Mantenir-nos ferms

Mantenir-nos ferms

“Mantenir-nos ferms” són les paraules que va pronunciar el Ruslan, un company nostre de ministeri pastoral a Ucraïna, quan el dimarts abans que tot comencés estàvem reunits via Zoom, i al preguntar-li temes de pregària, encara en estat de pau, ell va anomenar els dos països, els líders, els sanitaris, i va acabar dient: “i per tots nosaltres, que sapiguem mantenir-nos ferms!”.

Què és mantenir-nos ferms?

Em va impactar la serenor del moment. Avui, gairebé un mes després, em ressonen sovint aquestes paraules, perquè tots necessitem mantenir-nos ferms enmig d’un món inestable, i que si en algun moment havia estat potser una mica ferm, és evident que ha perdut la seva fermesa.

Ens és bastant fàcil, des de la nostra comoditat i relativa pau, fer i donar opinions de com hem arribat fins aquí, de quina posició prenem segons les nostres conviccions polítiques, mirar de participar en les propostes solidàries, en les pregàries per la pau, però veritablement som capaços de mantenir-nos ferms amb la manera de gestionar el dia a dia i de respectar als altres?

Per al Ruslan mantenir-se ferm implica quedar-se al seu país, amb la seva esposa i quatre fills, i procurar transmetre serenor i ànim al seu equip i a totes aquelles persones que pugui ajudar en el camí, sense preguntar d’on venen. No sap el que passarà dia rere dia, no sap fins quan podrà o haurà d’estar a la seva ciutat. Sap que enmig de la guerra ha de mantenir la calma per poder gestionar el present i ser un port ferm per als que té al costat. 

Com mantenir-nos ferms?

Si ens mantinguéssim ferms en les coses importants de la vida, en els petits detalls que impliquen les relacions, no en qui té la raó o el que jo penso, segurament viuríem molt més en pau.  Probablement, no podem decidir la geopolítica, ni evitar l’estupidesa de la gestió d’un polític que creu fer el millor per al seu país aniquilant-ne un altre, però sí que podem decidir com volem ser d’ajut amb qui tenim al costat.

Mantenir-nos ferms amb els principis i valors de l’Evangeli, amb les benaurances, ser d’ajut als altres encara que no ens agradin, tractar bé encara que ens tractin malament, treballar en equip en comptes de buscar el prestigi personal. En definitiva, ser persones que viuen i transmeten pau enmig de la guerra diària.

De debò estem disposats a mantenir-nos ferms?

Publicat originalment a https://www.catalunyareligio.cat el 08 de març de 2022.

Comentaris