
Cada dia pot ser una aventura apassionant per al cristià que coneix la realitat de ser ple de l’Esperit Sant i que viu constantment, moment a moment, sota la seva direcció misericordiosa.

(Algú que no ha rebut Crist)
El jo és al tron, dirigint decisions i accions (representades pels punts), cosa que sovint acaba en frustració. Jesús és fora de la vida.
«L’home terrenal no admet res que vingui de l’Esperit de Déu; li sembla insensat. No és capaç de comprendre-ho, perquè això només es pot jutjar espiritualment.» (1 Corintis 2:14, BCI)

(Algú que és dirigit i enfortit per l’Esperit Sant.)
Jesús és dins la vida i al tron. El jo es va rendint a Jesús. La persona veu la influència i la direcció de Jesús en la seva vida.
«L’home espiritual ho jutja tot…» (1 Corintis 2:15, BCI)
«Nosaltres, però, tenim el pensament de Crist.» (1 Corintis 2:16, BCI)

(Algú que ha rebut Crist, però que viu en derrota perquè intenta viure la vida cristiana amb les seves pròpies forces.)
Jesús és dins la vida, però no és al tron. El jo és al tron, dirigint decisions i accions (representades pels punts), sovint acabant en frustració.
«Jo, germans, no us vaig poder parlar com a homes espirituals, sinó com a homes terrenals, encara infants en Crist. Us vaig donar llet, i no menjar sòlid, perquè no l’hauríeu pogut assimilar. De fet, ara tampoc no podeu fer-ho, perquè encara viviu de manera terrenal.» (1 Corintis 3:1-3, BCI)
Jesús digué:
«El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.» (Joan 10:10, BCI)
«Jo soc el cep i vosaltres les sarments. El qui està en mi i jo en ell, dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res.» (Joan 15:5, BCI)
«En canvi, el fruit de l’Esperit és aquest: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix. La Llei no és contrària a res d’això.» (Gàlates 5:22-23, BCI)
«Però vosaltres, quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra.» (Fets dels Apòstols 1:8, BCI)

Alguns trets espirituals que resulten de confiar en Déu:
El grau en què aquests trets es manifesten a la vida depèn de fins a quin punt el cristià confia en el Senyor en cada detall de la seva vida i de la seva maduresa en Crist. Algú que tot just comença a entendre el ministeri de l’Esperit Sant no s’hauria de desanimar si no és tan fructífer com cristians més madurs que han conegut i experimentat aquesta veritat durant més temps.
Els cristians carnals no poden experimentar la vida cristiana abundant i fructífera. La persona carnal confia en els seus propis esforços per viure la vida cristiana:

Alguns o tots els trets següents poden caracteritzar el cristià que no confia plenament en Déu:
(La persona que professa ser cristiana però continua practicant el pecat hauria d’adonar-se que potser no és cristiana de debò, segons 1 Joan 2:3; 3:6,9; Efesis 5:5.)
Jesús va prometre una vida abundant i fructífera com a resultat de ser ple (dirigit i enfortit) per l’Esperit Sant.
La vida plena de l’Esperit és la vida dirigida per Crist mitjançant la qual Crist viu la seva vida en nosaltres i a través nostre en el poder de l’Esperit Sant (Joan 15).
Una persona esdevé cristiana mitjançant el ministeri de l’Esperit Sant (Joan 3:1-8). Des del moment del naixement espiritual, el cristià és habitat per l’Esperit Sant en tot moment (Joan 1:12; Colossencs 2:9-10; Joan 14:16-17). Tot i que tots els cristians són habitats per l’Esperit Sant, no tots són plens (dirigits i enfortits) per l’Esperit Sant.
Som plens de l’Esperit Sant per fe; i així podem experimentar la vida abundant i fructífera que Crist ha promès a cada cristià.
Pots apropiar-te ara mateix de la plenitud de l’Esperit Sant si:
«Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.» (Mateu 5:6, BCI) (bci.cat)
(vegeu també Joan 7:37-39).
«Vosaltres éreu morts per culpa dels vostres pecats… però ara Déu us ha donat la vida juntament amb Crist. Déu ens ha perdonat tots els pecats…» (Colossencs 2:13-14, BCI) (bci.cat)
(vegeu també 1 Joan 1; 2:1-3; Hebreus 10:1-17).
«Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu…» (Romans 12:1-2, BCI) (bci.cat)
El seu manament:
«No us embriagueu de vi, que això porta a la disbauxa: ompliu-vos més aviat de l’Esperit.» (Efesis 5:18, BCI) (bci.cat)
La seva promesa: Ell sempre respon quan preguem d’acord amb la seva voluntat.
«I aquesta és la confiança que mantenim davant de Déu: sempre que li demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ell ens escolta. Sabent, doncs, que ens escolta en tot el que li demanem, sabem també que ja posseïm allò que li hem demanat.» (1 Joan 5:14-15, BCI) (bci.cat)
Som plens de l’Esperit Sant només per la fe. Tanmateix, la pregària sincera és una manera d’expressar la fe. Aquesta és una pregària suggerida:
«Estimat Pare, et necessito. Reconec que he estat dirigint la meva pròpia vida i que, com a resultat, he pecat contra tu. Et dono gràcies perquè has perdonat els meus pecats mitjançant la mort de Crist a la creu per mi. Ara convido Crist a reprendre el seu lloc al tron de la meva vida. Omple’m de l’Esperit Sant tal com m’ho has manat, i tal com has promès a la teva Paraula que ho faries si t’ho demanava amb fe. Ara et dono gràcies per dirigir la meva vida i per omplir-me amb l’Esperit Sant.»
Expressa aquesta pregària el desig del teu cor? Si és així, demana a Déu que et faci ple de l’Esperit Sant en aquest moment i confia que ho farà.
Has demanat a Déu que t’omplís de l’Esperit Sant? Saps que ara ets ple de l’Esperit Sant? En quina autoritat? (En la fidelitat de Déu mateix i de la seva Paraula: Hebreus 11:6; Romans 14:22-23.)
No depenguis dels sentiments. La promesa de la Paraula de Déu, i no els nostres sentiments, és la nostra autoritat. El cristià viu per fe (confiança) en la fidelitat de Déu mateix i en la seva Paraula. Aquest diagrama del tren il·lustra la relació entre el fet (Déu i la seva Paraula), la fe (la nostra confiança en Déu i la seva Paraula) i el sentiment (el resultat de la nostra fe i obediència) (Joan 14:21).

El tren pot circular amb o sense el vagó de cua. Però seria inútil intentar arrossegar el tren pel vagó de cua. De la mateixa manera, nosaltres, com a cristians, no depenem de sentiments o emocions, sinó que posem la nostra fe (confiança) en la fidelitat de Déu i en les promeses de la seva Paraula.
La fe (confiança en Déu i en les seves promeses) és l’únic mitjà pel qual un cristià pot viure la vida dirigida per l’Esperit. A mesura que continues confiant en Crist moment a moment:
Per fe pots continuar experimentant l’amor i el perdó de Déu.
Si t’adones d’una àrea de la teva vida (una actitud o una acció) que no agrada al Senyor, encara que caminis amb Ell i desitgis sincerament servir-lo, simplement dona gràcies a Déu perquè ha perdonat els teus pecats —passats, presents i futurs— sobre la base de la mort de Crist a la creu. Reclama el seu amor i perdó per fe i continua en comunió amb Ell.
Si recuperes el tron de la teva vida mitjançant el pecat, un acte clar de desobediència, respira espiritualment.
La respiració espiritual (exhalar allò impur i inhalar allò pur) és un exercici de fe que et permet continuar experimentant l’amor i el perdó de Déu:
«Però si reconeixem els nostres pecats, ell, que és fidel i just, ens perdonarà els pecats i ens purificarà de tot mal.» (1 Joan 1:9, BCI)
Adaptat de Has fet el meravellós descobriment de la vida plena de l’Esperit? del Dr. Bill Bright, cofundador de Campus Crusade for Christ. © Cru. Tots els drets reservats.
Aquest contingut es publica en aquest lloc amb autorització d’Agape/Cru LAC. © Cru. Tots els drets reservats.
Font original: Agape / Cru LAC