En aquests moments de la història, em sembla que ningú no voldria renunciar a les festes de Nadal, especialment als dies de festa. Tampoc a l’intercanvi de regals, d’àpats amb la família o amics, a passejar pels carrers engalanats, a fer sortides i esquiades, malgrat viure en un temps de crisi econòmica i clams de guerra.
És cert que hi ha qui no en vol saber res, d’aquests dies, potser per males experiències, dates que recorden aniversaris tristos, o per una realitat personal del moment.
Per altra banda, a tots ens resulta una mica feixuc rebre quantitats de felicitacions a través del correu electrònic, o del WhatsApp, o de les diferents xarxes perquè, francament, són molt impersonals.
O també ens atabala una mica massa haver de fer cua a tot arreu, perquè tots hem sortit a fer les nostres compres a la vegada. O intentar fer una reserva en un restaurant o hotel i adonar-te que tot està ple.
Sigui com sigui, si algú gaudeix del Nadal, són els infants, perquè precisament el Nadal és la història del naixement d'un infant. I malgrat que avui dia hem perdut el coneixement real d’aquest infant, encara mantenim l’essència dels regals a l’Infant, als infants.
El Nadal és l’alegria immensa d’aquells savis d’orient quan, seguint l’estrella que es va aturar damunt del lloc on era l’infant, van entrar a la casa i el van adorar i, obrint el seu equipatge, li van oferir regals. És per això que avui continuem fent regals per Nadal.
Però aquell Infant ens va fer el millor regal de la nostra vida, sent Déu mateix es va fer com un de nosaltres, Ell va baixar del cel perquè tots aquells que creiem en Ell puguem tenir vida eterna.
Per aquest motiu celebrem el Nadal.
“Ja que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna.”
- Joan 3:16
Bon Nadal
Publicat originalment a Catalunya Religió el 20 de desembre de 2022.
Comentaris