Viure la fe en veritable llibertat i normalitat

Viure la fe en veritable llibertat i normalitat

Voldria compartir breument la reflexió que vaig fer en el marc del I Congrés Internacional de Llibertat Religiosa i de Consciència que es va celebrar a Barcelona els dies 2 i 3 de juny d’aquest any.

Llibertat de religió

L’article 18 dels drets humans diu:

“Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col·lectiva, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança”.

Paolo Ricca, teòleg i professor a les facultats Valdese i al Pontificio Ateneo Sant’Anselmo di Roma, deia:

“Durant els últims 400 anys el nostre món ha canviat radicalment, si en temps de Luter els ateus eren condemnats a mort, avui gairebé ho són els cristians. Ressona la idea que Déu no existeix, és per això que Europa és el continent més secularitzat. Per què s’ha produït un canvi tan radical? Des del 1600 a Europa es va desenvolupar allò que es diu la Crítica a la Religió, que ha consistit en un procés a Déu. Ens pot sorprendre o no, però avui recollim els fruits d’aquest procés”.

Al nostre país es fa difícil expressar i viure en plena normalitat les pròpies creences, no parlo de la llibertat religiosa o de consciència com a principi constitucional, sinó de la realitat d’haver exiliat el fet religiós i de consciència a l’espai privat.

Malgrat tot, a Catalunya més d’un 52% de la població es defineix com a creient practicant d’alguna religió o espiritualitat. I, curiosament, es vol exiliar tot el fet religiós a l’espai privat i mantenir-lo fora de la vida pública. 

Per això vull plantejar la proposta següent: la llibertat religiosa i de consciència hauria de ser una expressió real de la transmissió de la fe i dels valors propis de cada religió o tradició religiosa, no tan sols a l’àmbit privat, sinó com a coneixement cultural educacional. 

Això tenint en compte que aporta principis de vida positius i, per tant, millora la qualitat de les relacions interpersonals basades en el respecte fent visibles les accions que afavoreixen tots els àmbits de la vida, que són valors transversals de creixement de l’ésser humà.

Educació en cultura religiosa

És per això que des de l’administració s’hauria de potenciar l’educació en cultura religiosa per a tothom, el valor del cultiu de la interioritat i del sentit de vida, la cultura del respecte més enllà de la tolerància i la normalització del fet religiós a la vida quotidiana i en tots els àmbits.

Aquesta demanada pot semblar bàsica i òbvia, però el cert és que tots aquests aspectes no els trobem de forma transversal en el dia a dia. No em sembla en absolut que es respecti l’article 18 dels drets humans amb el que he obert aquest article.

Soc ben conscient que hi ha llocs on la persecució religiosa és molt activa i bel·ligerant, com a pastora protestant soc coneixedora de realitats molt dures que hem de denunciar, però això no és contrari a avançar i obrir un camí millor de respecte i normalització del fet religiós.

Publicat originalment a Catalunya Religió el 21 de juny de 2022.

Comparteix
Comenta

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *


Sabem que aquest és un moment difícil per a moltes persones de la nostra ciutat i fins i tot dins de la familia de la nostra Església. Com església, volem apropar-nos a tu amb l’amor que ve de Jesucrist. 

Si necessites qualsevol assistència física, espiritual, o emocional com a resultat del brot COVID-19, si us plau fes-nos saber i ens posarem en contacte amb tu.

Necessito suport