Laodicea

Aquest estiu passat vam tenir l’oportunitat de caminar pels carrers de Laodicea, Esmirna, Pèrgam i Efes, quatre de les set ciutats que l’apòstol Joan anomena al seu llibre de l’Apocalipsi, i que avui pertanyen a Turquia.

Una experiència única i impactant

Quan entres a les runes museu, és francament una experiència única i impactant. He estat als fòrums romans, ruïnes de ciutats, però aquestes ciutats, excepte Esmirna, tenen una peculiaritat, i és que malgrat els terratrèmols, les invasions i la manca de protecció, han mantingut intacta la seva fisonomia, de manera que quan t’hi endinses, tens la sensació que estàs travessant la barrera del temps i de la història. Pots gairebé sentir les seves olors, el soroll i l’anar i venir de la seva gent.

És molt d’agrair que la UNESCO estigui present fent una tasca de recuperació i manteniment de les ciutats, malgrat ser molt lenta i feixuga.

Cadascuna d’elles et sorprèn per algun detall o imatge diferent. Efes, pel seu carrer principal i la seva monumental biblioteca, la famosa biblioteca de Cels. Pèrgam, pel seu teatre que té una alçada de vertigen.

Laodicea

Però Laodicea, tot i ser on els treballs d’excavació i rehabilitació estan més endarrerits, em va fer una impressió especial, no podria expressar molt bé per què, però possiblement perquè enmig de les runes de l’antiga església hi havia transcrits els 60 decrets que es van aprovar en el Concili de Laodicea entre el 343-381 dC.

Francament, després de cinc anys de formació a la facultat de teologia i de 34 anys d’exercir la pastoral i ensenyar el text bíblic i la història cristiana, una vegada més constato allò que m’explicaven els meus mestres del Liceo Italiano, que la millor manera d’ensenyar la història és al lloc on va succeir.

L’Església Universal

Llegir cadascun dels decrets, enmig d’aquell espai, tancar els ulls i visualitzar com aquells creients, que feia realment poc que se sentien lliures per poder exercir la seva fe, que havien d’anar regulant la seva vida enmig del seu context i de la seva història, que aquell concili va tenir transcendència a l’hora de fixar el cànon bíblic. Em va recordar aquesta visió d’Església Universal, amb totes les seves diversitats i denominacions, perseguida o lliure, i que a mi em confirma en la convicció de la presència de Déu enmig del seu poble al llarg de la història i dels temps!

“El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran”

Mateu 24:35

Publicat originalment a https://www.catalunyareligio.cat el 15 de setembre de 2021.