Fins aviat, Galilea!

Aquest és el darrer article de la minisèrie que hem dedicat a la regió on va viure Jesús pràcticament tota la seva vida.

Vam començar a la Vall de Jizreel on van tenir lloc un munt de fets relatats als llibres de l’Antic Testament. Hem passat per Natzaret, on hem descobert la possible casa familiar del Senyor, Josep i Maria. Vam ser també a Canà de Galilea, la principal candidata a ser el lloc del primer miracle.

I finalment vam arribar al Llac, al “centre d’operacions”. Les seves aigües tèbies i els pobles i ciutats que la voregen ens van transportar a la vida del s. I dC, a la societat que Jesús i els primers deixebles van conèixer als inicis del seu ministeri.

Ens queden 3 llocs per visitar que pensem que us poden resultar interessants.

Dos d’ells són ciutats on Jesús va estar invertint molt de temps explicant als seus habitants qui i com és Déu, com tenir una forma nova de relacionar-nos; més sana, més gratificant, més generosa posant l’altre davant d’un mateix i essent inclusiu. És a dir, d’acord a com Ell ho havia dissenyat... Però no li van fer cas malgrat les mostres de poder de Jesús. No van fer cap mena d'autoexamen, continuant amb la seva pròpia manera de viure i fer. Som-hi, doncs!

 

“AI DE TU, CORAZÍN!…”

(Mateu 11:20-24) (Lluc 10:13-14)

 

(La sinagoga de Corazín) (Imatge de www.allaboutarchaeology.org)

 

Corazín, juntament amb Betsaida i Cafarnaüm, era una de les tres viles que conformaven el “triangle evangèlic” dels llocs on Jesús majoritàriament va caminar, ensenyar i va fer miracles durant el seu ministeri terrenal.

Els dos passatges que figuren a l’encapçalament són els únics que mencionen Corazín a tota la Bíblia.

Les ruïnes de la ciutat s’han trobat a prop de Cafarnaüm, cap a l’interior. Allà podrem veure restes d’edificis destinats a l’agricultura (premses d’oli, per exemple), de zones residencials, el que seria la “plaça del poble” i, evidentment, la sinagoga. D’aquest darrer, el que es veu actualment és de l’època bizantina (s. IV) i ja s’ha descobert el que hi ha a sota: l’original del s. I, és a dir, la sinagoga de l’època de Jesús.

A més, podrem veure l’anomenat “seient (o càtedra) de Moisès”, una mena de butaca de pedra perfectament conservat on el rabí seia mentre ensenyava. És del s. I i ens fa recordar aquells versets a Mateu 23:1-3. De seguida ens passa pel cap la pregunta: va seure Jesús algun cop en aquest seient de pedra?

Sabem que ell, en la seva qualitat de rabí, ensenyava a les sinagogues tal com era costum, a més de fer-ho mentre caminava d’un lloc a un altre, relacionant-se i divertint-se amb els seus companys i amics. Amb el seu exemple, mostrava una manera de viure plena.