Propòsit(s) per al 2022

Baixar de pes, viatjar, trobar parella, canviar de feina, treure millors notes… Cada gener moltes persones es marquen una llista de propòsits que pretenen complir al llarg de l’any, normalment per millorar la seva vida, i algunes vegades la dels altres.

Orígens dels propòsits d’any nou

Però, d’on sorgeix aquesta tradició de marcar-se objectius cada vegada que comencem un nou any? Prové d’una festivitat de Babilònia, a l’antiga Mesopotàmia: el festival akitu.

Es remunta a mitjans del tercer mil·lenni aC i s’allargaria probablement fins al segle I dC, ocupant gairebé tot Pròxim Orient antic. És un dels festivals més antics dels quals es conserva constància escrita.

Pels mesopotamis, l’any començava a finals de març, concretament amb la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera. Les cerimònies akitu duraven 11 dies i anaven destinades al renaixement del déu sol Marduk, a qui feien promeses per començar bé l’any. Feien promeses també als altres déus, tals com tornar les eines que els havien deixat o pagar els deutes, amb la finalitat que aquests a canvi els beneïssin i els ajudessin amb les collites.

Ja en època romana, l’any 47 aC el dictador Juli Cèsar va introduir el calendari julià i va declarar l’1 de gener com el primer dia de l’any per honrar el déu de les portes, els inicis, les transicions i els finals: Janus. Així els romans començaven l’any oferint sacrificis a aquest déu i entregant-li els propòsits que havien complert de l’any anterior. Si Janus veia que havia estat així, els donaria benediccions perquè complissin els de l’any següent.

Els propòsits avui en dia

Si bé amb objectius molt diferents dels d’honrar als déus, encara avui seguim posant en pràctica aquesta tradició de plantejar-nos propòsits per al nou any. En general, són propòsits per millorar la nostra salut física, mental, financera, les nostres relacions, per ser més feliços, etc.

Marcar-se propòsits a la vida és positiu, perquè ens permet treballar per aconseguir els nostres objectius. El problema ve quan veiem que no som capaços ni capaces de complir-los, i llavors ens frustrem. Sovint no es compleixen per manca de realisme, de constància, de planificació, de motivació o de compromís. M’equivoco?

Com a creients, cal que ens plantegem en primer lloc quins són els objectius que té Déu per la nostra vida. Ho sé, és una cosa difícil de definir amb precisió, i moltes vegades això també ens resulta frustrant.

Però em refereixo a passar un filtre a l’hora de plantejar-me els propòsits d’any nou, a veure si es corresponen amb el que Déu vol per la meva vida, amb allò que sumi a la seva obra i també amb allò que em faci bé.

I és des d’aquesta perspectiva que crec que ens serà més fàcil establir uns objectius clars, i inclús potser també trobarem més motivació per aconseguir-los, si sabem que estan en consonància amb allò que Déu vol.

El meu propòsit d’any nou

És per això que aquest any m’agradaria plantejar-me (i plantejar-te) un únic propòsit per al 2022. I no és ni més ni menys que apropar-me una mica més a Déu.

Sí, sembla fàcil. Sí, és una cosa que desitgem i perseguim cada dia. Però aquest any plantegem-nos-ho com a un propòsit, a veure si d’aquesta manera som capaços de planificar-nos, de dedicar-hi temps de qualitat, de ser constants i de comprometre’ns de debò amb la nostra relació amb Déu. No un Déu a qui hem d’oferir sacrificis a canvi de benediccions, sinó un Déu que l’únic que desitja de nosaltres és tenir ganes de conèixer-lo, i que vol (i ho fa diàriament) beneir la nostra vida.

Faré una cosa nova, que ja comença a despuntar. No us n’adoneu? Obriré un camí en el desert, i rierols en l’estepa.

 

Isaïes 43:19