Som la familia de Déu

“... por tanto, recibíos los unos a los otros, como también Cristo nos recibió, para gloria de Dios”  Romanos 15:7

La nova sèrie de predicacions vol recordar allò que Déu ha volgut fer amb els seus fills i endinsar-se en allò que espera Déu de nosaltres com a familia, i de com podem interactuar, créixer i donar-nos suport. Ser una familia, doncs, que agrada a Déu. A la Biblia no he trobat un model de familia perfecte. N’hi ha d’imperfectes, amb carències, però amb una tònica general: Déu treballa i seguirà treballant amb les famílies que l’estimin, encara que no siguin perfectes. Ho podem aplicar a la familia nuclear i a la de la fe. Malgrat la imperfecció, Déu desitja que avancem, utilitzar-nos. En la nostra cultura hi ha relacions conflictives, trencades i perdudes en les famílies. Quan es conviu hi ha friccions; la Paraula de Déu ho sap, però el seu projecte vol que la nostra maduresa passi per ser familia. Déu ens anomena fills seus, mireu quina prova d’amor més maca. Déu vol que ens relacionem com germans i fills. Quan Jesús ens ensenya a pregar el seu referent és el Pare Nostre; pluralitat, familia. Jesús no parla de familia pels lligams de sang, sinó pels d’estima a Déu i obediència a la seva Paraula. Comunitat cristiana, doncs, com a: iniciativa del pare, àmbit d’acollida, àmbit de relacions fraternes i ambit de maduresa. En temps de crisi, a la comunitat tenim gent que pateix, que necessita suport, pregària, ser comfortada. El nostre Déu és de consolació en situacions complexes. La vida de comunitat implica preocupació; som una familia, i aquest és l’espai per a la preocupació. Som la familia de Déu; ens ha fet familia.

Culte del 30 de setembre Andreu Dionís