Per què els cristians no creien en Jesús?

Aquesta setmana em va donar per fer un repàs als típics títols negres que algú (o alguns) ha posat entremig dels versets que hi ha al llarg del text bíblic. Aquells que fan del titular d’alguns blocs de versets. Doncs bé, el repàs el vaig fer a l’evangeli de Joan i mentre anava llegint i saltant d’un a l’altre, com qui salta de cançó en una playlist, em vaig parar en un que em va cridar l’atenció. A la versió que estava llegint, la versió en castellà Dios Habla Hoy, el titular deia: Por qué los judíos no creían en Jesús.

De fet, encara no sé com no ha sortit encara en algun concurs de la tele: per 1000€, per què el jueus no creien en Jesús?

La veritat és que la primera resposta que em va venir va ser un: ai, no sé, doncs perquè eren jueus, no? Però després vaig pensar: ai, i per què no creien en Jesús? I com si fos el típic tweet de click bait (en català correcte se’n diria pescaclics) que t’enganxa, doncs allà que vaig anar per esbrinar si en deia el motiu.

La incredulitat entre els jueus

La primera frase que hi vaig llegir va ser: 

Tot i que li havien vist fer tants senyals, encara no creien en ell.

(Joan 12:37)

Ostres!  - Vaig pensar - potser és que no van anar mai a escola i els faltava enteniment de tot allò que havien vist. O pitjor m’ho poses, encara ningú havia penjat un reel a TikTok explicant-ho. Pobra gent, els faltava enteniment.

Però vaig seguir llegint, i, sí sí, arriba un punt en que explica que no podien creure. I n’explica el motiu:

[Déu] Els ha encegat els ulls i els ha endurit el cor, no fos cas que els seus ulls hi veiessin, el seu cor comprengués, i es convertissin.

(Joan 12:40)

Qué fort! Diu que Déu mateix ha fet que no poguessin creure. Per què? Doncs això no ho aclareix el text. Ara bé sí que diu que això va dir Isaïes (Isaïes 6:10). I pots pensar: ah bueno això ho va dir aquest senyor!

Sí, però aquest senyor era tota una eminencia pels jueus i per nosaltres els cristians. Així que alguna cosa pot voler dir. En qualsevol cas, el text sembla voler avançar tot dient que Isaïes parlava d’ell quan deia això, perquè havia vist la seva glòria. (Joan 12:41).

Les conseqüències de la fe oculta

I el text avança fins a un punt que sembla voler trencar la dinàmica del titular (recordar que el titular és postís, que ho han posat els traductor de la versió del text bíblic que cadascú té a casa seva, que Joan no ho va posar pas això)

És cert que molts, fins i tot dels dirigents, van creure en ell, però no s’atrevien a confessar-ho per por dels fariseus, perquè no els expulsessin de la sinagoga. Preferien els honors dels homes a la glòria de Déu.

(Joan 12:42-43)

Vaja, ara sembla que sí que n’hi ha de jueus que van creure. És més jueus que dirigien. Jueus que, com diria la meva àvia, remenaven les cireres. Vaja, persones amb càrrecs. Ara bé, què passava? Que s’ho tenien molt callat. No ho deien que creien en Jesús. I per què no ho deien? Doncs es veu que no ho deien per no perdre els privilegis que tenien. Com diu Joan, preferien els privilegis humans (que ara els pots tenir però demà no) a la grandesa que pot oferir Déu.

Així que del titular per què els jueus no creien en jesús hem passat a veure que no és que no creiessin (que algúns sí que no creien ni tenint les evidències davant els nassos, igual que tampoc n’hi ha que no veien arbres al bosc) si no que ho dissimulaven. I ara és quan et pots preguntar: llavors, el títol d’aquest article a què es deu?

Si algú avui dia escrigués per algú altre sobre nosaltres, no creus que podría escriure un titular com aquest? Per què els cristians no creien en Jesús?

No creus que podria escriure exactament el mateix que va escriure Joan, però en comptes de posar-hi la paraula jueus posar-hi la paraula cristians?

El text podria ser alguna cosa com:

Malgrat que Jesús va fer grans senyals davant d’ells, ells no s’ho acabaven de creure. Hi havia alguna cosa que no els deixava. Bé, no tots, n’hi va haver alguns que sí que hi van creure. Fins i tot n’hi va haver que dirigien entitats i, fins i tot, governs. D’altres potser no eren considerats tant importants però, com els altres, ho portaven d’amagat. Per què, et preguntaràs. Doncs perquè tenien por de perdre el seu estatus social. Preferien mantenir l’honor ara que la dignitat eterna.

I jo em pregunto: me n’he d’amagar?