Gratitud per les parpelles

Quan estem cansats, o molt cansats, una de les millors coses que podem fer és tancar les parpelles i deixar descansar els ulls i el cos.

És un gest molt petit, però amb un benefici molt gran. Sovint no som conscients d’aquestes petites benediccions que formen part de la manera com hem estat creats.

Ara que estem en ple estiu, acalorats, cansats i amb moltes ganes de fer vacances, us proposo que dediqueu uns minuts a abaixar les parpelles i reduir tot el soroll visual.

Descansar del soroll visual

Sovint no som conscients de la quantitat d’estímuls que ens entren pels ulls i que ens poden provocar més cansament que la mateixa feina i les obligacions.

Són estímuls que, fins i tot, poden arribar a fer trontollar la nostra vida. El salmista diu:

«Aparta els meus ulls de mirar coses inútils.»
Salm 119:37

Potser les parpelles també van ser creades per això: no tan sols per descansar, sinó també per apartar la mirada d’allò que ens distreu i ens fa perdre el temps.

Veure amb els ulls de la fe

Podem pensar que, quan tanquem els ulls, deixem de veure moltes coses. Però vaig aprendre una lliçó molt valuosa de la iaia Andrea, l’àvia del meu marit.

Tenia la vista molt debilitada i sempre demanava al Senyor que li permetés continuar llegint la Bíblia. Quan va arribar el dia en què els seus ulls ja no hi veien, va descobrir que, amb els ulls de la fe, podia contemplar coses que mai no havia imaginat.

Les parpelles ens ajuden a descobrir realitats que sovint no podem veure, encara que tinguem una visió clara.

Per això sento gratitud per les parpelles.

Atura’t i mira amb les parpelles tancades.

Bon estiu.

Article publicat inicialment a Catalunya Religió, el 21 de juliol  de 2026.