Vols canviar la teva manera de viure? Doncs canvia la teva manera de pensar! (Part 1)

Quin eslògan tan profund m’ha quedat! De fet, no és meu. Si digués que és un reclam d’un youtuber o influencer del moment perquè facis algun curs transformador, segurament colaria. Però no. Aquest eslògan, que sembla pensat per un youtuber barat o per una empresa de productes amb frases motivadores, no és un eslògan gens contemporani. De fet, és un plantejament que es va escriure fa quasi dos mil anys.

L’autor és un senyor conegut com Pau. Sí, el mateix Pau que va liderar moltes esglésies i que va escriure moltes cartes a algunes d'aquestes esglésies i a alguns líders mentre estava tancat a la presó.

Ja sigui per temes polítics o religiosos del moment, a Pau el van engarjolar i mentre estava privat de llibertat de moviment, mai va renunciar a la seva llibertat per compartir tot allò bàsic i necessari pel creixement de cada seguidor de Jesús. En aquesta ocasió, va escriure aquest plantejament en una carta dirigida a la comunitat de creients de Roma.

Plantejament doctrinal

Pau, en aquesta carta als Romans, comença fent un primer plantejament doctrinal per després acabar amb una segona part més pràctica i que presenta com a conseqüència d’aquest primer plantejament.

És en aquesta segona part més pràctica on trobem aquest gran eslògan: per canviar la teva manera de viure cal canviar la teva manera de pensar (Romans 12:2).

Aspecte pràctic

L’inici d’aquesta segona part més pràctica comença indicant que el veritable culte que hem d’oferir és oferir-nos a nosaltres mateixos com ofrena consagrada i agradable a Déu. I ho contraposa amb viure segons els criteris de la societat actual (actual vull dir d’aquell moment, però que també es pot extrapolar a la nostra societat).

És en aquest moment que Pau indica que per no viure conforme als criteris de la societat actual cal canviar la nostra manera de pensar, perquè d’aquesta manera podem conèixer la voluntat de Déu, és a dir, el que és bo, el que li agrada, el que és correcte (Romans 12:1-2).

Per conèixer el que és bo i agrada a Déu, cal canviar la nostra manera de viure. I per canviar la nostra manera de viure, cal canviar la nostra manera de pensar.

Els dons de l’Esperit

A partir d’aquest moment, Pau comença a desgranar tota una sèrie de capacitats i competències que cada creient pot adquirir, el que es coneix com els dons de l’Esperit, però que cal posar en pràctica en la mesura correcta.

De fet, un cop Pau diu això de que per canviar la nostra manera de viure cal canviar la nostra manera de pensar, segueix dient que ningú pensi de si mateix més del que ha de pensar. Sinó que hem de pensar amb moderació i segons les capacitats que Déu ens ha donat. Vaja, que no ens passem de llestos.

La transformació des de la raó

És curiós com Pau planteja la transformació des de la raó. I ho fa des d’una raó basada en els paràmetres de Déu.

En cap cas fa una al·legoria a les emocions ni al sentimentalisme. Sinó que ho planteja des de la raó i en termes pragmàtics: si tens la capacitat d’ensenyar, ensenya; si tens la capacitat d’animar, anima; si tens un lloc de lideratge, lidera amb diligència (amb cura i agilitat). I així va fent amb altres capacitats.

És a dir, allò que haguem de fer, fem-ho i fem-ho com toca. Sense perdre de vista que no fer-ho com toca té un impacte en tot el sistema, és a dir, en tota la comunitat i en la missió que duu a terme aquesta comunitat. (Romans 12:3-8)

Aplicació pràctica

Frases com, és que no sento que sigui el meu lloc o, fins i tot, és que encara no sento que ho pugui fer, són les que Pau ens interpel·la a treure-les de la nostra ment i ser més pragmàtics.

Allò que fas beneeix a altres, allò que fas permet que la teva comunitat avanci en la missió. Allò que fas té un impacte (positiu) en altres?

Pau en cap moment diu que allò que facis no et cansarà. Pau planteja que canviem la nostra manera de veure’ns a nosaltres mateixos en el context d’una comunitat, és a dir, de l'església. I és curiós, perquè aquest canvi de plantejament és perfectament aplicable més enllà d’una comunitat de creients.

Què passaria si també ho apliquéssim en els nostres llocs de treball? En les nostres comunitats de veïns? Què passaria si cada creient canviés la seva manera de pensar en el seu entorn de tal manera que canviï la seva manera de viure?

(Continuarà…)