Testimoni en acció: com fer visible l’amor de Déu

Setmana Santa ens recorda que l’amor de Déu no es va quedar en paraules, sinó que es va fer acció. Jesús no només va predicar; va servir, va patir, va donar la vida. I després va dir-nos: “Aneu.” La fe que rebem és una fe que ens envia.

Com a cristians, descobrim que el propòsit de la nostra vida va molt més enllà del nostre benestar personal. Jesús no ens convida només a sentir-nos estimats, sinó a estimar activament. No ens crida només a créixer en la fe, sinó a ajudar altres a créixer també. El propòsit que Déu ens dona inclou una missió clara: influir i beneir el món que ens envolta amb el seu amor.

Aquesta influència no requereix tenir una plataforma gran o fer grans discursos. Comença en la vida quotidiana: en com tractem els nostres familiars, els nostres amics, els nostres companys d’escola, i fins i tot els desconeguts. El nostre testimoni es construeix amb accions, paraules i decisions que reflecteixen la presència de Déu en nosaltres.

Aquest article neix des d’aquesta convicció: que la nostra fe es fa real i transformadora quan la vivim de manera visible i compartida. T’explicaré part del meu camí personal, i veurem junts com podem respondre a la crida de Déu per ser sal i llum enmig d’un món que necessita esperança.

El meu testimoni

El que estic vivint avui com a director del ministeri de joves de la UNIDA no va començar ahir. Quan miro enrere, puc veure com Déu ja havia sembrat el propòsit al meu cor des de molt petit. Vaig néixer a Angola, i encara era un preadolescent quan, gairebé sense adonar-me’n, vaig començar a portar nens i nenes del meu barri a l’església cada diumenge. Volia que coneguessin Jesús com jo l’estava coneixent, i per això els convidava a venir a l’escola bíblica amb mi. Era tan natural per a mi fer-ho, que mai ho vaig considerar “gran cosa”. Però ara, anys més tard, encara hi ha gent a la ciutat on vaig créixer que ho recorda amb afecte.

Quan més endavant vaig anar a viure a Portugal, ja en l’etapa d’adolescent, va arribar un d’aquells moments clau que no oblides mai. Un diumenge, la professora de l’escola bíblica d’adolescents i joves no va venir. Ens van dir que, si volíem, podíem anar a la classe d’adults... però jo vaig sentir una cosa diferent dins meu. Vaig agafar la Bíblia, vaig demanar als altres que també l’agafessin, vaig triar un passatge i vaig decidir donar la classe jo mateix. No ho havia fet mai, però vaig sentir que Déu m’estava cridant a fer-ho.

Aquella classe va impactar molt. Durant setmanes, fins i tot mesos, la gent en parlava. Tot i ser jove, vaig sentir amb claredat que allò no era casualitat: Déu m’estava cridant a servir d’aquesta manera. Des d’aquell moment, vaig continuar servint com a professor de Bíblia, primer amb joves, després també amb adults, i avui dia continuo compartint l’Evangeli aquí a Catalunya, guiant adolescents i joves que busquen el seu lloc en la fe.

Ara ho tinc clar: aquesta crida de Déu ha marcat tota la meva trajectòria. No ha estat un camí fàcil, però sí ple de sentit. Aquell testimoni senzill que vaig començar a compartir de ben petit, gairebé sense ser-ne conscient, s’ha convertit amb el temps en una eina que Déu ha fet servir per influir i beneir molts altres.

El propòsit que Déu ens dona

Quan descobrim que la fe no és només per nosaltres, sinó també per transformar el que ens envolta, comencem a entendre realment quin és el propòsit que Déu ens ha donat. Jesús ho va deixar molt clar als seus deixebles:

«Vosaltres sou la sal de la terra [...] Vosaltres sou la llum del món.» (Mateu 5:13-14)

Aquestes paraules no són només boniques. Són una crida directa. La sal té gust, conserva, transforma. La llum il·lumina, revela, guia. I això és exactament el que estem cridats a ser com a cristians: una influència visible i positiva en un món que sovint viu en confusió i foscor.

Ser sal i llum vol dir actuar de manera diferent, com Jesús ho feia. Quan no ens afegim a les burles, quan decidim perdonar, quan ajudem algú sense esperar res a canvi, quan vivim amb alegria i pau fins i tot enmig de dificultats... estem reflectint la presència de Déu en nosaltres. I això pot despertar preguntes i curiositat en els qui ens envolten: “Per què actues així?” “D’on treus aquesta pau?” I llavors arriba l’oportunitat de compartir la bona notícia.

És això el que Jesús va encomanar-nos abans d’ascendir al cel:

«Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.» (Mateu 28:19-20)

La Gran Comissió no és només per als apòstols. És per a tots nosaltres. Per tu, per mi, per qualsevol jove que ha conegut Jesús i vol viure d’acord amb la seva crida.

El més meravellós? No estem sols. Jesús ens assegura que estarà amb nosaltres cada dia. Així que no es tracta de tenir-ho tot controlat o ser perfecte, sinó de ser disponible, valent, i sincer. Déu pot fer molt amb una vida que està disposada a brillar.
 

Viure la crida cada dia

Saber que estem cridats a influir i beneir és només el primer pas. El següent —i potser el més important— és posar aquesta crida en acció. No cal que esperem tenir grans plataformes o moments espectaculars. Déu ens crida a ser fidels en el dia a dia, allà on ja som.

Aquí tens tres àmbits on pots començar a viure aquesta crida amb intencionalitat:

A casa

Potser és el lloc més difícil per influir... i alhora, el més important. Jesús ens convida a estimar amb fets concrets. Això vol dir:

• Escoltar sense interrompre.
• Ajudar abans que ens ho demanin.
• Perdonar quan algú ens ha ferit.
• Mostrar paciència quan les coses ens irriten.

Molts cops, el millor testimoni és el que es dona en silenci, amb actituds que reflecteixen l’amor de Déu. Quan deixem que l’Esperit transformi la nostra manera de viure dins la família, estem sent sal i llum just on més falta fa.

A l’escola o institut

L’institut pot ser un espai difícil per viure la fe. Però també és un dels llocs on més podem marcar la diferència. Algunes accions concretes:

• Evitar parlar malament d’altres, tot i la pressió del grup.
• Mostrar interès pels qui estan sols o exclosos.
• Estudiar i treballar amb honestedat, sense copiar.
• Respondre amb respecte, fins i tot quan et provoquen.

Quan la resta veu que no actues com “la majoria”, potser et miraran estrany. Però també despertarà preguntes. I és aleshores quan pots compartir el “per què” que hi ha al darrere. El teu testimoni pot sembrar curiositat espiritual.

A la comunitat o grup de joves

El teu entorn d’església o grup de joves és un gran camp d’entrenament per influir. Aquí pots començar a servir, liderar, compartir la teva fe amb llibertat i ajudar altres a créixer.

Pots:

• Ser voluntari a l’escola dominical o en activitats infantils.
• Acompanyar persones noves perquè se sentin benvingudes.
• Compartir un testimoni o devocional quan et demanen de participar.
• Estar atent a les necessitats dels altres i oferir ajuda.

Recorda aquella noieta esclava que, tot i ser en una situació injusta, va parlar amb fe i confiança sobre el profeta d’Israel (2 Reis 5). Gràcies a la seva valentia, Naaman va ser sanat... i va arribar a creure en Déu.

També recordem l’home que Jesús va alliberar (Marc 5), a qui el Senyor va dir: “Vés a casa teva, amb els teus, i anuncia’ls tot el que el Senyor t’ha fet i com s’ha compadit de tu.” Ell no tenia un títol ni una posició, però tenia una història, i Déu la va fer servir.

Cada acció feta amb amor, amb intenció i en nom de Jesús pot tenir un impacte etern. La pregunta no és si estàs preparat, sinó si estàs disposat.

Conclusió

Quan comprens que el teu propòsit no és només per a tu, sinó per a beneir i influir els altres, tot canvia. La fe deixa de ser una cosa que només vius al teu interior, i es converteix en una força transformadora al teu voltant.

Potser et preguntes si tens prou coneixement, experiència o capacitat per fer-ho. Però la veritat és que Déu no busca persones perfectes. Busca persones disponibles. Ho hem vist amb la nena esclava que va parlar de la fe enmig de l’adversitat. Ho hem vist amb l’home alliberat per Jesús, que simplement va explicar el que Déu havia fet per ell. I potser, també ho has vist en la meva història: Déu pot començar a fer servir-te fins i tot quan només ets un nen que convida altres a l’escola bíblica.

Tu també pots ser part d’aquesta història. Tu també estàs cridat.

• Cridat a ser sal i llum.
• Cridat a portar esperança allà on hi ha foscor.
• Cridat a fer visible l’amor de Déu amb accions concretes.

I aquesta Setmana Santa, recordem per què tot això és possible. Jesús va donar la seva vida per nosaltres a la creu, i va ressuscitar per donar-nos una vida nova. No només ens va salvar, sinó que ens va enviar —amb un propòsit, una missió i una promesa: «Jo sóc amb vosaltres dia rere dia.» (Mateu 28:20)

Per això, no esperis un moment ideal. El moment és ara. I el lloc és aquí on ets: casa teva, la teva escola, el teu barri, el teu grup de joves. El teu testimoni pot ser la resposta a una oració feta en silenci per algú que et té a prop.

Així que aixeca’t, agafa el teu lloc, i deixa que la teva vida parli de Jesús. No hi ha crida més bonica que aquesta: viure per estimar, servir i influir en nom de Crist, ressuscitat i viu.

Com deixaràs que el teu testimoni parli aquesta Setmana Santa?

Qui tens a prop que necessita veure o escoltar l’amor de Déu a través teu?

Potser és el moment de deixar de guardar-te la fe i començar a viure-la amb valentia. El món no necessita perfecció. Necessita joves disposats a brillar. Seràs un d’ells?