“… LLAVORS EL PAÍS VA REPOSAR DE LA GUERRA”

“… LLAVORS EL PAÍS VA REPOSAR DE LA GUERRA”

En aquest article agafarem el cotxe per a localitzar i descobrir alguna de les ciutats més importants que Israel va conquerir al centre del país. Veniu amb nosaltres? Quan acabem el viatge us assegurem que en 1 minut estareu mirant preus de vols a Tel-Aviv!

Us sonen aquests llocs: Betel, Beit Shean, Be’er Sheva, Laquix…? Segur que sí! Són ciutats d’Israel que apareixen a l’Antic Testament i que, per un motiu o altre, van deixar d’existir. Però, sabíeu que també corresponen a ciutats creades i edificades al s. XX al costat de les seves restes arqueològiques?

Quan et mous pel centre del país, constantment apareixen rètols com aquests amb noms mil·lenaris que et fan sentir petit davant de tanta història acumulada. Noms que et mouen a obrir la Bíblia, buscar-los amb impaciència i fer-los reviure.

La realitat d’alguna d’aquestes noves ciutats no és gaire diferent de la de fa més de 3.000 anys. Un exemple és Laquix, de la qual parlarem en aquest article: a tocar del jaciment arqueològic (impressionant i molt recomanable, per cert), hi ha la nova Laquix. Si la primera estava envoltada de muralles, la nova ho està amb una tanca metàl·lica; si l’antiga tenia una porta per a entrar-hi, l’actual també en té una que es tancaria si calgués per motius de seguretat.

L’èxode ha arribat a la fi

Després d’anys de viatjar pel desert, després de lluites i batalles guanyades i perdudes, una nova generació d’israelites, fills dels que havien arribat a una nova terra com a refugiats, veuria complerta la promesa feta als seus pares.

Moisès havia pogut veure-la des del Mont Nebó. Allà, davant els seus ulls, tenia el compliment del que Déu li havia promès, una terra per a la nació, per a aquella descendència d’Abraham amb el compliment d’una altra promesa feta per Déu “… i serà nombrosa com els estels del cel”. (Gènesi 15:5-7; Deuteronomi 34:1-4).

Vista de la vall del riu Jordà i les muntanyes del desert de Judea des del Mont Nebó, Jordània 1a(Imatge de Noemí Mas)

Venien d’una terra, Egipte, on els seus habitants vivien a mercè dels capricis del seus déus.

Com hem vist en els articles d’aquesta sèrie, a davant es trobarien amb els cananeus, que no adoraven a uns déus millors, ja que fins i tot els sacrificaven nens per a acontentar-los.

Però Moisès coneixia i havia experimentat un Déu ben diferent, un Déu que donava instruccions pel benefici de les persones (per la seva prosperitat, per assegurar la seva supervivència…) i no pels seus capricis volàtils i mancats de criteri. De fet, Déu sempre havia estat —i és— el primer a complir la seva part dels pactes fets amb les persones.

Ell ho havia experimentat d’ençà d’aquella primera trobada personal amb el Senyor, i dia rere dia en tots els reptes enfrontats liderant a un poble durant 40 anys en situacions ben difícils i incertes. Perquè Déu és personal i busca relacionar-se personalment amb cadascú de nosaltres. No és una estàtua freda, una figura estàtica en un quadre al qual ens hem de dirigir amb por, patint pel càstig per no haver estat prou bons. 

Van completar la conquesta?

Pel que veiem al relat bíblic, sembla que la victòria sobre Ai va ser el detonant perquè els israelites s’haguessin d’enfrontar amb els reis cananeus que, davant l’amenaça, s’aliaven contra ells. Van ser tots derrotats i la conquesta avançava implacable. 

L’estratègia, sembla, era desactivar les principals ciutats, repartir la terra entre les tribus i que cadascuna completés la conquesta. Malgrat tot, desobeint el mandat del Senyor a Deuteronomi 7:1-4, van anar deixant bosses sense ocupar que, amb el temps, serien l’origen que deixessin Déu de costat, adoressin falsos déus i adoptessin les pràctiques per les quals el Senyor un dia va decidir castigar definitivament Canaan (Gènesi 15:13-16). Fixeu-vos en el que diu a Josuè 11:22 respecte als anaquites, Gaza…

Aquestes són les ciutats més importants que van caure a les seves mans, per la via militar o a través d’un acord amb els seus habitants.

GABAON

Era una ciutat gran i ben defensada (Josuè 10:2). Amb el temps es va convertir en la més gran i coneguda al territori de la tribu de Benjamí i reservada als levites (Josuè 18:25 i 21:17). Aquí va néixer el rei Saül i, segons la tradició, també hi va ser ungit.

Les seves restes s’han identificat, des de l’any 1838, amb l’actual al-Jib, a dins de Cisjordània i a uns 9 km al nord de Jerusalem. El problema és que, excepte algunes peces de ceràmica a unes tombes, fins ara no s’han pogut trobar evidències arqueològiques que la zona estigués habitada durant l’època de la conquesta de Canaan (finals de l’Edat del Bronze, 1550-1200 aC).

Sí que s’han trobat nombroses restes relacionades amb la tribu de Benjamí i la seva relació amb els “gabaonites”. També s’han trobat nanses de gerres amb la inscripció “GB’N” en lletres hebrees dels segles VIII-VII aC. Curiosament, una d’elles va seguida del nom Hananià, com el fals profeta que surt a Jeremies 28:1, encara que aquest era un nom força estès a la zona.

La inscripció: de dreta a esquerra, en hebreu arcaic, diu “GB’N GDR…”

 (“GB’N vinya de…”) (Imatge de Penn Museum)

Va ser a Gabaon, segons Josuè 13:12, on el Sol es va deturar a la batalla contra els amorreus liderats pel rei de Jerusalem. Aquí veiem un detall que a vegades passem per alt: el v.13 fa referència al “Llibre del Just”. Aquest és un dels “llibres perduts” que esmenta l’Antic Testament i que es degué escriure abans que, com a mínim, aquest capítol de Josuè.

Ben a prop d’al-Jib hi ha Nebi Samuel, on es creu que hi ha la tomba del profeta i darrer jutge.

A Gabaon hi ha una mesquita, i sinagoga alhora, construïda damunt el que va ser una església/fortalesa croada (s. XII), al mateix lloc on es creu que hi va haver el tabernacle durant els regnats de David i Salomó.

Gabaon no va ser atacada militarment pels israelites i, per tant, no la van destruir.

Com hem dit algun altre cop, no podem viatjar per Cisjordània lliurement i amb seguretat conduint un cotxe que tingui matrícula d’Israel. El millor seria anar a Jerusalem i agafar transport públic palestí prop de la Porta de Damasc o, encara millor, contractar un guia.

HEBRON

Antigament es deia Quiriat-Arbà, és a dir “ciutat d’Arbà”. 

Tel Hebron (Tel Rumeida o Jabla al-Rahama, en àrab) és el nom del jaciment arqueològic que podem visitar, tenint en compte que es tracta d’una ciutat a dins del territori de l’Administració Palestina de Cisjordània. 

Després de Jerusalem, Hebron és probablement el lloc més important pel judaisme. Per què? Deixeu-vos impressionar per la resposta…

A Hebron podem trobar la Tomba dels Patriarques, construïda per Herodes el Gran al s. I aC al lloc on hi hauria la Cova del camp de Macpelà, ni més ni menys que el terreny que Abraham va comprar a Gènesi 23:9!

Impactant lloc on hi haurien enterrats ell mateix, la seva dona Sara, Isaac, Rebeca, Jacob i Lia! (Gènesi 49:31). Raquel va ser enterrada a un altre lloc, a prop de Betlem. La Tomba dels Patriarques és un lloc venerat per jueus i musulmans, que tenen espais reservats per tal d’evitar tensions. És recomanable contractar els serveis d’un guia.

Imatge de la Tomba dels Patriarques a la ciutat d’Hebron (Tripadvisor.com)

A Hebron hi podem arribar de diverses formes: amb un taxi privat des de l’aeroport de Tel-Aviv (Ben Gurion) o, la més econòmica, via Jerusalem i Betlem amb transport públic. Caldrà, això sí, passar el control de seguretat corresponent quan entrem a zona palestina.

LAQUIX

Les restes d’aquesta antiga ciutat s’identifiquen amb el jaciment arqueològic de Tel Lachish, enmig d’una zona rural 70 km al sud de Tel-Aviv, a 50 minuts en cotxe, o més, depenent del trànsit. Nosaltres vam arribar gairebé al punt de la desesperació!

Allà es va trobar una latrina de pedra, col·locada “estratègicament” al costat d’uns altars pagans destrossats expressament. Tot corresponent a l’època de la reforma del rei Ezequies (finals del s. VIII i principis del VII aC).

Es pot veure també encara avui la rampa que els assiris van fer per a conquerir la ciutat i centenars de puntes de fletxa corresponents a aquella batalla de l’any 701 aC.

Imatges nocturnes de les ruïnes de Laquix: la porta de la ciutat i cases particulars… 2.800 anys d’història! (Fotos de Noemí Mas)

Podem entrar-hi lliurement sense cap cost, l’espai és obert tot l’any. 

Laquix apareix a les Cartes (tauletes) d’Amarna (s. XIV aC) i diversos cops a la Bíblia. Els hebreus la van conquerir però no destruir, com la majoria de les altres ciutats vençudes. Després de la divisió del Regne d’Israel, va passar a ser la segona en importància al Regne de Judà després de Jerusalem. Els assiris la van conquerir al s. VII aC i va ser arrasada pels babilonis uns 120 anys després. Després de l’exili, alguns jueus la van reconstruir fortificant-la. 

Actualment la zona no ha canviat gaire des de temps bíblics: pastures i ramats d’ovelles i cabres, vinyes…

Respecte al que comentàvem sobre que els israelites no va arrasar Laquix, és interessant el fet que només van destruir amb foc tres ciutats, segons la Bíblia: Jericó (Josuè 6:24), Ai (Josuè 8:28) i Hassor (Josuè 11:11-12). Doncs bé, analitzant els estrats correctes, en totes tres s’han descobert les restes dels incendis que les van fer passar a la història… L’arqueologia, un cop més i amb paciència, acaba corroborant el relat bíblic. 

HASSOR 

Aquesta era la “gran ciutat”, havia estat la capital de tots els altres regnes (Josuè 11:10). El seu rei tenia preeminència sobre els altres i la seva població s’estima que era entre 15.000-20.000 persones… deu cops més gran que Jebus (Jerusalem).

A banda de la Bíblia, en fa menció a les cartes de Mari (ciutat capital dels amorites situada a l’actual Síria), cap al s. XVIII aC, i a les d’Amarna (Egipte), del s. XIV aC. 

En aquest cas no hi ha debat ni dubtes sobre la seva localització i identificació: Tel Hazor és el lloc arqueològic de l’antiga Hassor i, a més, és el més gran de tots els que podem trobar a Israel actualment.

Què han trobat els arqueòlegs? Destaquem 3 descobriments:

  1. El 1992 es va trobar una tauleta de fang adreçada a “Jabín, rei d’Hassor”. Aquest nom apareix també a les cartes de Mari i a Jutges 4, on s’explica que Hassor va ser derrotada novament i ja per sempre pels israelites, en aquest cas comandats per Dèbora (jutgessa i líder d’Israel) i Barac. Es dedueix que el nom de Jabín no corresponia a un sol governador, sinó a una dinastia o a tots els reis de la ciutat, com seria el cas dels faraons o els cèsars en altres contextos.
  2. La porta de la ciutat. Data del s. X aC i s’atribueix al rei Salomó (1 Reis 9:15). És impactant el fet que, a les ruines del que van ser les ciutats de Meguidó i Guèzer —altres ciutats importants a la mateixa època i zona— s’han trobat portes molt semblants.
  3. En les excavacions s’han descobert dues capes de destrucció de la ciutat: una al s. XIII aC i l’altre del s. XV aC. A què correpondrien? Doncs a les victòries de Dèbora amb Barac (Jutges 4:23-24) i de Josuè (11:10-11).

Per anar a Hassor podem fer-ho sense problemes en cotxe. Des de Tel-Aviv sortirem en direcció al mar de Galilea i, en lloc de desviar-nos cap a Cafarnaüm, seguir en direcció nord-est per la carretera 90 cap a Ayelet HaShahar. Fàcil!

“… LLAVORS EL PAÍS VA REPOSAR DE LA GUERRA” (Josuè 12:23).

(Monument al “bastó de Moisès” que hi ha al Mont Nebó, Jordània) (Foto de Noemí Mas)

Déu havia cuidat aquell poble de refugiats durant 40 anys de viatge, també en els reptes de fer-se un lloc en la nova terra. Sols demana que no el deixem de banda en els nostres reptes, que seguim la seva instrucció pel nostre bé, que el deixem formar part de la nostra vida sempre, no només quan no ens en sortim per nosaltres mateixos. Sí, que el deixem formar part, perquè no ens obliga a incloure’l, ens ha donat la llibertat de decidir. 

Moisès va intentar transmetre tot això en el seu discurs final a la nova generació d’israelites, als que hem estat seguint en aquesta sèrie d’articles, allà on vam començar aquest viatge.

Ell sabia per experiència que les persones tendim a oblidar ràpidament que necessitem a Déu, sobretot quan les coses ens van bé (Deuteronomi 31:27). Per això va donar instruccions de construir un altar a la muntanya d’Ebal amb pedres que portessin la Llei divina escrita.

Tot i això, els israelites van ensopegar, no van complir la seva part del pacte. Però el nostre Déu, sempre, sempre, sempre perdona les nostres ensopegades. Sempre, sempre, sempre és al nostre costat en el desert i a la terra promesa; quan tot ho veiem fosc o insuperable i quan els plans tenen èxit i les “coses ens van bé” (fins i tot quan el deixem de banda quan tot ens va bé). (Deuteronomi 31:8, 30:15).

I els israelites van conquerir la terra, van assentar-se, van prosperar… i es van oblidar de Déu.

Comparteix
Comenta

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *