Una senzilla mirada al Nadal

Sí, Nadal ja torna a ser aquí. I amb el Nadal tornen les nadales, les llums al carrer, la casa guarnida (o no), els anuncis de torrons (que en són de bons), els sopars d’empresa, les aglomeracions als mercats de Nadal o directament als supermercats i, per descomptat, també tornen aquells que, per aquestes dates, sempre han de dir la seva sobre el Nadal.

És que el Nadal, agradi o no, sempre és font d’inspiració per reflexionar sobre moltes coses. De fet, haig de dir que en el meu cas més que el Nadal són els fills qui fan de font d’inspiració. En aquesta ocasió, la inspiració va venir després que aquests personatges que corren per casa fessin una representació del moment en què Jesús va néixer. És a dir, van fer la seva interpretació del que, segons ells, va ser el primer Nadal.

La Nativitat a través dels ulls dels infants

Tot va començar amb dues figures de ceràmica que volen representar la figura de Josep i Maria. Segons la història narrada pels nens (i tot el que hi ha aquí escrit és una transcripció semiliteral de les seves paraules), aquestes dues persones s’estaven parint a sobre. Sí, sí, com qui li agafa una apretada i ha d’anar de ventre.

Doncs així comença la història, amb aquestes dues persones buscant un lloc on parir. I ràpid ràpid que surt la criatura. I al final troben un estable amb una vaca, una mula i un foc a terra ja encès. En paral·lel es veu que hi havia una altra figura, que representava un pastor, que havia d’anar cridant a la gent que Maria anava a tenir un fill. Però clar, com que els pastors eren persones que la gent ignorava, doncs molt cas no li feien (tal qual ho van dir).

Mentrestant, el pastor anava trobant a gent, entre la qual una persona va respondre: i allà ha de parir aquesta senyora? Sí, sí, allà entre una vaca i una mula – va respondre el pastor. La història segueix fins que neix Jesús.

En aquell moment, segons la història narrada per aquestes dues persones de 5 i 7 anys, tothom allà present va exclamar: Ooh quin nen més bonic! I mira que n’és d’important! I la història segueix fins a l’arribada dels Savis d’Orient.

La senzillesa del primer Nadal

De totes les frases que van anar exclamant, el que més em va fer pensar va ser justament: i allà ha de parir aquesta senyora? Entre una vaca i una mula?

Mirant-ho des de la nostra perspectiva occidental i moderna, crec que a ningú ens passaria pel cap que el naixement del nostre fill hagi de ser en un estable ple de merda (perdoneu les paraules, però era el que segurament hi havia allà) i que a més, la criatura hagi de dormir en la menjadora dels animals.

Maria esperava un fill. Mentre eren allà, se li van complir els dies i va infantar el seu fill primogènit; el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no hi havia lloc per a ells a la sala de l’hostal. (Lluc 2:6-7)

És cert, que el text no és molt explícit sobre com va néixer Jesús. Realment no sabem si va donar a llum allà entre els animals o va poder ser atesa com cal. Però el que sí que explicita és que aquella criatura, que havia de ser el Messies (i així ho creiem els cristians), va néixer en unes condicions molt precàries. Una persona que havia de ser considerada algú molt important, va arribar al món en un entorn humil i molt senzill. De fet, m'atreviria a dir que, des del seu naixement fins a la seva crucifixió, la seva vida mai va ser una vida ostentosa, ben al contrari. Un cop llegits els quatre evangelis veus com Jesús és la clara representació que amb una vida senzilla es pot viure plenament. 

Llavors, per què hem de complicar tant el Nadal si el primer Nadal va ser la cosa més senzilla que pugui existir? De fet, els meus fills sempre diuen que el dia 25 de desembre és l’aniversari de Jesús i, per ells, el dinar de Nadal és el dinar de la festa d’aniversari de Jesús.

Sincerament, crec que l’essència del Nadal ha de ser aquesta. Amb la senzillesa del moment, uns pastors van anar a celebrar el naixement de Jesús. Més tard uns savis d’orient també van anar a celebrar-ho i van fer-ho amb uns presents plens de molta simbologia. Però tot sempre des de la senzillesa, la simplicitat i la humilitat.

Si el primer Nadal va ser així i es va celebrar així, què ens ha passat per no gaudir-lo de la mateixa manera: amb senzillesa?