L’adoració té a veure amb el dia a dia i la gestió dels neguits

“...¡nadie puede oponerte resistencia!” 2a Crónicas 20:6 Josafat era un rei jove en un regne dividit. Planifica el territori i aporta un nou sistema judicial: no es jutja davant dels homes, sinó davant de Déu. Manifesta una confiança especial en Déu i interés per l’adoració veritable. Hi ha una dimensió comunitària de l’adoració, però va més enllà de la música; té a veure amb el dia a dia i la gestió dels neguits. Josafat té davant seu tres pobles enemics. Què fa?: 1- Demana ajut a Déu: la nostra conducta la canalitzen la por i la fe. Tots experimentem por, no tenim totes les respostes. El problema és com la gestionem. Si ens fa reaccionar, benvinguda sigui. A qui recorres? Josafat prega i confia. 2- Creu que Déu pot gestionar la seva situació: cal recordar qui és Déu i què ha fet. 3- Confessa incapacitat per afrontar-la. No tenim el control. Déu beneeix a l’humil. Hem de saber dir: No puc, ajuda’m. 4- Dependre de Déu per salvar-nos. No és una invitació a no fer res; fem la nostra part, però el poder de resoldre és de Déu. 5- Agrair per avançat; quan donem gràcies per allò que no ha passat és un exercici de fe i confiança. Déu ens convida a lloar.

Predicació del 5 de maig Andreu Dionís