cansats de promeses incomplertes, qui ens promet i les promeses que anirem analitzant al llarg d'aquests dies, precisament són “meravelloses” perquè estan més enllà de la volatilitat, de la incertesa, de la complexitat i de l’ambigüitat, perquè qui les fa precisament és Déu. I és un Déu singular, perquè el Déu que es dona a conèixer a la Bíblia, precisament és això: que es dona a conèixer, que avança, que no se n’amaga. Que dona i explica per endavant el seu projecte, els seus propòsits. Anuncia allò que vol, i ho explica.

Hi ha un verset que m’ha impactat.

Quan estava repassant i preparant això, a Gènesis, les paraules que Déu  li diu a Abraham. En un moment determinat li diu, ...perquè haig d’amagar a  Abraham el que faré? perquè haig d’amagar Abraham el que faré?

Abraham s’ha de convertir amb un poble gran, poderós. Tant, que tots els pobles vindran... etcètera Però fixeu-vos quina és el tarannà d'aquest Déu, Per què haig d’amagar...  dono per avançat, ...explico per endavant allò que vull, i vull que ho coneixeu, que ho sapigueu.

No juga a amagar. És el Déu que ens vol conèixer, i és el Déu que vol ser conegut. Tota la història de la revelació bíblica, tota la història de la salvació, tota la història de la seva interacció amb els homes, té a veure, precisament, amb allò que dona per endavant, allò que espera, allò que desitja, allò que té a veure amb el diàleg i amb la persona de l'home vers Ell.

La història de la salvació, la història de la relació de Déu amb els homes, és una història de promeses. El Gènesis cap. 3 promet que, davant de la realitat del pecat, hi haurà una batalla on Ell guanyarà. El que es diu proto-evangeli, el inici de l'Evangeli.

Més endavant farà una promesa a Abraham, un home que no sap, que viu en del seu món amb la seva cultura, amb els seus déus. Li fa una promesa, i li revela “...et beneiré i en tu seran beneïdes totes les famílies de terra”, i Abraham te que refiar-se d'aquesta promesa. Es refia i comença avançar.

Després farà memòria d'un poble que està en opressió, Israel, en terra d'Egipte i els hi dirà “me’n recordat de la promesa que vaig fer,  per això vinc a alliberar-vos” Més endavant, farà una promesa en relació al seu regnat, mitjançant David. És curiosa l’ambivalència, d’una banda la monarquia no és vista de bon grau, però per l'altra banda, Déu, en el llinatge de David promet que durà a terme el seu Pla Salvífic  de salvació.

Més tard prometrà, anunciarà per endavant, que el Sant Esperit vindrà a tots. Més tard fa un anunci de que Jesús culminaria totes les promeses. I més endavant, tots nosaltres són fruits de la seva promesa de salvació, de relació, de perdó.

És a dir, Déu sempre ha volgut comunicar-se, ha volgut avançar, anunciar als seus propòsits, i sempre ha volgut que l'ésser humà estigui, a la mesura que es deixa, seduït per aquesta proposta i confiat amb aquesta proposta. 

Déu fa dos tipus de promeses, [això és una lliçó molt rapideta d’hermenèutica Déu]

  • Fa promeses Incondicionals, és a dir, no hi han condicions. Per exemple, ha promès que Jesús tornarà. Depèn d’alguna cosa que fem nosaltres aquesta promesa?... És incondicional. Ell l'ha fet, i ell la complirà. No depèn del que jo pugui fer, o del que nosaltres podem fer com creients.

Hi ha moltes de condicionals, és la seva paraula, és la seva decisió, és la seva opció. Es diu unilateral.

  • Però també promeses Condicionals, en les quals nosaltres formem part i fem possible, o no, del compliment d'aquestes promeses. Per exemple: Ell promet, que si confessem els nostres pecats, ens perdona i ens neteja. Ell promet. Però quina és la condició?...si confessem. Sí jo no sóc capaç de confessar, no el tinc el perdó ni la neteja. Ell diu que ens perdona, ...Pare nostre que estàs en el cel... ...perdona els nostres deutes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors. Sí jo sóc incapaç de perdonar – hi ha una condició pel seu perdó-  si jo no perdono, això no funciona. Aquestes són condicionals. Això te a veure amb  la necessitat que tenim de conèixer el context, de conèixer la realitat històrica. A on aquestes promeses han estat donades, i a qui han estat donades. 

Un dels perills que hi han... (això és un diàleg de seminarista, o de pastor):

Estava tan desesperat el pobre noi, que diu:

  • ¡Senyor ajuda’m! 

Obra la Bíblia i li surt el verset de  “y fué Judas y se ahorcó”.

  • Home Senyor, estic desesperat, però no tant.

Torna a obrir per cercar saviesa i li surt allò del samarità, “... ve tú y haz lo mismo” 

  • Senyor...no pot ser això

I torna a obrir i “lo que has de hacer, hazlo pronto”  

Perquè explico això? Les promeses han de ser llegides en el seu context històric, han de ser apreses,  han de ser ben interpretades (això serà en un altre moment)

Perquè Déu vol donar-nos promeses? Perquè deu treballa així?

Bàsicament per tres raons:

  • Perquè Ell vol ser conegut. I l’única forma de conèixer-lo és saber el que diu, el que està fent, el que s'ha compromès a fer.

Mireu, en tot, com a éssers humans tenim necessitat d'orientació, de guia, tenim necessitat de referents, tenim necessitat de saber cap a on anem. Sabeu que m'agrada caminar - que ens agrada caminar a alguns d'aquí. I és molt important: “o coneixes el camí, o acabes a la bardissa”. Un cop tu coneixes el camí, fas via, saps, pots comptar, calcules el temps. Sempre ens passa alguns, i aquest dissabte no va se excepció, que inclús coneixen el camí, acabes a la bardissa. Perquè sempre hi ha allò de (cent metres abans)  “...estava aquí, no?... ”. Ens passa.

Las promeses de Déu pretenen que el coneguem. Les promeses de Déu són importants perquè volen acompanyar-nos en la nostra existència. Si em permeteu, són com aquest mapa. Hi han paraules de Déu, jo diria, per totes les etapes de l’existència d'un ésser humà.

Alguns, potser, esteu patint per dificultats econòmiques; hi ha paraula de la seva provisió, hi ha promesa de la seva provisió.

Per alguns, la pau fa temps que s'ha esvaït, hi ha compromisos de pau.

Alguns esteu batallant amb temes familiars, hi ha promeses en relació a la família.

Alguns esteu lluitant, potser, amb la culpabilitat, hi ha promeses de perdó.

Alguns amb etapes de la vida amb la malaltia, o apropant-se la vellesa, hi ha promeses al respecte.

Es a dir, les seves promeses són l'element que ens inspira, que motiva, que ens dona suport, i per això la necessitat de conèixer-les. Perquè a fi de comptes, és amb les promeses, en la seva Paraula, en el espia'm que jo puc confiar de forma encertada.

Si em permeteu - i salvant les distàncies-, quants d'aquí teniu una pòlissa de segurança? una o dos... tenim la del cotxe, tenim la de la casa ...tenim varies assegurances.

Què passa quan peta la canonada de casa teva?... Truquem... “això entra, o no entra?”

De vegades, com a creients, no són coneixedors d’allò que Déu ha fet, d’allò que “entra”. Del compromís que Déu ha pres amb la nostra existència. I podem viure patint, podem viure m'angoixa, perquè no tenim l'orientació, perquè no coneixem, perquè no sabem, quina és la resposta que Déu té per aquesta situació. 

Les seves promeses són “la pòlissa”, enteneu-me bé, “la pòlissa de garantia”. Ell dona la seva Paraula, ...no et deixaré, et consolaré. És realista, no diu que això sigui “de pa sucat amb oli”, però diu ...jo estaré sempre al teu costat, t'acompanyaré, t'ajudaré, et beneiré, tens el meu Esperit, tens la meva força. Si en serveixes,  paga la pena. És compromet, hi ha felicitat en el seguiment.

Davant de la mort, dóna la seva Paraula, ...he vingut perquè tingueu vida i vida eterna. És a dir, qualsevol realitat que experimentem, siguem joves, siguem nens, siguem grans, Déu ha  donat una Paraula d'orientació, de suport, d'ajuda. I és per això que és tan important conèixer-la, tan important aprofundir, saber allò que Ell ha fet, i què ell vol fer per endavant Per últim, les promeses reclamen un exercici de confiança, de refiar-nos. Com hem dit, la fiabilitat d'una promesa recau, descansa en el caràcter i el reg.....       

 (en aquest punt, la gravació queda tallada. Perdoneu les molèsties.)

Comentaris