Identitat: el passaport de la nostra vida en Crist

A Friday’s, el nostre espai de trobada de joves setmanal, ens hem embarcat en molts viatges junts, però cap tan important com el viatge cap a la descoberta de qui realment som. Com quan estem a l’aeroprt, a punt de volar cap a una nova destinació, la identificació és essencial. Sense ella, no podem passar; estem atrapats a terra, sense poder avançar. 

Crec que aquesta necessitat d’identificació no només és aplicable als nostres viatges físics. És una metàfora poderosa de la nostra vida diària, especialment la nostra vida espiritual. En la nostra caminada amb Crist, qui som i com som identificats determina fins a on podem arribar i quines portes s‘obriran davant nostre. Aixì com no deixaries el teu DNI o passaport a casa abans d’un vol, no hauríem de descuidar la identidad que se’ns ha concedit com a fills i filles de Déu en el nostre viatge diari.

Amb això en ment, a Friday’s, hem començat aquesta nova sèrie sobre la identitat, explorant no només qui som, sinó qui estem cridats a ser a través de l’obra transformadora de l’amor de Déu. Inspirant-me en la sèrie, avui vull embarcar-me amb tu en aquesta exploració, reconeixent que la nostra identitat veritable no es troba en els documents, “los papeles”,  que portem, sinó en la marca invisible però inesborrable que Déu ha col·locat dins de cada un de nosaltres.

El valor d'una identificació física

Quan ens preparem per a un vol, el primer que ens assegurem de tenir a mà és el nostre DNI o passaport. Aquests documents són més que simples trossos de paper o cartonets plàstics; són la prova de la nostra identitat, del nostre lloc d'origen i del nostre dret a viatjar. En el món físic, sense aquesta identificació, les portes es tanquen i els camins es bloquegen. Ens veiem impotents, sense capacitat de moure'ns lliurement o de perseguir els nostres plans i somnis.

De la mateixa manera, la nostra identitat espiritual actua com el passaport més crític que portem. No és una que es pugui tocar amb les mans, però les seves conseqüències són eternes. És l'essència del que som davant Déu: estimats, coneguts i possessió seva. Aquesta identificació no solament ens obre les portes a les promeses i benediccions en la nostra vida de fe, sinó que també ens assegura que som reconeguts i acceptats pel Creador de tot l'univers.

Penso que entendre qui som en Crist és fonamental per navegar per un món on les identitats sovint es construeixen sobre la inseguretat, la comparació i la fluctuació de les opinions populars. Amb una identitat espiritual sòlida, sabem que no estem definits per aquests factors externs, sinó per la veritat immòbil de qui Déu diu que som.

Així, mentre que el nostre DNI pot dir on vam néixer i el nostre passaport pot mostrar on hem viatjat, només a través del nostre relacionament amb Déu podem comprendre plenament el propòsit i el destí que ens ha estat atorgat. És una identitat que no caduca ni necessita renovació, perquè està segellada per la gràcia eterna i l'amor incondicional de Déu.

El procés d'obtenció d'un passaport

Aconseguir un passaport és un procés que molts trobem fastigós, sobretot per a mi que sóc migrant. Des de l'obtenció del certificat de naixement original, al meu país d’origen, fins a l'espera en llargues cues al consolat, o a la comissaria, cada pas esdevé una part crítica de la validació de la nostra identitat nacional. És un tràmit burocràtic que requereix paciència i determinació, però sense ell, les fronteres internacionals ens romanen tancades.

Aquesta odissea administrativa és una bona metàfora de la nostra recerca de la identitat en Crist. La comprensió de la nostra identitat cristiana no és un esdeveniment instantani, sinó un viatge que es desenvolupa al llarg de la vida. Inicia amb el reconeixement de la nostra necessitat bàsica per a Déu, semblant a la necessitat d'un certificat de naixement per a la documentació oficial. Aquesta necessitat ens porta a buscar, a fer preguntes profundes i a anhelar una connexió amb quelcom més gran que nosaltres mateixos.

Després, tal com recopilem altres documents que confirmen la nostra identitat per al passaport, recollim també experiències, ensenyaments i revelacions que afegiràn profunditat a la nostra comprensió de qui som en Déu. Cada lliçó apresa, cada moment de creixement espiritual i cada prova superada són com les pàgines del nostre passaport espiritual, testimoni de la nostra jornada i de la fidelitat de Déu.

I igual que la fotografia del passaport, que captura la nostra aparença en un moment donat i ens representa durant anys, la nostra identitat en Crist és una imatge que Déu ha capturat i que roman constant, malgrat els canvis en la nostra vida. No podem simplement 'borrar' i 'tornar a intentar' quan les coses no van com voldríem; en canvi, Déu utilitza aquestes experiències per ensenyar-nos i modelar-nos.

Així, encara que el procés de conèixer la nostra identitat cristiana pot ser complex i plè de desafiaments, és un viatge que val la pena emprendre. Cada pas endavant en la nostra fe és com un segell en el nostre passaport espiritual, un recordatori que som viatgers en un món que no és la nostra llar definitiva i que la nostra veritable ciutadania està amb Déu.

Resolucions de nou any i identitat

Ja hem passat el primer mes de l'any, un temps on tradicionalment molts de nosaltres fem inventari de les nostres vides i establim propòsits de Nou Any. Aquests objectius sovint representen qui esperem ser: més saludables, més organitzats, més cultes. Però més enllà d'aquests nobles desitjos, hi ha una pregunta més profunda que cal considerar: com aquestes aspiracions reflecteixen qui som realment i qui volem ser en la nostra essència?

Al febrer, alguns de nosaltres ja hem començat a veure com els nostres propòsits de Nou Any han caigut en l'oblit o s'han topat amb la realitat del nostre dia a dia. No obstant això, aquesta reflexió ens ofereix una oportunitat valuosa per a reconèixer que la nostra identitat no està definida per les resolucions que mantenim o perdem. La nostra identitat veritable, especialment davant Déu, no fluctua amb els èxits o fracassos dels nostres hàbits temporals.

Aquesta percepció pot ser alliberadora. Em recorda que mentre és saludable establir metes i esforçar-se per millorar, no necessitem esperar a l'any nou per a fer-ho. Déu està interessat en el nostre creixement continu, en cada dia i mes de l'any. La nostra identitat en Ell no es mesura per quantes pàgines de la Bíblia llegim o quants minuts dediquem a l'oració diària, encara que aquestes pràctiques puguin enriquir-nos. Mesura la nostra identitat en la constància del seu amor i la invariable naturalesa de la nostra pertinença a Ell.

Per tant, mentre mirem cap endavant després d'aquest primer mes de l'any, podem trobar consol en el fet que la nostra identitat com a cristians no depèn de l'acompliment d'una llista de control d'objectius personals. Està ancorada en alguna cosa molt més profunda i constant: la relació que tenim amb el nostre Creador, que ens coneix completament i ens estima de manera incondicional. Així, quan reflexionis sobre els teus propòsits de Nou Any, pots fer-ho amb la llibertat de saber que el més important és la teva identitat en Crist, que roman ferm tot l'any.

La cerca de la identitat en la cultura actual

En la nostra societat actual, la recerca de la identitat sovint es converteix en una tasca complexa i carregada. Els missatges que rebem a través de les xarxes socials, la publicitat, i fins i tot les expectatives culturals, ens empenten cap a una constant definició de nosaltres mateixos basada en factors externs: l'èxit professional, l'aparença física, la popularitat o les possessions materials. Aquesta miríada d'influències externes pot deixar-nos en un estat de confusió, preguntant-nos constantment: Qui som realment?

A diferència d'aquesta visió efímera i sovint superficial, la perspectiva cristiana de la identitat ens ofereix una base sòlida i inalterable. El cristianisme ens ensenya que la nostra identitat no és una cosa que hem de construir o guanyar, sinó que és un do que rebem de Déu. No som el que el món diu que som; som el que Déu diu que som. Això contrasta profundament amb la idea que hem d'assolir o mantenir un cert estàndard imposat socialment per ser valorats o acceptats.

La cultura actual sovint promou una narrativa que diu que la identitat és fluida, canviant i completament auto-definida, mentre que la perspectiva cristiana proclama que la identitat és fixa en la naturalesa de Déu i en la nostra relació amb Ell. En Crist, no som definits per les nostres falles ni pels nostres triomfs, sinó per la nostra posició com a fills i filles del Rei. Això em dóna un sentiment de pertinença i propòsit que no pot ser sacsejat per les modes passatgeres o les tendències de l'opinió popular.

Així, mentre la societat pot dir que la nostra identitat es pot canviar o actualitzar com un perfil en una xarxa social, la Bíblia ens ofereix una visió diferent: som creats per Déu, coneguts per Déu, estimats per Déu i mantinguts en Déu. Aquesta és una identitat que no necessita cap màscara, cap filtre, ni cap hashtag per a ser real i autèntica. En una cultura que sovint es perd en la cerca d'una identitat, tu pots reposar en la veritat estable i eterna de la teva identitat en Crist.

La veritable identitat en Crist

Dins del nucli del cristianisme hi ha una veritat central que és transformadora: la nostra identitat més profunda i veritable es troba en la nostra relació amb Déu. Això es contrasta amb la imatge sovint fragmentada que ens retorna la societat. No som simplement el sumatori de les nostres experiències, èxits, fracassos o títols. Som, en essència, els estimats de Déu, escollits per Ell des de l'eternitat.

Efesis 1:4 ens diu, "Ja que ens escollí en ell abans de la creació del món perquè li estiguéssim consagrats i fóssim sense defecte davant els seus ulls.". O sigui, abans que existís el concepte de temps, Déu ja havia pensat en nosaltres, escollint-nos amb amor per a ser una part de la seva família. Aquesta elecció divina precedeix qualsevol cosa que puguem fer, dir o ser; està arrelada en la seva gràcia i no en els nostres mèrits.

De manera similar, Jeremías 1:5 ens revela aquesta coneixença i destinació predeterminada, "Abans que et formés en el ventre de la teva mare et vaig escollir, i abans que naixessis et vaig consagrar; t’he posat per profeta de les nacions.". La nostra identitat no comença al moment del nostre naixement o quan prenem consciència de nosaltres mateixos, sinó que està arrelada en la pre-ciència i pre-visió de Déu. La nostra veritable identitat va ser establerta per Déu abans fins i tot de ser concebuts.

Aquest coneixement profund de Déu sobre nosaltres abans de la nostra existència física ens assegura que no som accidents ni productes aleatoris de la societat, sinó éssers creats amb propòsit i amb una destinació divina. Som coneguts completament, estimats incondicionalment, i designats específicament per Déu per a un propòsit que transcendeix la nostra comprensió.

Entendre aquesta veritat sobre la nostra identitat canvia radicalment la manera en què ens veiem a nosaltres mateixos i interactuem amb els altres. No necessitem lluitar per a ser acceptats o vistos; ja som estimats i valorats més enllà de mesura per l'Únic que realment importa. Aquesta comprensió de la nostra identitat en Crist ens proporciona una seguretat i una pau que no es pot trobar en cap altra font. Ens permet viure amb llibertat i autenticitat, sabent que la nostra veritable identitat no es basa en la nostra capacitat de complir amb les expectatives, sinó en la realitat de ser escollits i consagrats per Déu mateix.

Conèixer la nostra identitat en Déu

La profunditat amb la qual Déu ens coneix és tan insondable com la seva pròpia eternitat. Aquest coneixement diví de la nostra essència es manifesta en una intimitat que va més enllà de qualsevol relació humana; ens coneix no només superficialment, sinó fins al més íntim del nostre ser, molt abans de la nostra existència terrenal.

Això es revela de manera eloqüent en passatges com el Salmo 139, on es descriu que Déu ens ha teixit dins del ventre de la nostra mare. No ets desconegut per Ell; cada aspecte de la nostra vida, des dels nostres pensaments més profunds fins a la nostra història més personal, és completament conegut per Déu. Això ens dóna una perspectiva més gran del nostre valor i del lloc que ocupem en aquest univers: som infinitament més que un cúmul de cèl·lules o una casualitat genètica, som una creació deliberada, una obra d'art divina, coneguda i estimada des de sempre.

La naturalesa omniscient de Déu significa que no hi ha res en nosaltres que sigui ocult per Ell. Aquest coneixement transcendeix el temps i l'espai. Com es diu en Jeremías 1:5, abans de formar-nos en el ventre ja ens coneixia; això parla d'un coneixement preexistencial que tenia Déu de nosaltres. Ens va conèixer, va veure cada moment de la nostra vida, cada alegria, cada lluita, cada victòria i cada fracàs, i tot això, abans de donar-nos la nostra primera bocanada d'aire.

Aquest coneixement profund de Déu sobre nosaltres va més enllà de la simple consciència de la nostra existència. Implica una familiaritat i una predilecció que formen la base de la nostra identitat. Som valorats no pel que fem o pel que aconseguim, sinó simplement perquè som. La nostra identitat en Déu no es deriva de les nostres accions o dels nostres èxits, sinó de la realitat que som coneguts íntimament per Ell, i que aquest coneixement precedeix qualsevol cosa que puguem fer o dir.

En la nostra caminada diària, aquesta comprensió ens pot donar una confiança immensa. No necessitem amagar-nos ni pretendre ser alguna cosa que no som, perquè Déu ens ha vist en la nostra forma més crua i autèntica i, malgrat això, ens ha triat i estimat. Aquesta és la veritat fonamental de la nostra identitat: som coneguts, som estimats, i som acceptats per Déu, i això ens defineix més que qualsevol altra cosa en aquest món.

La imatge de Déu

Ser creats a la imatge de Déu, com ens diu Gènesi 1:27, carrega un significat profund per a la nostra identitat. Aquesta simple frase, "a la semblança de Déu", ens eleva a un estat que va més enllà de la mera existència física; implica que compartim amb el Creador certs atributs i capacitats que són únics entre totes les criatures de la Terra. Tenim la capacitat d’estimar, de crear, de prendre decisions morals i de buscar un propòsit més enllà de la nostra supervivència. Aquestes qualitats reflecteixen la naturalesa divina dins de nosaltres, donant-nos un lloc d'honor en la creació.

No obstant això, ser a la imatge de Déu no és només una qüestió de capacitat, sinó també de valor. No som valuosos per les nostres obres o èxits, sinó per la nostra mateixa existència. Com a reflexos de Déu, cada persona porta dins seu un valor intrínsec i inalienable. Això significa que la nostra identitat no pot ser disminuïda per les circumstàncies de la vida o les opinions dels altres. En lloc d'això, som constants en el nostre valor davant Déu, independentment del que fem o deixem de fer.

A més, aquesta imatge divina dins de nosaltres és la font de la nostra crida a viure d'una manera que reflecteixi el caràcter de Déu. Estem cridats a exercir amor, misericòrdia, justícia i creativitat, no només com a expressió de la nostra fe, sinó com a manifestació de la nostra identitat més fonamental. Això ens dóna una orientació de com viure: buscar reflectir Déu en les nostres accions, paraules i pensaments.

La identitat que prové de ser creats a la imatge de Déu també estableix la base per a la nostra relació uns amb altres. Ens crida a reconèixer la dignitat i el valor de cada persona, veient en l'altre la mateixa imatge de Déu que resideix en nosaltres. Això ens impulsa a tractar els altres amb respecte, amor i equitat, sabent que en fer-ho, estem honorant al mateix Déu.

En resum, la nostra identitat com a imatge de Déu no és una posició estàtica, sinó una vocació dinàmica. Viure com a imatge de Déu ens desafia a creixer, a desenvolupar-nos i a brillar com a llums en aquest món, reflectint la bondat, la bellesa i la veritat del nostre Creador en tot el que fem. Aquesta és la nostra identitat més profunda, la que ens dóna propòsit i direcció, i la que ens uneix a cada membre de la comunitat en una comunió amb el Déu que ens va fer a tots.

Som Seus

L'afirmació que som fills de Déu és una de les veritats més poderoses i transformadores de la nostra fe. Aquesta relació filial amb el Creador de l'univers no només defineix la nostra identitat sinó que també marca el curs de la nostra vida. Ser reconeguts com a fills de Déu implica que pertanyem a una família divina, que tenim un lloc i un propòsit dins d'un pla molt més gran que nosaltres mateixos.

Efesis 1:5 ens diu que "ens predestinà a ser adoptats com a fills seus, per mitjà de Jesucrist, segons la benevolència del seu designi". La nostra filiació no és un accident ni una casualitat; és el resultat de la voluntat deliberada i amorosa de Déu. Com a fills, no som estranys ni visitants a la casa de Déu, sinó membres permanents de la seva família.

Aquesta identitat com a fills de Déu ens porta a experimentar una seguretat i una acceptació incondicionals. No hem de guanyar-nos el seu amor ni mantenir-nos a cert nivell per ser acceptats. Ja som estimats profunda i eternament simplement per ser qui som. Aquest amor incondicional és una font constant de força i consol en moments de dubte i dificultat.

A més, com a fills de Déu, tenim accés a una herència espiritual que transcendeix qualsevol riquesa o poder d’aquest món. Aquesta herència inclou la pau, la gràcia, la misericòrdia i l'amor infinit de Déu, així com la promesa d'una vida eterna amb Ell.

Ser fills de Déu també comporta responsabilitats. Estem cridats a viure d'una manera que reflecteixi la bondat i l'amor del nostre Pare celestial, a ser llums en la foscor i a mostrar el camí cap a Ell amb les nostres vides. Això implica tractar els altres amb amor, paciència, compassió i justícia, mostrant a través dels nostres actes el caràcter de qui som com a família de Déu.

Finalment, saber que som fills de Déu ens dóna una perspectiva única sobre la nostra pròpia identitat. No estem definits per les nostres falles, els nostres èxits, les nostres professions o les nostres relacions terrenals. La nostra veritable identitat es troba en ser estimats i coneguts per Déu, en ser una part integral de la seva família. Aquesta consciència ens permet viure amb llibertat i alegria, sabent que no importa el que passi en aquest món, sempre tenim un lloc al costat del Pare, segurs en la nostra identitat com a Seus fills.

Conclusió

En aquest viatge sobre la identitat, hem navegat per diversos aspectes fonamentals que conformen el nucli de qui som en Crist. Hem descobert que la nostra identitat no resideix en els títols, els èxits o les possessions, sinó en la veritat immutable de ser fills estimats de Déu, creats a la seva imatge, coneguts íntimament per Ell abans de la nostra existència terrenal, i cridats a reflectir el seu amor i la seva llum en el món.

La nostra identitat en Déu ens ofereix una base sòlida sobre la qual construir la nostra vida, alliberant-nos de la necessitat de buscar aprovació o identitat en fonts efímeres. Som valorats, estimats i acceptats no pel que fem, sinó pel que som: una creació divina, destinada a viure en comunió amb el nostre Creador.

A mesura que continuem amb les nostres vides, que aquesta comprensió de la nostra identitat en Crist sigui la llum que guia els nostres passos. Que puguem viure amb la seguretat que som fills de Déu, cridats a viure una vida que reflecteixi la seva bondat, misericòrdia i amor incondicional.

Per aprofundir en aquest tema i aplicar el que hem après a les nostres vides, et convido a reflexionar sobre les següents preguntes:

1. Com influeix la comprensió de la meva identitat en Déu en les meves decisions diàries i les meves relacions amb els altres?
2. De quina manera puc contribuir a la meva comunitat o església des de la comprensió de la meva identitat com a fill/a de Déu? 
3. Quins són els majors desafiaments que enfronto al viure segons la meva identitat en Crist? Com puc superar-los?
4. Com puc utilitzar la meva comprensió de la meva identitat en Déu per impactar positivament el món al meu voltant?

Que aquestes reflexions et portin no només a un coneixement més profund de tu mateix, sinó també a una relació més rica i plena amb Déu i amb els que t’envolten. Recordem sempre que la nostra identitat més veritable i duradora és la que trobem en l'amor i la gràcia de Déu.