Déu segueix escrivint la teva història

Hi ha moments en què la vida no té compassió. Ens trobem amb obstacles, situacions injustes, decisions difícils o simplement temporades on tot sembla anar en contra. ¿Estás d’acord? I és precisament en aquests moments quan ens preguntem, o millor, ens pregunten: "On és Déu enmig de tot això?" o fins i tot "Quin sentit té el que estic vivint?"

En les últimes setmanes, amb els joves de Friday’s, hem estat reflexionant sobre el propòsit que Déu té per a cadascú de nosaltres. Hem parlat de com estem dissenyats de manera única, de com Déu ens dona experiències, passions i dons espirituals per edificar als altres. Però avui vull mirar cap a una altra direcció: què passa quan les coses no surten com esperàvem? Quan ens trobem enmig del dolor, la incertesa o el fracàs?

Per això, aquest article gira al voltant d’un verset breu però profund, escrit per l’apòstol Pau a l’Església de Roma. Un verset que ha donat esperança a moltes persones al llarg dels segles:

“Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui Ell ha decidit cridar.”
(Romans 8:28)

Aquest verset no promet una vida fàcil, però sí una cosa encara més important: una vida amb sentit, fins i tot quan no entenem tot el que ens passa. En aquest article, vull compartir amb tu com Déu segueix escrivint la teva història, fins i tot enmig dels capítols més foscos.

No tot el que sembla dolent és dolent

Tots tenim la tendència natural de classificar les coses que ens passen com a “bones” o “dolentes” segons com ens fan sentir en el moment. Però… què passaria si no ho tinguéssim tan clar com pensem?

Imagina’t que et trenques un braç. D’entrada, ningú ho celebraria. És dolorós, incòmode i t’obliga a aturar moltes coses. Però durant la visita a l’hospital, et fan una radiografia i descobreixen un altre problema de salut, que encara no coneixies, però que ara es pot tractar a temps. De sobte, aquell incident aparentment negatiu ha esdevingut una oportunitat per salvar-te d’un problema més gran.

O pensa en aquella amistat que et va trair. Va ser dolorós, sí. Però aquell trencament et va portar a conèixer persones noves, més fidels, més alineades amb els teus valors. I si aquell cop no hagués passat, potser encara series en un entorn que no et feia créixer.

Això no vol dir que haguem de buscar el patiment ni idealitzar-lo. Però sí que ens recorda una veritat molt important: no sempre som els millors jutges del que és “bo” o “dolent”. Veiem el present, però no el futur. Reaccionem al moment, però no podem preveure com acabarà tot.

Déu, en canvi, veu tota la teva història. I com a bon autor, sap convertir els moments difícils en escenes clau que donen profunditat i sentit a la nostra vida. Allò que tu consideraves un final, pot ser només un punt i seguit en el relat que Déu està escrivint amb tu.

Déu fa que TOT coopere per al bé

El verset de Romans 8:28 comença amb una afirmació molt contundent:
“Sabem…”.
No diu “esperem”, ni “creiem que potser”. Pau parla des de la certesa: “sabem que Déu disposa totes les coses per al bé dels qui l’estimen.”

Aquesta promesa, però, no vol dir que tot el que ens passa sigui bo en si mateix. Malalties, traïcions, fracassos, pèrdues… són realitats doloroses, i no cal disfressar-les ni minimitzar-les. El que Pau ens recorda és que Déu pot fer que fins i tot aquestes experiències acabin formant part d’un bé més gran.

Hi ha una gran diferència entre dir “això que ha passat és bo” i dir “Déu pot fer que això acabi cooperant per al bé”. El primer seria ingenu o fins i tot insensible. El segon és un acte de fe: confiar que Déu pot treure vida del que sembla mort, llum del que sembla fosc, i propòsit del que sembla un desastre.

A més, Pau especifica que això és per a “els qui l’estimen i han estat cridats segons el seu propòsit.” Això ens indica dues coses:

1. Que aquesta promesa no és automàtica per a tothom, sinó que s’adreça a aquells que viuen estimant Déu i buscant el seu propòsit.
    
2. Que el bé que Déu busca no sempre coincideix amb la nostra definició de “felicitat” o “comoditat”, sinó que apunta més enllà: a una vida amb sentit, transformada i alineada amb la seva missió.

Així doncs, podem confiar que res del que vivim és inútil quan caminem amb Déu. Ni els errors, ni els entrebancs, ni els dolors. Tot pot ser redimit. Tot pot ser utilitzat. Tot pot cooperar per al bé. Déu no desaprofita cap capítol de la teva història.

Els reptes com a eina de formació

Quan ens trobem amb un obstacle, la nostra primera reacció acostuma a ser voler-lo evitar o demanar a Déu que el tregui del nostre camí. Però i si aquell obstacle no fos un accident… sinó una eina? I si, en lloc d’impedir el nostre creixement, fos precisament el que Déu vol fer servir per formar-nos?

En la vida cristiana, hi ha dues paraules que val la pena recordar: perseverança i resiliència.

• La perseverança és la capacitat de seguir endavant encara que les coses es posin difícils. És com aquell corredor de marató que, tot i el dolor a les cames, no s’atura. En l’àmbit espiritual, perseverar és continuar confiant en Déu i vivint el teu propòsit, encara que les circumstàncies no acompanyin.
   
• La resiliència, en canvi, és la capacitat de recuperar-se després d’una caiguda. És com una pilota de goma que, quan toca el terra, rebota cap amunt. En la fe, ser resilient és deixar que Déu et restauri quan caus, i tornar-te a aixecar amb una fe més profunda i madura.

Aquests dos trets —la perseverança i la resiliència— no s’adquireixen en les etapes fàcils de la vida, sinó en les més dures. Quan tot sembla en contra, quan no entens el perquè, quan t’has de tornar a aixecar després de caure… és llavors quan Déu modela el teu caràcter i t’equipa per viure amb propòsit.

És com l’or purificat pel foc: no és a través de la comoditat que es fa més valuós, sinó a través de la prova. I així també, Déu utilitza els reptes per formar en tu una força interior que no ve de tu mateix, sinó de la seva obra en tu.

Cada repte és una oportunitat perquè la teva fe deixi de ser només una teoria, i es converteixi en una experiència viva amb Déu.

Confiança i actitud enmig de l’adversitat

Hi ha moltes coses que no podem controlar en aquesta vida: les paraules dels altres, les injustícies, els canvis sobtats, els fracassos. Però hi ha una cosa que sempre està a les nostres mans: l’actitud amb què les afrontem.

Davant una dificultat, podem triar entre dues respostes: caure en la desesperança o confiar que Déu encara està obrant. Aquesta elecció, aparentment senzilla, pot transformar completament la manera com vivim els moments difícils.

És molt humà voler entendre el “per què” de tot el que ens passa. Però a vegades, el “per què” no arriba… i és llavors quan ens toca confiar. Confiar que Déu és fidel, que no ens abandona, i que fins i tot en el silenci o el dolor, Ell segueix present.

Recordo una frase que em va impactar, fa temps: “No pots controlar el resultat, però sí pots controlar la teva actitud.” I és tan cert. No podem evitar que vinguin tempestes, però sí podem decidir mantenir el cor ancorat en l’esperança.

A més, la nostra actitud no només ens afecta a nosaltres: pot ser un testimoni viu per als altres. Quan una persona veu que continues caminant amb fe, tot i les dificultats, això parla més fort que mil paraules.

Per això, la confiança en Déu no és només una emoció: és una decisió diària, una postura del cor que diu: “Encara que no entengui tot el que passa, confio que Tu segueixes escrivint la meva història.”

Déu segueix escrivint la teva història

La vida no és sempre fàcil. Hi ha trams de camí que es fan costeruts, plens de pedres i preguntes sense resposta. Però si una cosa ens recorda Romans 8:28, és que res s’escapa del control de Déu. Ell pot fer que fins i tot els moments més difícils cooperin per al teu bé i pel compliment del seu propòsit etern.

Així doncs, deixa’m compartir tres passos pràctics per continuar caminant amb propòsit, fins i tot enmig dels reptes:

1. Confia en Déu, fins i tot quan no entenguis el què ni el perquè.
   La seva obra a la teva vida no s’atura en els moments difícils. Sovint és precisament allà on més profundament treballa.
    
2. Forma part de la seva missió.
   Déu et convida a participar en el seu pla de redempció per al món. No ets un espectador. Ets part activa d’una història que transforma vides.
    
3. Mantingues una actitud de fe.
   Potser no pots canviar el que passa al teu voltant, però sí pots decidir caminar amb confiança, esperança i una mirada posada en el que Déu pot fer amb tot això.

No sabem com serà el pròxim capítol de la teva vida, però sabem qui l’està escrivint. I Déu no abandona les històries que comença. Així que, passi el que passi, recorda això:

Els reptes poden moldejar el teu propòsit… si confies en Déu.

Ell segueix escrivint. Tu segueix caminant.

Quin capítol difícil de la teva vida podria estar usant Déu per escriure una història de propòsit i esperança?