Gaudint del silenci

Encara que estem a l’inici del mes d’octubre, i pot semblar que les vacances ens queden molt lluny, he de dir que aquest estiu hem viscut un temps especial on el silenci ha estat un invitat excepcional, de tal manera que el record es manté en la meva ment de forma molt viva.

Tavianella i les ciutats del silenci

Hem passat les vacances, com a família, en una localitat enmig dels Apenins entre la Toscana i l’Emília-Romanya, anomenada Tavianella, a mil metres d’altitud. Estàvem a la casa de vacances dels meus cosins de Florència, de fet la ciutat estava tan sols a quaranta-cinc minuts. Això sí, per arribar-hi havíem de passar per set quilòmetres de corbes i penya-segats, però aquests ens permetien arribar a dalt de tot, on la temperatura i el silenci eren fantàstics.

Estar tan a prop de les ciutats ens va permetre, una vegada més, visitar-les. Baixàvem del cim i recorríem de nou els carrers de Florència, Bolonya, Ravenna i Venècia. Cadascuna d’elles, ciutats plenes d’història, monuments, racons i detalls que tenim en el nostre imaginari, amb milers de persones fent turisme i omplint els carrers de soroll.

El silenci que parla

Però quan tornàvem a pujar a Tavianella, el silenci era impressionant. Malgrat estar enmig del bosc i d’algunes cases al voltant, el silenci absolut es tornava a fer present, portant una pau i una sensació de descompressió molt especial. No érem ermitans, sinó uns quants adults i joves compartint el temps, l’espai i les vacances. Tot i això, gaudíem del silenci.

Aquesta realitat em va portar a l’experiència del profeta Elies, quan després d’una forta activitat, va fugir a la muntanya, i Déu es va presentar enmig del silenci amb un so suau i delicat.

No importa el soroll o la realitat amb què vivim cada dia, és necessari saber buscar el silenci en el nostre cor per poder escoltar Déu, que ens parla amb un so suau i delicat. Aprèn a gaudir del silenci i a escoltar la veu de Déu!

T’animo a fer la lectura del 1r llibre de Reis 19:1-18.