Qui m’escolta?

Dies enrere, parlant amb la responsable del menjador de la nostra escola, em va venir al cap una estrofa d’una cançó que deia:

“porque quién nos escucha en este mundo, nuestro amigo, padre o

madre, nuestros seres más queridos...!”

Situacions i necessitats dels nens

Ella m’explicava algunes de les situacions que alguns nens els hi compartien amb tota senzillesa i franquesa, fossin de les seves pròpies dificultats o experiències o fins i tot del seu propi entorn, ja que havien trobat en els monitors persones que realment els escoltaven.

Parlàvem amb ella, que avui en dia, igual que sempre, els nens, malgrat tenir tantes opcions de fer coses, de veure coses, de compartir jocs, etc., continuen tenint la mateixa necessitat intrínseca en l'ésser humà que algú els escolti de veritat.

Qui ens escolta?

Probablement és una de les mancances més greus de tots els temps, passem moltes hores escoltant tota mena de paraules, frases, música, informació, sigui a les classes, a les feines, a les cases, però especialment avui en dia, amb el mòbil, la tablet, l’ordinador o la clàssica televisió. Però qui ens escolta?

És igual l’edat o el moment vital, la realitat és que tots necessitem ser escoltats de veritat. I la nostra societat està molt poc orientada a la veritable escolta. La que mostra empatia i compromís amb la persona.

Aquella cançó

Per això em tornava constantment la cançó a la qual he fet referència. Aquesta expressava precisament aquesta realitat humana quan sents la necessitat que algú t’escolti, però no trobes ningú a prop teu que realment ho faci, i malgrat tot, deia la cançó: “però sí que hi ha algú disposat a escoltar-te i t’espera pacientment, i és el Senyor, l’Etern”.

Les cartes de Sèneca

Per cert, la cançó estava inspirada en una de les cartes de Sèneca, les quals ens mostren clarament que aquesta necessitat de ser escoltats és tan antiga com la humanitat.

“Pues, ¿quién nos escucha en todo el mundo, sea amigo o maestro, hermano o

padre o madre, hermana o vecino, hijo o gobernante o sirviente? ¿Acaso nos

escucha nuestro abogado, o nuestros maridos o esposas, aquellos que nos son

los más queridos? ¿Acaso escuchan las estrellas, cuando desesperadamente

nos alejamos del hombre, o los grandes vientos, o los mares o las montañas?

¿A quién puede un hombre decirle: ¡aquí estoy!, mírame en mi desnudez, en

mis heridas, en mi secreta tristeza, en mi desesperación, en mi traición, en mi

dolor, en mi lengua incapaz de expresar mi pena, mi terror, mi abandono;

¡escúchame por un día, una hora, un momento!, ¿para que no me muera en mi

terrible soledad, en mi solitario silencio? ¡Oh, Dios! ¿No hay quien escuche?

¿Qué si no hay nadie que escuche?, preguntas. Ah, sí. Hay uno que escucha,

que siempre ha de escuchar. ¡Apresúrate a buscarlo, mi amigo! Él espera por ti

en la montaña. Sólo por ti.” - Carta 65 Séneca